Ígor Xafarévitx
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Игорь Ростиславович Шафаревич 3 juny 1923 Jitòmir (Unió Soviètica) |
Mort | 19 febrer 2017 (93 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Troiekúrovskoie, 25 55° 42′ 01″ N, 37° 24′ 32″ E / 55.700206°N,37.40895°E / 55.700206; 37.40895 |
President Societat Matemàtica de Moscou | |
1970 – 1973 ← Israel Gelfand – Andrei Kolmogórov → | |
Dades personals | |
Religió | Església ortodoxa |
Formació | Institut Steklov de Matemàtiques - Doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques (1944–1946) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1939–1944) |
Tesi acadèmica | Исследования по теории конечных расширений (1946 ) |
Director de tesi | Boris Delone |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria algebraica, teoria de nombres, àlgebra, teoria de Galois, matemàtiques, dissidència i history of socialism (en) |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, activista pels drets humans, dissident |
Ocupador | Institut Steklov de Matemàtiques (1946–) Universitat Estatal de Moscou (1944–1975) , acomiadament |
Membre de | Royal Society (1981–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1974–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Igor Dolgatxev, Suren Arakelov, Yuri Manin, Alexei Parshin, Yuri Drozd, Valentin Kulikov, Viktor Kulikov, Andrei Todorov, Igor Kostrikin, Evgeni Golod, Viatxeslav Nikulin, Boris Moishezon, Alexei Kostrikin, Andrei Tyurin, Viktor Abrashkin i Samuil Berman |
Família | |
Cònjuge | Nina Ivanova |
Fills | Andrei Xafarévitx |
Pares | Rostislav Stepanóvitx Xafarévitx and Yulia Yacovlevna Vasileva |
Premis
| |
Lloc web | mi.ras.ru… |
Ígor Xafarévitx (rus: Игорь Ростиславович Шафаревич) (Jitòmir, 3 de juny de 1923 - Moscou, 19 de febrer de 2017) va ser un matemàtic soviètic dissident.
Vida i obra
Tot i que els seus pares vivien a Moscou, Xafarévitx va néixer a Jitòmir (avui a Ucraïna) on el seu avi matern disposava d'un ample habitatge, enlloc del pis comunal en el que vivien els seus pares a Moscou.[1] La seva mare, graduada en filologia, havia sigut deixeble de Teòfil Richter a Jitòmir, arribant a ser una notable pianista; el fill de Richter, el gran pianista Sviatoslav Richter, va estar vivint al pis dels Xafarévitx durant les dècades de 1930 i 1940: entre els dos joves es va establir una amistat duradora.[2] De petit va estar molt interessat en la història i en la música, però, sense deixar aquests interessos, va decidir estudiar matemàtiques[3] a partir de 1938. Els seus professors a la Universitat Estatal de Moscou van ser Delone, Kúroix i Gelfand.[4]
A partir de 1944 va ser professor de la universitat de Moscou, en la qual va defensar la seva tesi doctoral el 1946 i el mateix any va esdevenir investigador de l'Institut de Matemàtiques Steklov.[5] El 1975 va ser acomiadat de la universitat per les seves activitats "antisocials", ja que era membre del Comité de Drets Humans fundat per Andrei Sàkharov[6] i el 1974 havia estat publicat el llibre Из-под глыб (Des de sota les roques), escrit conjuntament amb Aleksandr Soljenitsin i altres dissidents del règim soviètic.[7] El 1982 va aparèixer el seu llibre més polèmic, Русофобия (Russofòbia),[8] en el qual exposava les seves idees ultranacionalistes, xenòfobes i antisemites.[9][10][11] Totes aquestes obres li van garantir un lloc d'honor entre els polítics extremistes russos sorgits després de la desaparició de la Unió Soviètica el 1991.[12]
Com matemàtic, Xafarévitx va ser un especialista en àlgebra i geometria[13] que va publicar una cinquantena d'articles científics,[14] entre els quals hi va haver aportacions notables a la teoria de nombres,[15] a la teoria de Galois,[16] a la teoria de grups[17] i a la geometria algebraica.[18]
Entre els anys 2012 i 2014 es van editar les seves Obres Completes en sis volums, dels quals la seva obra matemàtica només ocupa el sisé volum.
Referències
- ↑ Berglund, 2012, p. 21.
- ↑ Berglund, 2012, p. 27.
- ↑ Nityananda, 2017, p. 437.
- ↑ Zdravkovska, 1990, p. 261.
- ↑ Горчинский et al., 2019, p. 9.
- ↑ Куликов i Шабат, 2018, p. 38.
- ↑ Berglund, 2012, p. 89 i ss.
- ↑ Berglund, 2012, p. 233 i ss.
- ↑ Nityananda, 2017, p. 438-439.
- ↑ Horvath, 2005, p. Cap. 4.
- ↑ Parland, 2004, p. Cap. 6.
- ↑ Dunlop, 1994, p. 19-30.
- ↑ Sury, 2017, p. 441.
- ↑ Горчинский et al., 2019, p. 29-30.
- ↑ Sury, 2017, p. 443.
- ↑ Sury, 2017, p. 447.
- ↑ Sury, 2017, p. 450.
- ↑ Sury, 2017, p. 451.
Bibliografia
- Berglund, Krista. The Vexing Case of Igor Shafarevich, a Russian Political Thinker (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0214-7.
- Dunlop, John B. «The ‘sad case’ of Igor Shafarevich» (en anglès). East European Jewish Affairs, Vol. 24, Num. 1, 1994, pàg. 19-30. DOI: 10.1080/13501679408577760. ISSN: 1350-1674.
- Горчинский, С. О.; Куликов, Вик. С.; Паршин, А. Н.; Попов, В. Л. «Игорь Ростиславович Шафаревич и его математическое наследие» (en rus). Труды Математического института имени В. А. Стеклова, Num. 307, 2019, pàg. 9-31. DOI: 10.4213/tm4062. ISSN: 0371-9685.
- Horvath, Robert. The Legacy of Soviet Dissent (en anglès). Routledge, 2005. ISBN 0-203-41285-0.
- Куликов, Вик. С.; Шабат, Г. Б. «Игорь Ростиславович Шафаревич - великий математик и Учитель» (en rus). Математическое просвещение, Ser. 3, Num. 22, 2018, pàg. 37-63. ISSN: 1992-6138.
- Nityananda, Rajaram «Igor Rotislavovich Shafarevich (1923-2017)» (en anglès). Resonance, Vol. 22, Num. 5, 2017, pàg. 437-439. ISSN: 0971-8044.
- Odifreddi, Pergiorgio. La matematica del Novecento (en italià). Einaudi, 2017. ISBN 9788858425114.
- Parland, Thomas. The Extreme Nationalist Threat in Russia (en anglès). Routledge, 2004. ISBN 9781134296767.
- Sury, B. «Igor Rostislavovich Shafarevich: Ш (may we say "shah"?) of Number Theory» (en anglès). Resonance, Vol. 22, Num. 5, 2017, pàg. 441-454. ISSN: 0971-8044.
- Zdravkovska, Smilka «Nasloucháme Igoru Rostislavoviči Šafarevičovi» (en txec). Pokroky matematiky, fyziky a astronomie, Vol. 35, Num. 5, 1990, pàg. 256-272. ISSN: 0032-2423.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ígor Xafarévitx» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- de León, Manuel. «Igor Rostislavovich Shafarevich, muerte de un matemático disidente» (en castellà). Matemáticas y sus fronteras, 2017. [Consulta: 25 abril 2023].
- Габрусенко, Валерий. «Неудобный гений Игорь Шафаревич (Ígor Xafarévitx, geni incòmode)» (en rus). Русская народная линия, 2017. [Consulta: 25 abril 2023].
- «И. Р. Шафаревич (I. R. Xafarèvitx)» (en rus). Математический институт им. В. А. Стеклова. [Consulta: 25 abril 2023].