AG del Dragó

AG del Dragó
Tipus	estrella binària
Tipus espectral (estel)	K3IIIep[1]
Constel·lació	Dragó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	9,74 (banda V)[2]
Paral·laxi	0,2101 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−5,602 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−7,135 mas/a [3]
Velocitat radial	−143,91 km/s[3]
Ascensió recta (α)	16h 1m 41.0126s[3]
Declinació (δ)	66° 48' 10.1312''[3]
Catàlegs astronòmics
GSC 04195-00254 (GSC) HIP 78512 (Catàleg Hipparcos) IRAS 16013+6656 (IRAS) SAO 16931 (Catàleg SAO) 2MASS J16014101+6648101 (2MASS) AAVSO 1601+67 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) 1ES 1601+66.9 (Einstein Slew survey, Version No. 1) AG+66 715 (Astronomische Gesellschaft Katalog) BD+67 922 (Bonner Durchmusterung) GCRV 9231 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 78512 (Hipparcos Input Catalogue) JP11 236 (JP11) PPM 19692 (Catàleg d'estrelles PPM) RBS 1547 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) TYC 4195-254-1 (Catàleg Tycho) UBV 13635 (UBV) AG Dra (Catàleg General d'Estrelles Variables) 1RXS J160141.2+664811 (1RXS) SBC9 884 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) RX J1601.6+6648 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [TSA98] J160141.63+664802.73 (Initial results of a comprehensive ultrasoft survey of the Einstein IPC database: source list and confirmation of the selection procedure) [ZEH2003] RX J1601.6+6648 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources) Gaia DR1 1642955248488167808 (Gaia DR1) WEB 13272 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 1642955252784454144 (Gaia Data Release 2)

AG del Dragó (AG Draconis) és un estrella variable de la constel·lació del Dragó de magnitud aparent +9,75.^[4] Es troba molt allunyada, a una distància imprecisa de 2500 parsecs o 8150 anys llum del sistema solar.^[5]

AG del Dragó és un estel simbiòtic, una classe d'estels molt escassa de la es coneixen menys de 200 representants. Aquests estels binaris on les components són una geganta vermella i normalment una nana blanca. Es troben envoltades per una nebulositat que prové de l'estel gegant.

La component freda d'AG del Dragó és una gegant de tipus espectral K3III. Té una lluminositat 2600 vegades major que la del Sol^[5] i el seu radi és aproximadament 38 vegades més gran que el radi solar.^[6] Es creu que el seu període de rotació és de 1160 dies i no sembla estar sincronitzat amb el període orbital.^[7] La seva massa pot ser un 50 % major que la massa solar.

La component calenta és una nana blanca amb una massa inferior a 0,6 masses solars i un radi aproximadament igual al 6 % del radi solar.^[5] La distància entre els dos estels és de 1,7 ua i el període orbital del sistema és de 554 dies. La inclinació del pla orbital és petita —entre 30º i 45°— i de fet la nana blanca no arriba a ser eclipsada per la gegant.^[8]

AG Draconis evidencia una metal·licitat molt baixa ([Fe/H] = -1,3), equivalent a només el 5 % de la solar. Això, unit a la seva alta velocitat espacial —148 km/s— així com a la seva latitud galàctica, fa que sigui considerada un estel d'halo.^[8]

L'anàlisi la corba de llum històrica d'AG del Dragó, disponible des de 1890, permet observar que durant els 31 primers anys la lluentor de l'estel no va sofrir fluctuacions de més de 0,1 magnituds. Al voltant de l'any 1922, la seva lluentor en quiescència va augmentar 0,29 magnituds, començant una sèrie d'oscil·lacions amb una amplitud d'1 - 2 magnituds i una durada típica de 100 a 200 dies. Els esclats s'agrupen en sis densos conjunts, cadascun d'ells d'uns 1500 dies de durada, ben separats entre si amb una periodicitat de gairebé 5300 dies.^[9] Durant els esclats, la lluentor es multiplica «només» per cinc, probablement a causa de l'absència d'elements pesants. A la tardor de 2007 la lluentor de AG Draconis va augmentar fins a magnitud +8,98 durant un esclat.^[10]

Es pensa que els esclats del sistema són provocats per transferència de massa des de l'atmosfera de la gegant a l'entorn de la nana blanca. La modulació en la transferència de massa del sistema és un efecte combinat d'un camp magnètic dipolar de la geganta i de les marees induïdes en la seva atmosfera per la seva compacta companya.

D'altra banda, les pulsacions de la geganta provoquen l'ejecció d'embolcalls de pols. Les col·lisions d'aquests embolcalls amb el vent estel·lar de l'acompanyant calenta donen lloc als successius pics durant les fases actives. Això es relaciona amb la composició del gas i pols de la nebulosa de xoc. Les anàlisis revelen empobriment de carboni, oxigen, nitrogen i magnesi, concretament el carboni es troba empobrit en un factor de deu. Aquests elements són atrapats en grans de pols (silicats i grafit) i/o molècules diatòmiques com CO, CN o CS.^[7] Finalment, cal ressenyar que AG del Dragó és l'estel simbiòtic més brillant a la regió de raigs X. És, a més, prototip de les «fonts de raigs X súper-tous».^[5]

• Llista d'estrelles variables