Aleksandr Duguin
(2018) | |
Nom original | (ru) Александр Гельевич Дугин |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 gener 1962 (62 anys) Moscou (Rússia) |
Dades personals | |
Religió | Edinoverie (en) |
Formació | Institut d'Aviació de Moscou (1978–1979) Acadèmia Estatal de Recuperació de Novotxerkassk - filosofia |
Director de tesi | Víktor Veresxaguin |
Activitat | |
Camp de treball | Propaganda, geopolítica, sociologia, ciències polítiques, filosofia, relacions internacionals i filosofia política |
Ocupació | propagandista, polític, escriptor, cantautor, cantant, compositor de cançons, sociòleg, politòleg, catedràtic, filòsof, geopolític, periodista d'opinió |
Ocupador | Ivan Ilyin Higher School of Politics (en) (2023–) Universitat Estatal de Moscou (2010–2014) Universitat Internacional Independent de Ciències Ambientals i Polítiques (2000–2001) Gennady Seleznyov (en) (dècada del 1990–) Universitat Nacional d'Euràsia L. N. Gumiliov Universitat Fudan Universitat Federal del Sud Universitat de Teheran |
Partit | Euràsia (2002–) Partit Nacional Bolxevic (1993–1998) moviment eurasiàtic |
Membre de | Cub Izborsk |
Alumnes | Aleksei Guintovt, Vladímir Karpets i Valeri Korovin |
Influències | |
Nom de ploma | Hans Zivers Ганс Зиверс |
Participà en | |
2014 | annexió de Crimea a la Federació de Rússia |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Ievguenia Debriànskaia , divorci |
Fills | Dària Duguina |
Lloc web | dugin.tv |
Aleksandr Guélievitx Duguin[1] (Moscou, 7 de gener de 1962)[2][3] és un analista geopolític, filòsof polític i historiador de les religions rus, principal ideòleg en l'actualitat del neoeurasianisme i amb una certa influència sobre l'opinió pública a Rússia.[4] Va ser conseller polític del Partit Comunista de la Federació Russa i ideòleg de l'il·legalitzat Partit Nacional Bolxevic a la dècada de 1990 a més de fundador del partit polític Euràsia (Евразия) l'any 2002.[2] Hom l'ha caracteritzat com un capdavanter d'idees antioccidentals,[5] ultranacionalistes[4] i feixistes.[4][5][6] Diversos analistes prooccidentals l'han arribat a anomenar «el Rasputin de Putin».[7]
El 20 d'agost de 2022 un atemptat amb cotxe bomba va matar la seva filla Dària Dúguina, de 29 anys.[8]
Referències
- ↑ Umland, 2010, p. 145.
- ↑ 2,0 2,1 Saunders i Strukov, 2010, p. 153.
- ↑ Исаев, 2005, p. 329.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Shekhovtsov, 2008, p. 492.
- ↑ 5,0 5,1 Umland, 2009, p. 13.
- ↑ Shenfield, 2001, p. 195.
- ↑ Kopanski, 2013, p. 129.
- ↑ Troianovski, Anton «Brazen Attack Near Moscow Rattles Russians» (en anglès). The New York Times, 21-08-2022. ISSN: 0362-4331.
Bibliografia
- Casals Meseguer, Xavier. Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización. Barcelona: Crítica, 2003. ISBN 84-8432-430-3.
- Johnson, Christopher David Leonard «Authority and tradition in contemporary understandings of hesychasm and the Jesus prayer» (en anglès). Tesi doctoral. Universitat d'Edimburg, 2009.
- Kopanski, Ataullah Bogdan «The Russian Neo-Eurasianism, the West and the Reconstruction of Islamic Civilization in Alexander Dugin's Geopolitical Doctrines» (en anglès). World Journal of Islamic History and Civilization (WJIHC), 3, 3, 2013. ISSN: 2225-0883.
- Laruelle, Marlene «Aleksandr Dugin: A Russian Version of the European Radical Right?» (en anglès). Kennan Institute Occasional Papers. Woodrow Wilson International Center for Scholars, 294, 2006. Arxivat de l'original el 2012-03-30 [Consulta: 2 agost 2017].
- Mankoff, Jeffrey. Russian Foreign Policy: The Return of Great Power Politics (en anglès). 2a edició. Rowman & Littlefield Publishers, 2009, p. 372. ISBN 0742557960.
- Saunders, Robert A.; Strukov, Vlad. Historical Dictionary of the Russian Federation. Scarecrow Press, 2010, p. 772. ISBN 0810874601.
- Shenfield, Stephen D. Russian Fascism: Traditions, Tendencies, Movements. M.E. Sharpe, 2001. ISBN 0765632195.
- Shekhovtsov, Anton «The Palingenetic Thrust of Russian Neo-Eurasianism: Ideas of Rebirth in Aleksandr Dugin's Worldview» (en anglès). Totalitarian Movements and Political Religions, 9, 4, 2008, pàg. 491–506. ISSN: 2156-7689.
- Shekhovtsov, Anton «Putin's brain?» (en anglès). Eurozine, 8-9, 2014. Arxivat de l'original el 2015-02-02. ISSN: 1684-4637 [Consulta: 2 agost 2017]. Arxivat 2015-02-02 a Wayback Machine.
- Umland, Andreas «Dugin, Aleksandr Gel'evich (born 1962)» (en anglès). World fascism: a historical encyclopedia. ABC-CLIO [Santa Bàrbara (Califòrnia)], 2006, pàg. 182.
- Umland, Andreas «Fascist tendencies in Russia’s Political Establishment: The Rise of the international Eurasian Movement» (en anglès). Russian Analytical Digest, 4, 60, 2009, pàg. 13-17. ISSN: 1863-0421.
- Umland, Andreas «Aleksandr Dugin's transformation from a lunatic fringe figure into a mainstream political publicist, 1980–1998: A case study in the rise of late and post-Soviet Russian fascism» (en anglès). Journal of Eurasian Studies, 1, 2, 2010, pàg. 144–152. ISSN: 1879-3665.[Enllaç no actiu]
- Исаев, Борис Акимович. Геополитика: Учебное пособие. Издательский дом "Питер", 2005. ISBN 5469006514.