Antoni de Barnola i Verdaguer

Plantilla:Infotaula personaAntoni de Barnola i Verdaguer
Biografia
Naixement1840 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
24 maig 1884 – 8 març 1886
← Frederic Pons i MontellsRamon de Rocafort i Casamitjana →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Diputat al Congrés dels Diputats
30 abril 1879 – 25 juny 1881
← Nil Maria Fabra i DeasAntoni Rodó i Casanova →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePau de Barnola i d'Espona Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Barnola i Verdaguer (Barcelona, 1840 - Barcelona, 24 d'abril de 1912) fou un polític conservador i notari català del segle xix,[1] fill del també polític Pau de Barnola i d'Espona.[2]

Trajectòria

Fill d'una família de grans propietaris d'Osona, el 1881 era un dels membres de la junta de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI),[1] del qual el seu pare n'havia estat un dels fundadors. Durant un temps va presidir la secció d'agricultura de l'Ateneu Català.[2] El 1876 va ser un dels fundadors de la Unió Barcelonesa de les Classes Productores.[1]

Fou directiu d'empreses com la Sociedad Vinícola de la Corona de Aragón i de bancs com el Banco Vitalicio de Cataluña i el Banco Universal.[1][2]

Políticament, durant el sexenni democràtic fou membre de la Lliga d'Ordre Social. Quan s'imposà la restauració borbònica es va fer del Partit Conservador i va rebre el nomenament com a regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1875.[2] Més endavant fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1879 i altre cop a les eleccions del 1884,[2] desenvolupant molt poca activitat parlamentària i votant sempre amb els conservadors.[1]

Una part de la seva col·lecció d'art va estar exposada a la secció d'arqueologia de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.[cal citació]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Palomas, 2002: p. 548
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 104, entrada: "Barnola i d'Espona, Pau"

Bibliografia referenciada

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147. ISBN 84-297-3521-6. 
  • Palomas i Moncholi, Joan. «El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885). Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Nazario González.». Tesi doctoral p. 576, 2002. [Consulta: 24 agost 2018].

Enllaços externs

  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Castellterçol (1876 - 1923)
Nil Maria Fabra i Deas (1876)  · Antoni de Barnola i Verdaguer (1879/1884)  · Antoni Rodó i Casanova/Frederic Pons i Montells (1881)  · Josep Maria Rius i Badia (1896-1898)  · Ramon de Rocafort i Casamitjana (1886-1893/1899)  · Antoni Sala i Caba (1901-1903)  · Alexandre Pons i Serra (1905)  · Lluís Ferrer-Vidal i Soler (1907-1910)  · Francesc Cambó i Batlle (1914-1919)  · Rafael Vehils i Grau (1919-1920)  · Josep Umbert i Rosàs (1920-1923)  · Ramon Albó i Martí (1923)