Apel·lació per adulació

L'apel·lació per adulació[1] és una fal·làcia lògica consistent en usar l'adulació o l'elogi, en un intent d'apel·lar a la vanitat del seu públic, per desviar l'atenció i obtenir suport.[2] També es coneix com apel·lació a la vanitat o argumentum ad superbiam.[3] L'apel·lació a l'adulació és un tipus específic d'apel·lació a l'emoció.[4]

L'adulació s'utilitza sovint per ocultar la veritable intenció d'una idea o proposta. L'elogi ofereix una distracció personal momentània que sovint pot debilitar el judici. A més, sol ser una forma astuta d'apel·lar a les conseqüències, ja que el públic està subjecte a ser afalagat sempre que compleixi amb l'adulador.[3]

Exemples:

  • Una persona tan llesta com vostè veurà de seguida que el que li ofereixo està bé.
  • Aquesta faldilla és perfecta per una noia tan guapa com tu.

No és necessàriament una fal·làcia lògica, però, quan el compliment és sincer i està directament relacionat amb l'argument. Exemple: "Ets una noia increïblement bella; hauries de convertir-te en model".[3]

Referències

  1. ↑ «Fallacy: Appeal to Flattery». The Nizkor Project. Arxivat de l'original el 6 August 2012. [Consulta: 10 desembre 2010].
  2. ↑ Sprouse, Scott. The Reasoning Skills Workbook, 2017, p. 48. ISBN 9781387214617. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bennett, Bo. Logically Fallacious: The Ultimate Collection of Over 300 Logical Fallacies, 2012, p. 61. ISBN 9781456607371. 
  4. ↑ Gary Curtis. «Emotional Appeal». Fallacy Files. [Consulta: 19 gener 2018].