Arthur Geoffrey Walker
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 de juliol de 1909 Watford (Anglaterra)  |
| Mort | 31 de març de 2001(2001-03-31) (als 91 anys) Chichester (Anglaterra) |
| President Societat Matemàtica de Londres | |
| 1963 – 1965 ← Mary Cartwright – Graham Higman → | |
| Dades personals | |
| Formació | Merton College (1932–1934) Universitat d'Edimburg (1931–1933) Watford Grammar School for Boys (–1928) Balliol College (1928–1931) |
| Director de tesi | Edmund Whittaker |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial, relativitat general i cosmologia física |
| Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Liverpool (1952–1974) Universitat de Sheffield (1947–1952) Universitat de Liverpool (1936–1947) Imperial College London (1935–1936) |
| Membre de | |
| Professors | Edward Arthur Milne i Arthur Eddington |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Zhou Shaotang i Eric Wallace |
| Família | |
| Cònjuge | Phyllis Freeman |
| Pares | Arthur John Walker i Eleanor Joanna Gosling |
Premis
| |
Arthur Geoffrey Walker (Watford, 17 de juliol de 1909 - Chichester, 31 de març de 2001) va ser un matemàtic i físic anglès.
En acabar els estudis secundaris a la seva vila natal, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Oxford, en la qual es va graduar el 1931. Després ba anar a la universitat d'Edimburg en la qual es va doctorar el 1933, amb una tesi sobre geometria diferencial, tema que es va convertir en el seu camp de recerca principal.[1] Després d'un curs com professor eventual al University College de Londres, va ser nomenat professor de la universitat de Liverpool.[2] El 1947 va passar a ser professor i cap del departament de matemàtiques pures de la universitat de Sheffield,[3] càrrecs que va deixar el 1952 per tornar a la universitat de Liverpool, en la qual es va jubilar el 1974.[4]
El seu principal camp de recerca van ser les varietats riemannianes.[5][6] Però Walker és recordat sobre tot per les seves significatives aportacions a la cosmologia i a la mecànica relativista. Els conceptes de transport de Fermi-Walker i de mètrica de Robertson-Walker porten el seu nom, ja que ell en va ser un dels descobridors.
Referències
- ↑ Hitchin, 2006, p. 415.
- ↑ Giblin, 2004, p. 272.
- ↑ Hitchin, 2006, p. 418.
- ↑ Hitchin, 2006, p. 419.
- ↑ Scott, 2007, p. 1190.
- ↑ Brozos-Vazquez et al., 2009, p. 39 i ss.
Bibliografia
- Brozos-Vazquez, Miguel; García-Río, Eduardo; Gilkey, Peter; Nikčević, Stana; Vazquez-Lorenzo, R.. The Geometry of Walker Manifolds (en anglès). Morgan & Claypool, 2009. ISBN 9781598298192.
- Giblin, Peter «Arthur Geoffrey Walker, 1909-2001» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 36, Num. 2, 2004, pàg. 271-280. DOI: 10.1112/S0024609303002765. ISSN: 0024-6093.
- Hitchin, Nigel J. «Arthur Geoffrey Walker. 17 July 1909 — 31 March 2001» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 52, 2006, pàg. 415-421. DOI: 10.1098/rsbm.2006.0028. ISSN: 0080-4606.
- Scott, Douglas. «Walker, Arthur Geoffrey». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1190. ISBN 9780387304007.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Geoffrey Walker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.