Balaenula
 Balaenula balaenopsis  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Balaenidae |
| Gènere | Balaenula Van Beneden, 1872 |
| Espècies | |
| |
Balaenula és un gènere extint de cetacis de la família dels balènids que tingueren una distribució holàrtica marina entre el Miocè inferior i el Plistocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Bèlgica, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, els Països Baixos i el Regne Unit.[1] És el tàxon germà de les balenes franques (Eubalaena).[2] Durant molt de temps fou tractat com a tàxon «calaix de sastre» per a petits balènids de tota mena.[3]
Les espècies d'aquest grup eren cetacis menuts (B. astensis devia fer uns 5 metres de llargada), cosa que podria haver contribuït a la seva extinció com a resultat de la glaciació de l'hemisferi nord.[2] El nom genèric Balaenula significa 'baleneta' en llatí.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Balaenula» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Berta, 2017, p. 83.
- ↑ Tanaka, Furusawa i Kimura, 2020, p. 2.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balaenula
- Berta, A. The Rise of Marine Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2017. ISBN 9781421423265.
- Tanaka, Y.; Furusawa, H.; Kimura, M. «A new member of fossil balaenid (Mysticeti, Cetacea) from the early Pliocene of Hokkaido, Japan» (en anglès). Royal Society Open Science, 7, 192182, 2020. DOI: 10.1098/rsos.192182.