Breakdance
El breakdance,[1] també anomenat B-boying/B-girling o break, és un estil de dansa urbana que va aparèixer a Nova York a l'últim quart del segle xx. Va sorgir dels xics que ballaven als ritmes dels beats o breaks que punxaven els DJ, que combina moviments aeròbics i rítmics influenciats per la capoeira, les arts marcials asiàtiques, el funk, la gimnàstica i diferents balls aborígens africans, especialment DJ Kool Herc. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy (home), b girl (dona), fly girl (dona) o breaker (home o dona).[2][3]
El break dance és d'un dels quatre pilars de la cultura urbana del hip-hop, la dansa; els altres són el rap (cançó, poesia), el DJ'ing (música) i els grafits (escriptura, composició plàstica o visual).[4][5]
Història
S'origina durant la dècada dels setanta entre bandes de joves afroamericans i porto-riquenys que rebutjaven la violència de la majoria de les bandes dels seus barris i la substituïen per competicions (anomenades batalles) d'aquest tipus de ball, que va anar evolucionant i guanyant en complexitat durant tota la dècada. Durant els anys vuitanta, experimenta una expansió en l'àmbit mundial, i des de molt aviat apareixen breakers a diferents continents.[6] Esdevé esport olímpic a les olimpíades de París 2024.[7]
Moviments
• Toprock: El ball es realitza dempeus. Acostuma a utilitzar-se al començament del ball, sobretot en les batalles, per captar l'atenció de la gent abans de començar altres tipus de moviments més complicats.
• Downrock o footwork: Combinacions de moviments ràpids de mans i peus fets des de terra. Els passos principals d'aquest tipus de moviment són el 6-step (en el qual el ballarí fa servir els braços per aguantar el seu cos sobre el terra mentre mou les cames en forma de cercle) i algunes variants d'aquest.
• Powermoves: Es basen en moviments repetitius circulars de les cames. Són els moviments acrobàtics, més pròxims a la gimnàstica que al ball. Acostumen a ser els moviments de breakdance més espectaculars i formen la part central de les rutines dels millors b-boys i b-girls. Alguns dels passos més importants d'aquest tipus de moviment són el Windmill, l'Air Chair, l'Air Flare, l'Air Swipe, el Float, el Backspin i variants de tots ells.
• Freezes: Consisteix en el fet que el b-boy o la b-girl es queda congelat en una determinada postura. Els tricks són freezes enllaçats.[6]
Com ocorre amb el rap, al breakdance també són habituals les batalles entre dos ballarins rivals, que improvisen una coreografia en forma de diàleg i retant-se entre ells. Bite és el fet de robar un moviment o un ball a un altre.[8][9]
Referències
- ↑ «breakdance [en]». Neoloteca. TERMCAT. [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ April, Matthew. Foundation: B-boys, B-girls, And Hip-Hop Culture In New York. Oxford University Press, 2009, p. 125, 141, 153.
- ↑ : Puigdomènech Serra, Octavi. Composició i gravació de musica rap com a contingut didàctic (tesi) (en català). Universitat politècnica de Catalunya, 26 de juny de 2014, p. 8.
- ↑ Break Dance: Historia del break a todas-las-tribus-urbanas.blogspot
- ↑ Spot, The Bboy. «History of the word "Breakdancing" by Crazy Legs». [Consulta: 30 setembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Puigdomènech Serra, Octavi. Composició i gravació de musica rap com a contingut didàctic. (tesi) (en català). Universitat politècnica de Catalunya, 26 de juny de 2014, p. 8.
- ↑ «Break dance deporte olímpico» (en castellà). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Break Dance: Historia del break - Tribus Urbanas». [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ Spot, The Bboy. «The Bboy Spot» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2022].
