Cédric Villani
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 octubre 1973 (50 anys) Briva la Galharda (França) |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
21 juny 2017 – 21 juny 2022 ← Maud Olivier Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Essonne's 5th constituency (en) | |
Director Institut Henri Poincaré | |
2009 – 2017 ← Michel Broué – Patrice Le Calvez (en) → | |
Dades personals | |
Residència | París, França |
Nacionalitat | Francès |
Religió | Agnosticisme |
Formació | Escola Normal Superior de Lió, Universitat París-Dauphine |
Director de tesi | Pierre-Louis Lions |
Es coneix per | Equació de Boltzmann Teoria cinètica molecular Teoria del transport |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, teoria d'equacions diferencials i matemàtiques |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Institut Camille Jordan Institut Henri Poincaré Claude Bernard University Lyon 1 |
Partit | Renaixement (2017–2020) Ecology Democracy Solidarity (en) |
Membre de | Scientific Council of Wikimedia France (en) (–2017) Academia Europaea (2012–) Institut Universitari de França (2007–2010) Conseil stratégique de la recherche (en) Acadèmia Pontificia de les Ciències SAM High Level Group (en) Fundació Francoamericana Acadèmia Francesa de les Ciències |
Professors | Pierre-Louis Lions |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | François Bolley Alessio Figalli Clément Mouhot |
Família | |
Cònjuge | Claire Calmet (–2019) |
Fills | Neven Villani |
Pares | Patrice Villani i Jacqueline Villani |
Germans | A-P Villani Vivien Villani |
Premis Premi Herbrand(2007) Premi EMS (2008) Premi Fermat (2009) Premi Henri Poincaré (2009) Medalla Fields (2010) | |
Lloc web | cedricvillani.org |
|
Cèdric Villani (nascut el 5 d'octubre de 1973, Brive-la-Gaillarde, França) és un matemàtic francès especialitzat en equacions en derivades parcials i en física matemàtica. Va guanyar la Medalla Fields el 2010. És també un polític, diputat a l'Assemblea Nacional des del 21 de juny de 2017.
Biografia
Villani va estudiar en la École normale supérieure entre 1992 i 1996, on va treballar com a assistent de càtedra. Va rebre el seu doctorat a la Universitat París-Dauphine el 1998, sota la supervisió de Pierre-Louis Lions, i va ingressar com a professor en l'Escola Normal Superior de Lió el 2000. Actualment és professor de la Universitat de Lió i de 2009 a 2017 és director de l'Institut Henri Poincaré, a París.[1][2]
El 2017 va ser candidat a les eleccions legislatives pel districte 5 de Essonne, afiliat a La República en marxa!. Va ser triat amb 69,36% dels vots.
Obra destacada
- Limites hydrodynamiques de l'équation de Boltzmann Arxivat 2007-08-24 a Wayback Machine., Séminaire Bourbaki, juny 2001; Astérisque vol. 282, 2002.
- A Review of Mathematical Topics in Collisional Kinetic Theory, in Handbook of Mathematical Fluid Dynamics, edited by S. Friedlander and D. Serre, vol. 1, Elsevier, 2002, ISBN 978-0-444-50330-5 .
- Topics in Optimal Transportation, volume 58 of Graduate studies in mathematics, American Mathematical Society, 2003, ISBN 978-0-8218-3312-4.
- Optimal transportation, dissipative PDE's and functional inequalities, pp. 53–89 in Optimal Transportation and Applications, edited by L. A. Caffarelli and S. Salsa, volume 1813 of Lecture Notes in Mathematics, Springer, 2003, ISBN 978-3-540-40192-6.
- Cercignani's conjecture is sometimes true and always almost true, Communications in Mathematical Physics, vol. 234, No. 3 (March 2003), pp. 455–490.
- On the trend to global equilibrium for spatially inhomogeneous kinetic systems: the Boltzmann equation (with Laurent Desvillettes), Inventiones Mathematicae, vol. 159, #2 (2005), pp. 245–316.
- Mathematics of Granular Materials, Journal of Statistical Physics, vol. 124, #2–4 (July/August 2006), pp. 781–822.
- Optimal transport, old and new, volume 338 of Grundlehren der mathematischen Wissenschaften, Springer, 2009, ISBN 978-3-540-71049-3.
- Ricci curvature for metric-measure spaces via optimal transport (with John Lott), Annals of Mathematics vol. 169, No. 3 (2009), pp. 903–991.
- Hypocoercivity, volume 202, #950 of Memoirs of the American Mathematical Society, 2009, ISBN 978-0-8218-4498-4.
- Les Coulisses de la création (con Karol Beffa), Flammarion, 2015, Champs Flammarion, 2017
- De mémoire vive, Une histoire de l'aventure numérique, Philippe Dewost, Cédric Villani, Éditions Première Partie, 2022, ISBN 978-2-36526-252-1.
Referències
- ↑ Mathematics Genealogy Project - Cédric Villani. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
- ↑ Fields Medal – Cédric Villani Arxivat 2010-08-22 a Wayback Machine.. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Cédric Villani» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Cédric Villani al Mathematics Genealogy Project.
- Pàgina web personal de Cédric Villani