Cúrios (Xipre)

Imatge
DadesTipusEstat desaparegut, deu ciutats estat de Xipre i polis Modifica el valor a WikidataConstrucciódècada del 1050 aC Modifica el valor a WikidataData de dissolució o aboliciósegle IV aC Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaEpiskopi (Xipre) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 39′ 51″ N, 32° 53′ 16″ E / 34.6642°N,32.8877°E / 34.6642; 32.8877
Mosaic de la Casa dels Gladiadors
Antiga basílica cristiana

Cúrios[cal citació] (en grec: Κούριον) fou una antiga colònia grega i fenícia de Xipre.

Mitologia i creences

La seua fundació mítica s'atribueix a Curieus, fill de Cínires. Estrabó l'esmenta com el primer indret de la costa occidental de Xipre orientat cap a Rodes, i afegeix que era a prop d'un promontori des d'on es llançaven les persones que tocaven l'altar d'Apol·lo.[1] Aquest santuari d'Apol·lo Hilates, l'esmenta també Claudi Elià, que explica que allí es refugiaven els cérvols.[2] L'epítet hilates es documenta si més no des del principi de l'època hel·lenística i el seu culte arribà a ser molt important, fins i tot a Egipte i potser a Magnèsia. També està testificat a Cúrios el culte a Àrtemis, Demèter, Persèfone, Arsínoe II i és possible que també s'hi veneràs Asclepi, Ptolemeu IV Filopàtor i Isis. També s'ha trobat una dedicatòria a «tots els déus».[3]

Història

Sembla que els primers que s'hi van establir foren fenicis; Heròdot, però, i Estrabó, esmenten que es deia que havia estat fundada per argius. Cúrios apareix en inscripcions assíries del temps d'Assarhaddon i Assurbanipal a començament del segle vii abans de la nostra era. Estesenor, rei de Cúrios, va trair en el 498 ae la resta de les ciutats de l'illa i lluità amb els perses en el seu enfrontament contra els xipriotes. Poc després, Salamina es va unir també als perses.[4][1]

Restes arqueològiques

Termes de Cúrios

Es conserven fragments de decrets de Cúrios del segle III abans de la nostra era, en què s'esmenten institucions com la Bule o un secretari (γραμματεὺς τῆς πόλεως), i més tard, en el II ae, es documenten arconts, secretaris i agorànoms. D'època hel·lenística també n'hi ha decrets honorífics, i epitafis. A més a més, apareix documentat un gimnàs; hi havia també un estadi i un teatre grec del segle ii ae. Entre les inscripcions que s'han descobert algunes són en sil·labari xipriota i en llengua fenícia. Altres objectes que s'han trobat a Cúrios[5] són una enòcoa de faiança d'origen egipci, una estàtua eqüestre que podria representar Alexandre el Gran i Bucèfal, datada del 300 ae i un mosaic del segle iii ae.

Referències

  1. 1,0 1,1 Estrabó, XIV, 6, 3.
  2. Elià, Història dels animals, XI, 7.
  3. María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i els territoris xipriotes en l'època hel·lenística. Arxivat 2020-11-24 a Wayback Machine. Pàgs. 145,148,149,150,154,158,160,162.
  4. Heròdot, V, 113.
  5. María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i territoris xipriotes durant l'època hel·lenística. Arxivat 2017-12-12 a Wayback Machine. Pàgs. 25-27,38,68-69,78,82,199-200, tesi doctoral, Madrid: Universitat Complutense (2010), ISBN 978-84-693-1276-6.

Vegeu també