Campionat del món de pàdel
Tipus | competició esportiva |
---|---|
Esport | pàdel |
Organitzador | Federació Internacional de Pàdel |
Localització i dates | |
Vigència | 1992 – |
El campionat del món de pàdel és una competició internacional de pàdel que es disputa cada dos anys des de la primera edició, el 1992, que es va celebrar a Espanya. Organitzat per la Federació Internacional de Pàdel, compta amb un campionat masculí i un altre de femení. Argentina ha estat històricament l'equip més victoriós del campionat. A partir del 2012 el campionat per equips i per parelles se celebren per separat.
Pàdel
El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre. L'objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui tornar.
Resultats
Equips masculins
Any | Seu | Campió | Final Resultat | Subcampió | Tercer lloc | 3r i 4r lloc Resultat | Quart lloc | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1992 | Madrid i Sevilla | Argentina | 3:0 | Espanya | Uruguai | Regne Unit | |||
1994 | Mendoza | Argentina | 3:0 | Espanya | Uruguai | Xile | |||
1996 | Madrid | Argentina | 3:0[1] | Espanya | Brasil | 2:1[1] | Uruguai | ||
1998 | Mar del Plata | Espanya | 3:0 | Argentina | Brasil | 3:0 | Xile | ||
2000 | Tolosa de Llenguadoc | Argentina | 3:0 | Espanya | Brasil | Uruguai | |||
2002 | Mèxic DF | Argentina | 3:0 | Espanya | Brasil | Mèxic | |||
2004 | Buenos Aires | Argentina | 3:0 | Espanya | Brasil | 3:0 | Xile | ||
2006 | Múrcia | Argentina | 3:0 | Brasil | Espanya | Xile | |||
2008 | Calgary | Espanya | 3:0 | Argentina | Brasil | Xile | |||
2010 | Cancún | Espanya | 2:1 | Argentina | Brasil | 3:0 | Xile | ||
2012 | Cancún | Argentina | 2:1 | Brasil | Paraguai | 2:1 | Uruguai |
Equips femenins
Any | Seu | Campió | Final Resultat | Subcampió | Tercer lloc | 3r i 4r lloc Resultat | Quart lloc | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1992 | Madrid i Sevilla | Argentina | 3:0 | Espanya | Uruguai | Regne Unit | |||
1994 | Mendoza | Argentina | 3:0 | Espanya | Uruguai | Paraguai | |||
1996 | Madrid | Argentina | 3:0[2] | Espanya | Uruguai | 2:1[2] | Brasil | ||
1998 | Mar del Plata | Espanya | 2:1 | Argentina | Uruguai | 2:1 | Brasil | ||
2000 | Toulouse | Espanya | 3:0 | Argentina | Brasil | Uruguai | |||
2002 | Mèxic DF | Argentina | 2:1 | Espanya | Mèxic | 3:0 | Uruguai | ||
2004 | Buenos Aires | Argentina | 2:1 | Espanya | Brasil | 3:0 | Mèxic | ||
2006 | Múrcia | Argentina | 2:1 | Espanya | Brasil | Mèxic | |||
2008 | Calgary | Argentina | 3:0 | Espanya | Brasil | França | |||
2010 | Cancún | Espanya | 2:1 | Argentina | Brasil | 3:0 | França | ||
2012 | Cancún | Argentina | 3:0 | Brasil | França | 2:1 | Portugal |
Parelles masculí
Any | País amfitrió | Final | Perdedors de la semifinal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Campions | Resultat | Subcampions | semifinal 1 | semifinal 2 | |||||
1992 | (Madrid) | Lasaigues Gattiker | Maquirriain Rovaletti | Clementi de La Torre | Sanz Cubas | ||||
1994 | (Mendoza) | Lasaigues Gattiker | Auguste Lasaigues | Sanz Martín Díaz | Siro Novillo | ||||
1996 | (Madrid) | Lasaigues Gattiker | Semprún Piñón | Reca Serrano | Lasaigues Auguste | ||||
1998 | (Mar del Plata) | Gattiker Gutiérrez Albizu | Martín Díaz Piñón | Lasaigues Auguste | Sanz Siro | ||||
2000 | (Toulouse) | Martín Díaz Auguste | 3–6, 6–1, 6–4 | Reca Nerone | Lasaigues Auguste | Sanz Siro | |||
2002 | (Ciutat de Mèxic) | Martín Díaz Belasteguín | 6–7, 7–5, 6–4 | Reca Nerone | Lahoz Gattiker | Rovaletti Gutiérrez Albizu | |||
2004 | (Buenos Aires) | Martín Díaz Belasteguín | 4–6, 6–4, 6–1 | Reca Nerone | Lahoz Jardim | Auguste Gutiérrez Albizu | |||
2006 | (Múrcia) | Auguste Gutiérrez Albizu | 6–2, 6–1 | Losada Mieres | del Bono Julianoti | Lahoz Jardim | |||
2008 | (Calgary) | Losada Mieres | 6–4, 3–6, 6–2 | del Bono Julianoti | Ovide Cavalleri | Muñoz Navarro | |||
2010 | (Cancún) | Lahoz Mieres | 6–1, 7–5 | Arias Limones | Muñoz Santana | del Bono Julianoti | |||
2012 | (Barcelona)[3] | Gutiérrez Albizu Poggi | 6–2, 7–6, 6–2 | Mieres Lima | Auguste Sangiorgio | Gómez Silingo Reca | |||
2013 | (Bilbao) | di Nenno Stupaczuk | 6–4, 6–4 | Santos Fernández | Martínez del Negro | Ceretani López de Aberasturi |
Parelles femení
Any | País amfitrió | Final | Perdedors de la semifinal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Campions | Resultat | Subcampions | semifinal 1 | semifinal 2 | |||||
2012 | ESP (Barcelona) | Navarro Reiter | 7–6, 6–2 | Llaguno Amatriain | Eyheraguibel Gago | Salazar Pavón | |||
2013 | ESP (Bilbao) | Siverio Mesa | 6–4, 2–6, 6–4 | Riera Campus | Treptow Márquez | Hernández Grandes |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Per tal de definir els primers quatre llocs, els guanyadors de la segona ronda van competir en la modalitat de tots contra tots: III Campeonato del Mundo de Padel Masculino - 1996 Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine.. www.paddle.com.br. Consultat el 21-02-2009.
- ↑ 2,0 2,1 Per tal de definir els primers quatre llocs, els guanyadors de la segona ronda van competir en la modalitat de tots contra tots: III Campeonato del Mundo de Padel Femenino - 1996 Arxivat 2011-08-25 a Wayback Machine.. www.paddle.com.br
- ↑ Matamoros, Roger «PORTADAESPORTS Barcelona corona els nous campions del món de pàdel». BTV, 01-04-2012 [Consulta: 12 abril 2014].