Carl Reichenbach

Plantilla:Infotaula personaCarl Reichenbach

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Karl von Reichenbach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1788 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1869 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, botànic, astròleg, filòsof, metal·lúrgic, emprenedor, geòleg, enginyer, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaC.Rchb. Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
FillsHermine von Reichenbach Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 8252-1

Carl Reichenbach (alemany: Karl von Reichenbach) (Stuttgart, 12 de febrer de 1788 - Leipzig, 19 de gener de 1869) va ser un químic, geòleg, metalurgista, naturalista, industrial, filòsof, i membre de la prusiana Acadèmia de Ciències. s conegut sobretot pels seus descobriments de diversos productes químics d'importància econòmica, extrets del quitrà, com ara eupione, parafina cerosa, pittacal (el primer sintètic). tint) i fenol (un antisèptic). També va dedicar els seus darrers anys a investigar un camp d'energia no provat que combina electricitat, magnetisme i calor, emanant de tots els éssers vius, que va anomenar la força òdica.[1]

Va obtenir el doctorat en la Universitat de Tubinga. Entre 1821 i 1834, va establir la primera empresa moderna de forja d'Alemanya, primerament a Villingen-Schwenningen, després a Hausach i finalment a Baden-Baden. Va establir també una planta a Moràvia.

Va descobrir diverses substàncies químiques, com la parafina el 1830 i la creosota el 1833. Va formular la hipòtesi de la Força Òdica (d'Odin), de la qual provindrien l'electricitat, el magnetisme i la calor.[2]

Va dedicar els últims anys de la seva vida a investigar sobre l'existència d'aquesta força o energia primordial, a la qual va arribar a considerar també com a origen de la vida, acostant-se així a les concepcions del vitalisme.[3]

És autor de Das Kreosot (1833), Geologische Mitteilungen aus Marhen (1834),[4] Die Dynamide des Magnetismus (1840), Odisch-Magnetische Briefe (1852), Der sensitive Mensch und sein Verhalten zum Ode (1854), Odische Erweiterungen (1856), Köhierglaube und Afterwissenschaft (1856), Aphorismen über Sensibilität und Od (1866) i Die Odische Lohe (1867).

Referències

  1. Reichenbach, Karl. The New American Cyclopedia, 1863 (in the public domain). Facsimile copy available on the Internet at Google Books.
  2. Reichenbach, Karl. The New American Cyclopedia, 1863 (in the public domain). Facsimile copy available on the Internet at Google Books.
  3. Gerry Vassilatos, Lost Science, Adventures Unlimited Press (2000)ISBN 0932813755 ISBN 978-0-932813-75-6
  4. Reichenbach, Karl. The New American Cyclopedia, 1863 (in the public domain). Facsimile copy available on the Internet at Google Books.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reichenbach
Registres d'autoritat