Charles Avison
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. febrer 1709 Newcastle upon Tyne (Anglaterra) |
| Mort | 10 maig 1770 (61 anys) Newcastle upon Tyne (Anglaterra) |
| Causa de mort | hipotèrmia |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, violinista, organista |
| Moviment | Música barroca |
| Estil | Barroc |
| Professors | Francesco Geminiani |
| Instrument | Orgue |
       | |
Charles Avison (Newcastle upon Tyne, Regne de la Gran Bretanya, 16 de febrer de 1709 - 9 o 10 de maig de 1770) fou un violinista, organista i compositor anglès.
El primer mestre de música de Charles Avison fou el seu pare, que li ensenyà a tocar la flauta, el violí i el clavicèmbal. Després estudià a Londres amb el compositor i violinista italià Francesco Geminiani i el 1736 obtingué la plaça d'organista de l'església de Sant Nicolau de la seva ciutat natal, que conservà fins a la seva mort.[1] Va saber obtenir un rèdit comercial dels seus coneixements musicals. Per una banda, organitzant concerts per assistir als quals la gent pagava una quantitat; era una activitat que fora de Londres era una novetat i aviat esdevingué un entreteniment popular a Newcastle.[1] Organitzava concerts quinzenals i era possible abonar-se'n a una sèrie. Eren vetllades on, a més del concert, es podia ballar i jugar a cartes i aviat esdevingueren un motiu de trobada de les famílies benestants de la ciutat.[2] A més impartia classes de música i componia obres per encàrrec.[1]
El 1737 Avison es casà amb Catherine Reynolds. Tingueren nou fills, però només tres arribaren a l'edat adulta: Jane, Edward i Charles. Els tres aprengueren a tocar el clavicèmbal, però només els nois seguiren una carrera musical i, com es seu pare, van ser organistes a l'església de Sant Nicolau.[2]
Durant tota la vida rendí culte fanàtic al seu mestre Geminiani i a Benedetto Marcello, als quals imità en llurs composicions, entre les quals figuren 44 concerts per a violí, sonates per a piano i una edició dels Salms, de Marcello, amb lletra anglesa.[cal citació] Portat de l'admiració que sentia per Geminiani i Marcello escrigué el llibre: An essay on mussical expression (Un assaig sobre l'expressió musical, 1752), en el qual considerava aquells mestres superiors a Georg Friedrich Händel, que ha estat sempre l'ídol dels anglesos.[3] Tal afirmació fou refutada per William Hayes, catedràtic de música de la universitat d'Oxford, amb un altre llibre titulat Remarks on Mr. Avison's Essay on Musical Expression (1753),[4] en el qual el qualificà d'ignorant, qualificatiu del qual es venjà Avison en la segona edició del seu llibre, que publicà precedit d'una carta del doctor Jartin.[cal citació]
L'any 2009, la ciutat de Newcastle va anomenar «Charles Avison» l'edifici de sis plantes que acull una moderna biblioteca pública.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Charles Avison» (en anglès). Newcastle Collection. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Charles Avison (1709-1770)» (en anglès). Avison Ensemble. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Charles Avison (1709-70) - An Essay on musical expression / by Charles Avison - Description» (en anglès). Royal Collection Trust. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ Hayes, William. Remarks on Mr. Avison's Essay on musical expression : wherein the characters of several great masters, both ancient and modern, are rescued from the misrepresentations of the above author : and their real merit asserted and vindicated. London : Printed for J. Robinson, 1753.
- ↑ «The Charles Avison Building» (en anglès). Avison Ensemble. [Consulta: 12 agost 2024].
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 7