Christoph Rudolff

Plantilla:Infotaula personaChristoph Rudolff

Portada del Coss de Christoph Rudolff (1525). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Christoff Rudolff Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1499 Modifica el valor a Wikidata
Jawor (Regne de Bohèmia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1543 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Viena (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena (1517–1521) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHeinrich Schreiber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata

Christoph Rudolff (alemany: Christoff Rudolff) (Jawor, c. 1499 - Viena, c. 1543) va ser un matemàtic alemany del segle xvi, autor de la primera àlgebra en alemany.

Vida

Poca cosa es coneix de la seva vida. Se sap que va ser estudiant amb Henricus Grammateus (Heinrich Schreiber),[1] per tant va estudiar a la universitat de Viena. Es suposa que va ser professor a Viena, com ell mateix diu a la introducció del seu llibre quan explica els exemples que fa servir per ensenyar els seus alumnes.[2] Però no consta que fos professor de la universitat.

Obra

És autor d'una obra titulada Behend vnnd Hubsch Rechnung durch die kunstreichen regeln Algebre so gemeincklich die Coss genennt werden, coneguda normalment amb el nom de Coss.[3] Aquest nom era usual en els llibres d'àlgebra alemanys: Coss és una adaptació del mot italià cosa, amb el que els matemàtics italians de l'època es referien a la incògnita en una equació.[4]

L'obra es va publicar el 1525 a Estrasburg i el 1553 se'n va publicar una reedició ampliada i totalment revisada per Michael Stifel.[5]

En aquest llibre s'utilitzen per primer cop els símbols + {\displaystyle +} i − {\displaystyle -} per a representar les operacions de suma i resta. També s'introdueix per primera vegada el símbol {\displaystyle {\sqrt {}}} per a referir-se a l'arrel quadrada.[6] A més, admet en algunes ocasions taxades els coeficients irracionals en les equacions.[7]

A la segona part del llibre dona les regles per a resoldre equacions algebraiques, però ho fa en forma diferent a Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, agrupant les equacions en vuit formes diferents. Finalment, exposa dos centenars llargs de problemes.

La obra va tenir força influència, fins el punt que va orientar l'obra del matemàtic valencià Marco Aurel[8] i que Euler, dos-cents anys més tard, s'ufanejava d'haver resolt els seus 434 problemes abans de complir els vuit anys.[9]

Referències

  1. ↑ Prinz, 2011, p. 107.
  2. ↑ Heeffer, 2010, p. 11.
  3. ↑ Lefèvre, 2021, p. 152.
  4. ↑ Katz, 1993, p. 322.
  5. ↑ Reich, 1994, p. 197.
  6. ↑ Katz, 1993, p. 323.
  7. ↑ Oaks, 2017, p. 142 i ss.
  8. ↑ Romero Vallhonesta i Massa Esteve, 2018, p. 73 i ss.
  9. ↑ Dorce Polo, 2014, p. 238.

Bibliografia

  • Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporàmia. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3819-5. 
  • Heeffer, Akbrecht «The Rule of Quantity by Chuquet and de la Roche and its Influence on German Cossic Algebra» (en anglès). Preprints. Universitat de Gant, 2010, pàg. 1-17.
  • Katz, Victor J. A History of Mathematics (en anglès). Nova York: Harper Collins, 1993. ISBN 0-673-38039-4. 
  • Lefèvre, Wolfgang. Minerva meets Vulcan (en anglès). Springer, 2021. ISBN 978-3-030-73084-0. 
  • Oaks, Jeffrey A. «Irrational “Coefficients” in Renaissance Algebra» (en anglès). Science in Context, Vol. 30, Num. 2, 2017, pàg. 141-172. DOI: 10.1017/S0269889717000096. ISSN: 0269-8897.
  • Prinz, Ina «Als Mathematiker von rechneten» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 19, Num. 2, 2011, pàg. 105-109. DOI: 10.1017/S0269889717000096. ISSN: 0269-8897.
  • Reich, Karin. «The "Coos" Tradition in algebra». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematical Sciences (en anglès). Rouitledge, 1994. ISBN 0-415-09238-8. 
  • Romero Vallhonesta, Fàtima; Massa Esteve, M. Rosa «The main sources for the Arte Mayor in sixteenth century Spain» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 33, Num. 2, 2018, pàg. 73-95. DOI: 10.1080/17498430.2017.1419704. ISSN: 1749-8430.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christoph Rudolff» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Vogel, Kurt. «Rudolff (or Rudolf), Christoff». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 setembre 2013].
  • Westfall, Richard S. «Rudolff (Rudolf), Christoff» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 25 juny 2024].
Registres d'autoritat