Ciclisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - Velocitat individual

Ciclisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - Velocitat individual

Tipus	cycling at the Summer Olympics – men's sprint (en)
Esport	ciclisme en pista
Part de	Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932
Nombre de participants	9
Localització  i  Dates
Localització	Estadi Rose Bowl (Pasadena) 34° 09′ 40″ N, 118° 10′ 01″ O / 34.161°N,118.167°O / 34.161; -118.167
Estat	Estats Units d'Amèrica
Data	1932
Competició
Primer lloc	Jacobus van Egmond
Segon lloc	Louis Chaillot
Tercer lloc	Bruno Pellizzari
← 1928 cycling at the 1936 Summer Olympics – men's sprint (en) →

Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932
Ciclisme en carretera
Contrarellotge individual		homes
Contrarellotge per equips		homes
Ciclisme en pista
Quilòmetre contrarellotge	homes
Velocitat individual	homes
Tàndem	homes
Persecució per equips	homes
< 1928 1936>

La competició de velocitat individual fou una de les quatre proves del programa olímpic de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics d'Estiu de Los Angeles de 1932. La competició es va disputar l'1 i 3 d'agost de 1932, amb la presència de 9 ciclistes procedents de 9 nacions diferents. La cursa consistia en un esprint de 1.000 metres.^[1][2][3]

Or	Plata	Bronze
Jacobus Egmond (DEN)	Louis Chaillot (FRA)	Bruno Pellizzari (ITA)

El guanyador de cadascuna de les dues sèries i les dues primeres parelles de la repesca van passar a semifinals

Sèrie 1

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Louis Chaillot	França	13.0	Q
2	Willy Gervin	Dinamarca		Q
3	Enrique Heredia	Mèxic		R

Sèrie 2

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Jacobus van Egmond	Països Baixos	13.0	Q
2	Ernest Chambers	Regne Unit		Q
3	Leo Marchiori	Canadà		R

Sèrie 3

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Dunc Gray	Austràlia	13.2	Q
2	Bruno Pellizzari	Itàlia		Q
3	Bobby Thomas	Estats Units		R

Repesca

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Bobby Thomas	Estats Units	13.1	Q
2	Leo Marchiori	Canadà		Q
3	Enrique Heredia	Mèxic

El vencedor de cadascuna de la quatre sèries passava a semifinals.

Sèrie 1

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Louis Chaillot	França	12.9	Q
2	Leo Marchiori	Canadà

Sèrie 2

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Jacobus van Egmond	Països Baixos	12.2	Q
2	Bobby Thomas	Estats Units

Sèrie 3

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Dunc Gray	Austràlia	12.9	Q
2	Willy Gervin	Dinamarca

Sèrie 4 Pellizzari va empènyer Chambers cap a la vora de la pista, donant lloc a una protesta dels britànics. La protesta va ser denegada i Pellizzari va seguir endavant.^[2]

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Bruno Pellizzari	Itàlia	12.5	Q
2	Ernest Chambers	Regne Unit

El vencedor de cadascuna de les dues semifinals passava a la final.

Semifinal 1

Chaillot guanyar a Gray per polzades.^[2]

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Louis Chaillot	França	12.8	Q
2	Dunc Gray	Austràlia		B

Semifinal 2

Pellizzari va córrer per l'interior durant l'última volta i mitja, però van Egmond va poder vèncer-lo amb facilitat.^[2]

Posició	Nom	País	Temps	Notes
1	Jacobus van Egmond	Països Baixos	12.5	Q
2	Bruno Pellizzari	Itàlia		B

Gray va decidir no competir en la cursa per la medalla de bronze per tal de reservar-se per la competició del quilòmetre contrarellotge que es disputava poc després.^[2][4]

Posició	Nom	País	Temps
3	Bruno Pellizzari	Itàlia	12.7
—	Dunc Gray	Austràlia	DNS

La final es va disputar al millor de dues curses. Chaillot va guanyar la primera cursa amb un final molt ajustat, on alguns observadors indiquen que van Egmond hauria guanyat. Tanmateix, l'equip holandès no va protestar. Van Egmond va guanyar per una bicicleta la segona cursa i la tercera per una roda.^[2]

Posició	Nom	País	Cursa 1	Cursa 2	Cursa 3
1	Jacobus van Egmond	Països Baixos		12.6	12.6
2	Louis Chaillot	França	12.5