Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Tipus | disciplina esportiva olímpica |
---|---|
Esport | ciclisme de carretera |
Part de | Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 |
Nombre de participants | 451 |
Localització i Dates | |
Localització | Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) 41° 25′ 34″ N, 1° 47′ 06″ E / 41.426111111111°N,1.785°E / 41.426111111111; 1.785 |
Estat | Espanya |
Data | 1992 |
Competició | |
Resultat | |
Primer lloc | Michael Rich |
Primer lloc | Fabio Casartelli |
Primer lloc | José Manuel Moreno Periñán |
Vencedora de la classificació general | Petra Rossner |
Vencedora de la classificació general | Kathryn Watt |
Primer lloc | Christopher Miles Boardman |
Primer lloc | Jens Fiedler |
Primer lloc | Giovanni Lombardi |
Primer lloc | Stefan Steinweg |
Vencedora de la classificació general | Erika Salumäe |
← 1988 1996 → |
Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ciclisme en ruta | ||||||||
Ruta | homes | dones | ||||||
Contrarellotge per equips | homes | |||||||
Ciclisme en pista | ||||||||
Velocitat individual | homes | dones | ||||||
Persecució individual | homes | dones | ||||||
Persecució per equips | homes | |||||||
Puntuació | homes | |||||||
Quilòmetre | homes | |||||||
|
Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 10 proves de ciclisme, set en categoria masculina i tres en categoria femenina. La competició es dividí entre 3 de ciclisme en ruta[1] i 7 de ciclisme en pista,[2] realitzant-se entre els dies 26 i 31 de juliol de 1992 al Velòdrom d'Horta.[3]
La prova de 100 quilòmetres contra rellotge va començar al Circuit de Catalunya (Montmeló),[4] passant posteriorment per la carretera C-17 i l'Avinguda Meridiana de Barcelona per retornar novament al Circuit de Catalunya, on finalitzà. Per la seva banda la prova contra rellotge individual es realitzà en un circuit de 16 quilòmetres a Sant Sadurní d'Anoia, en el qual els homes van fer 12 voltes i les dones 5.
Prengueren part 451 ciclistes, entre ells 376 homes i 75 dones, de 76 comitès nacionals diferents.[5]
Detalls
S'establiren dos rècords mundials, el de persecució per equips realitzat per l'equip nacional d'Alemanya, i el de persecució individual realitzat pel britànic Chris Boardman.[6] Així mateix també es van establir nous rècords olímpics en les proves de quilòmetre contrarellotge per l'espanyol José Manuel Moreno,[7] de velocitat en categoria masculina per l'alemany Jens Fiedler, de velocitat en categoria femenina per l'estoniana Ingrid Haringa i de persecució individual en categoria femenina per l'alemanya Petra Rossner.
Resum de medalles
Ciclisma en ruta
Categoria masculina
Prova | Or | Argent | Bronze |
Ruta individual Detalls | Fabio Casartelli | Erik Dekker | Dainis Ozols |
Contrarellotge per equips Detalls | Alemanya Michael Rich Bernd Dittert Christian Meyer Uwe Peschel | Itàlia Andrea Peron Flavio Anastasia Luca Colombo Gianfranco Contri | França Jean-Louis Harel Hervé Boussard Didier Faivre-Pierret Philippe Gaumont |
Categoria femenina
Prova | Or | Argent | Bronze |
Ruta individual Detalls | Kathryn Watt | Jeannie Longo | Monique Knol |
Ciclisma en pista
Categoria masculina
Prova | Or | Argent | Bronze |
Quilòmetre contrarellotge Detalls | José Manuel Moreno | Shane Kelly | Erin Hartwell |
Velocitat individual Detalls | Jens Fiedler | Gary Neiwand | Curtis Harnett |
Persecució individual Detalls | Chris Boardman | Jens Lehmann | Gary Anderson |
Persecució per equips Detalls | Alemanya Stefan Steinweg Guido Fulst Michael Glöckner Jens Lehmann Andreas Walzer (q) | Austràlia Stuart O'Grady Brett Aitken Stephen McGlede Shaun O'Brien | Dinamarca Jan Bo Petersen Ken Frost Jimmi Madsen Klaus Kynde Nielsen Michael Sandstød (q) |
Cursa per punts Detalls | Giovanni Lombardi | Léon van Bon | Cédric Mathy |
Categoria femenina
Prova | Or | Argent | Bronze |
Velocitat individual Detalls | Erika Salumäe | Annett Neumann | Ingrid Haringa |
Persecució individual Detalls | Petra Roßner | Kathryn Watt | Rebecca Twigg |
Medaller
Posició | País | Total | |||
---|---|---|---|---|---|
1 | Alemanya | 4 | 2 | 0 | 6 |
2 | Itàlia | 2 | 1 | 0 | 3 |
3 | Austràlia | 1 | 4 | 0 | 5 |
4 | Espanya | 1 | 0 | 0 | 1 |
Estònia | 1 | 0 | 0 | 1 | |
Regne Unit | 1 | 0 | 0 | 1 | |
7 | Països Baixos | 0 | 2 | 2 | 4 |
8 | França | 0 | 1 | 1 | 2 |
9 | Estats Units | 0 | 0 | 2 | 2 |
10 | Bèlgica | 0 | 0 | 1 | 1 |
Canadà | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Dinamarca | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Letònia | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Nova Zelanda | 0 | 0 | 1 | 1 |
Referències
- ↑ «Olympedia – Cycling Road at the 1992 Summer Olympics». [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Cycling Track at the 1992 Summer Olympics». olympedia.org. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «VELÒDROM HORTA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Vital, Ferran. «Història del circuit de Catalunya, 30 anys d’un somni». Ara, 29-11-2021. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «CY Cycling». A: Olympic Games 1992 Barcelona: Official Report. Vol III, 1992, p. 162-169.
- ↑ Newson, Alex. Fifty Bicycles That Changed the World: Design Museum Fifty (en anglès). Octopus, 2013-09-02, p. 105. ISBN 978-1-84091-650-8.
- ↑ Wallechinsky, David; Loucky, Jaime. The Book of Olympic Lists (en anglès). Aurum, 2012-06-07, p. 265. ISBN 978-1-78131-081-6.
Enllaços externs