Compressió (mecànica)

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

L' esforç de compressió és la resultant de les tensions o pressions que hi ha dins d'un sòlid deformable o medi continu, caracteritzada perquè tendeix a una reducció de volum o un escurçament en determinada direcció.[1] En general, quan se sotmet un material a un conjunt de forces es produeix tant flexió, com cisallament o torsió, tots aquests esforços comporten l'aparició de tensions tant de tracció com de compressió.[2]

En un prisma mecànic l'esforç de compressió pot caracteritzar més simplement com la força que actua sobre el material d'aquest prisma, a través d'una secció transversal a l'eix baricentre, cosa que té l'efecte d'escurçar la peça en la direcció d'eix baricentre.

Assaig

Els assaigs practicats per fer l'esforç de compressió són contraris als aplicats al de tracció, pel que fa al sentit de la força aplicada. Té diverses limitacions:

  • Dificultat d'aplicar una càrrega concèntrica o axial, sense que aparegui vinclament.
  • Una proveta de secció circular és preferible a altres formes.

L'assaig es realitza en materials:

  • Durs.
  • Semidurs.
  • Tous.

Materials ceràmics

Els materials ceràmics, tenen la propietat de tenir una temperatura de fusió i resistència molt elevada. Així mateix, el seu mòdul de Young (pendent fins al límit elàstic que es forma en un assaig de tracció) també és molt elevat (el que anomenem fragilitat).

Totes aquestes propietats, fan que els materials ceràmics siguin impossibles de fondre i de mecanitzar per mitjans tradicionals (fresat, tornejat, brotxa ...). Per aquesta raó, en les ceràmiques realitzem un tractament de sinterització. Aquest procés, per la naturalesa en la qual es crea, produeix porus que poden ser visibles a simple vista. Un assaig a tracció, pels porus i un elevat mòdul de Young (fragilitat elevada) i en tenir un enllaç iònic covalent, és impossible de realitzar.

Quan es realitza un assaig a compressió, la tensió mecànica que pot aguantar el material pot arribar a ser superior en un material ceràmic que en l'acer. La raó ve donada per la compressió dels porus/forats que s'han creat en el material durant la seva fabricació. En comprimir els porus i desaparèixer el material és més homogeni. Per això la força compressora per unitat de secció que pot resistir és molt més gran que quan existien els porus.[3][4]

Referències

  1. «Compressió (mecànica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Esforços
  3. Molera i Solà, Pere; Montserrat Cruells Cadevall; Núria Llorca i Isern; Juan Viñals Olià. Ciència dels materials (2a edició). Universitat de Barcelona, 2011, p.337-339, 354-359, 409. 
  4. «Propietats dels materials ceràmics». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 18 setembre 2016].