Conca de l'Uvs Nuur
Tipus | Endorreisme | |||
---|---|---|---|---|
Obra | Civilization VI | |||
Epònim | Uvs Nuur | |||
Part de | Uvs Nuur Basin (en) | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Mongun-Tayginsky District (Rússia) (en) | |||
| ||||
Format per | Uvs Nuur | |||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 70.000 km² | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2003 (27a Sessió) | |||
Identificador | 769-002 | |||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 900880 | |||
Espai Ramsar | ||||
Uvs Nuur | ||||
Data | 22 març 2004 | |||
Identificador | 1379 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Uvs Nuur | ||||
Data | 2003 (27a Sessió) | |||
Identificador | 769-010 | |||
La conca de l'Uvs Nuur (en mongol: Увс нуурын хотгор) és una conca endorreica, que en la seva major part es troba a les províncies de Khövsgöl, Uvs i Zavkhan, a Mongòlia, i una petita part en la república de Tuvà, a Rússia. Va ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003, sent un lloc transfronterer que abasta una àrea protegida de 898.063'5 ha i una zona de respecte de 170.790 ha.[1]
El llac Uvs Nuur és el centre d'aquesta conca que abasta una àrea de 700.000 km² i alberga una de les zones millor conservades d'estepa d'Euràsia. En aquesta zona els deserts més septentrionals s'uneixen amb la tundra més meridional. A més del llac Uvs Nuur, la conca comprèn altres petits llacs, entre ells el llac Üüreg Nuur, que se situa a 1.450 metres d'altitud.
Arqueologia
La importància de Conca de l'Uvs Nuur rau principalment en el seu patrimoni cultural i és el lloc més important a l'Àsia central per la concentració d'artefactes arqueològics no estudiats, especialment els seus túmuls, i escultures de pedra, que són restes d'assentaments medievals i temples budistes. Hi ha uns 20.000 túmuls, molts d'ells que són més antics que les piràmides d'Egipte.[2]
La Conca va ser nominada com a Patrimoni de la Humanitat el 1995 com «una de les majors conques intactes a l'Àsia central, on es poden trobar 40.000 jaciments arqueològics de tribus nòmades històricament famoses com els escites, els turcs i els huns».[3]
Biodiversitat
La depressió està situada a la frontera entre Mongòlia i Rússia, i té una superfície de poc més de 10.000 km2.[4] El terreny abasta una àmplia variació de climes, incloent-hi glaceres, tundra alpina, prats subalpins, i vastes àrees de taigà a les muntanyes. També hi ha estepes boscoses, estepes sense arbres, deserts semiàrids, i dunes de sorra. És un hàbitat natural altament diversificat.[5]
Per la seva ubicació a la cúspide dels terrenys de Sibèria i l'Àsia central, la flora i la fauna presenten una gran biodiversitat de latituds mitjanes. Les espècies animals que habiten a les muntanyes i la tundra, com el cabirol de Sibèria, i el gall nival de l'Altai, hi són presents, així com la pantera de les neus en perill d'extinció, o els habitants de la taigà, com ara el cérvol comú de l'Europa Oriental, el linx i el golut. A l'estepa habiten Melanocorypha mongolica, la grua damisel·la i esciúrids siberians de cua llarga. En la zona del desert es troben otídids i Meriones meridianus. El nombre d'espècies d'aus és d'unes 359. Atès que la depressió és una àrea protegida, moltes espècies extintes en altres regions han trobat refugi a l'indret.[5]
Població
La densitat de població és baixa a la Conca. La manca de la indústria i la dependència dels habitants de les formes tradicionals de vida, com ara el pasturatge nòmada, han tingut poc impacte en el paisatge i han permès que l'ecosistema es mantingui relativament lliure dels efectes negatius que la presència humana pot comportar.[5] Tant la zona russa[6] com les parts de Mongòlia, de la depressió, són llar de pastors nòmades.
Llista d'indrets
Les dotze localitzacions d'aquest lloc natural, Patrimoni de la Humanitat són:[7]
Codi | Nom | Lloc | Coordenades | Superfície | Imatge |
---|---|---|---|---|---|
769-001 | Taiga Mongun | Federació Russa | 50° 12′ N, 90° 12′ E / 50.200°N,90.200°E / 50.200; 90.200 (Llac Uvs: Taiga Mongun) | 1589 Ha | |
769-002 | Ubsu-Nur | Federació Russa | 50° 37′ N, 93° 08′ E / 50.617°N,93.133°E / 50.617; 93.133 (Llac Uvs: Ubsu-Nur) | 4490 Ha | |
769-003 | Oroku-Shinaa | Federació Russa | 50° 37′ N, 94° 00′ E / 50.617°N,94.000°E / 50.617; 94.000 (Llac Uvs: Oroku-Shinaa) | 28750 Ha | |
769-004 | Aryskannyg | Federació Russa | 50° 40′ N, 94° 44′ E / 50.667°N,94.733°E / 50.667; 94.733 (Llac Uvs: Aryskannyg) | 15000 Ha | |
769-005 | Jamaalyg | Federació Russa | 50° 15′ N, 94° 45′ E / 50.250°N,94.750°E / 50.250; 94.750 (Llac Uvs: Jamaalyg) | 800 Ha | |
769-006 | Tsugeer els | Federació Russa | 50° 05′ N, 95° 15′ E / 50.083°N,95.250°E / 50.083; 95.250 (Llac Uvs: Tsugeer els) | 4900 Ha | |
769-007 | Ular | Federació Russa | 50° 32′ N, 95° 38′ E / 50.533°N,95.633°E / 50.533; 95.633 (Llac Uvs: Ular) | 18000 Ha | |
769-008 | Tsagan shuvuut | Mongòlia | 50° 19′ N, 91° 09′ E / 50.317°N,91.150°E / 50.317; 91.150 (Llac Uvs: Tsagan shuvuut) | 23170 Ha | |
769-009 | Turgen | Mongòlia | 49° 46′ N, 91° 22′ E / 49.767°N,91.367°E / 49.767; 91.367 (Llac Uvs: Turgen) | 116831 Ha | |
769-010 | Llac Uvs | Mongòlia | 50° 20′ N, 92° 53′ E / 50.333°N,92.883°E / 50.333; 92.883 (Llac Uvs: Llac Uvs) | 424298 Ha | |
769-011 | Altan els | Mongòlia | 49° 50′ N, 95° 00′ E / 49.833°N,95.000°E / 49.833; 95.000 (Llac Uvs: Altan els) | 148246 Ha | |
769-012 | Riu Tes | Mongòlia | 50° 28′ N, 93° 45′ E / 50.467°N,93.750°E / 50.467; 93.750 (Llac Uvs: Riu Tes) | 97688,5 Ha |
Referències
- ↑ «Uvs Nuur Basin» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 10 abril 2015].
- ↑ «The Ubsunur Hollow». Greenpeace. Arxivat de l'original el 2019-09-26. [Consulta: 7 febrer 2008].
- ↑ «Russia's First World Heritage Site». [Consulta: 31 desembre 2006].
- ↑ «Uvs Nuur Basin, Russian Federation (Tuva) & Mongolia». United Nations Environment Programme. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 5 febrer 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The Ubsunur Hollow». Greenpeace. Arxivat de l'original el 2019-09-26. [Consulta: 31 desembre 2006].
- ↑ «The Uvs Nuur Basin: Russian-Mongolian cooperation for Conservation of the World Heritage]». unesco. Arxivat de l'original el 2007-10-20. [Consulta: 5 febrer 2008].
- ↑ «Uvs Nuur Basin». Maps. UNESCO. [Consulta: 8 maig 2017].
Enllaços externs
- Singing Stones - The Republic of Tuva
- Federation Legislative Survey: juny 1990- desembre 1993
- Surveying the Lop Nor