Crist del 1147

Infotaula d'obra artísticaCrist del 1147
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorAnònim
Creació1147
Mètode de fabricacióTalla en fusta amb restes de policromia
Mida118 (Alçada) × 118 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Catalogació
Número d'inventari015950-000 Modifica el valor a Wikidata

El Crist de 1147 és una escultura de Crist feta el 1147 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Procedeix d'una església indeterminada del bisbat d'Urgell, probablement d'Andorra.[1]

Composició

Dins l'escultura en fusta romànica a Catalunya, aquesta és una peça excepcional pel fet de poder-se datar amb precisió, cosa que només succeeix en dues obres més. Així, en una restauració realitzada l'any 1952 es va descobrir una cavitat existent a la part posterior de la figura de Crist, que contenia diverses relíquies embolicades amb teixits hispanomusulmans i uns pergamins. Un d'aquests conservava una inscripció on es llegia la data de consagració de l'obra, el 1147, que li dona el nom. Un altre pergamí es referia al reconeixement de les relíquies l'any 1521, cosa que fa veure la seva utilització més enllà de l'edat mitjana i la seva remodelació en aquell moment.

En certa manera, és una peça valuosa per a la datació d'obres similars i, a més, ens permet recordar que algunes imatges servien també com a reliquiaris.

A diferència de les majestats (o Crist triomfant), el Crist del 1147 exemplifica el tipus del Crist sofrent (Cristus Patiens), representat seminu, vestit només amb un faldonet o perizonium, i amb els braços sensiblement doblegats. Tot i que al·ludeix a la mort redemptora de Crist, incideix més en l'aspecte del sofriment, en la mort de Crist com a home. La duresa dels trets facials contribueix a ressaltar aquest aspecte, així com el plantejament de l'anatomia. Malgrat això, cal tenir en compte que l'obra ha perdut pràcticament tota la seva policromia, de manera que la seva fesomia original era molt diferent de l'actual. L'àmbit català conserva nombrosos exemples d'aquesta tipologia, de la mateixa manera que el romànic en general. Entre els antecedents més importants, cal destacar el Crist de Gero, conservat a Colònia (Alemanya) i datat entre 960 i 980.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Fitxa de l'obra 015950-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Bibliografia

  • DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: MNAC, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Directors
Joaquim Folch i Torres (1934 – 1939)  · Xavier de Salas (1939 – 1948)  · Joan Ainaud de Lasarte (1948 – 1985)  · Lluís Domènech (1985)  · Joan Sureda (1985 – 1991)  · Xavier Barral (1991 – 1994)  · Eduard Carbonell (1994 – 2005)  · Maite Ocaña (2006 – 2011)  · Pepe Serra (des del 2012)
Romànic
Gòtic
Campament de Jaume I  · Cap de Crist  · Mare de Déu dels Àngels  · Retaule de Santa Bàrbara  · Nativitat i Sant Joan Evangelista  · Retaule dels sants Joans  · Mare de Déu dels Consellers  · Consagració de Sant Agustí  · Resurrecció de Crist  · Sant Jordi i la princesa  · Urna de Sant Càndid  · Sant Sebastià i Calvari  · Mare de Déu de la Llet  · Sant Joan Baptista i sant Esteve  · Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus  · Sant Miquel Arcàngel  · Retaule de Sant Jeroni, Sant Martí de Tours, Sant Sebastià i Calvari  · Retaule de sant Vicenç  · Martiri de santa Llúcia  · Mare de Déu i quatre àngels  · Sant Jeroni penitent  · Presentació de Jesús al Temple  · Retaule de santa Úrsula i les onze mil verges  · Missa de Sant Gregori  · Epifania  · Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià  · Santa Generació  · Làpida sepulcral de Margarida Cadell  · Nativitat
Renaixement
i Barroc
Immaculada Concepció  · Jean-Claude Richard, l'abbé de Saint-Non  · Mare de Déu de la Humilitat  · Martiri de Sant Bartomeu  · Pintures murals de la capella Herrera  · Sant Càndid  · Sant Gregori Papa  · Sant Pau · Sant Pere i Sant Pau  · Retrat d'una dona de 57 anys  · Presentació del Nen al Temple · Tres captaires · Noia davant el mirall · Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla · Natura morta d'atuells · Natura morta amb plat de codonys · Immaculada Concepció · Ascensió · Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V · Crist amb la Creu · Calvari · Retrat de cavaller · Tríptic del Baptisme de Crist · Mare de Déu amb el Nen Jesús i un àngel · Vittoria Colonna · Parella amorosa desigual · Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique · Retrat d'Antonio Anselmi · Perspectiva escenogràfica  · Sant Antoni Abat  · Santa Agnès  · Les set Arts Liberals  ·
Art Modern
La caça de l'estruç  · La vicaria  · Desconsol  · Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem  · Confident de la Casa Batlló  · Poble escalonat  · La Paloma  · Cala Forn  · Retrat del meu pare  · Dona amb barret i coll de pell  · Natura morta II  · Mural per a IBM  · El parc Cordier a Trouville  · Retrat en bust del pintor Marià Fortuny  · De Soirée  · Granadina  · El xàfec. Badia de Santoña  · A Saint-Mammès. Sol de juny  · Somni  · Plein air  · Laboratori de la Galette  · Dues gitanes  · Retrat de Maria Llimona  · Noies catalanes  · Interior a l'aire lliure  · La catedral dels pobres  · Retrat del pintor Joaquim Vayreda  · Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí  · La migdiada  · El toc d'oració  · Exposició pública d'un quadre  · Retrat del Marquès de Labrador  · La batalla de Tetuan  · Torero ferit  · Eva  · Berenar al camp  · Reixat de dos batents per a la Casa Vicens  · La toilette  · Repòs  · Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes  · Cap de dona  · Il contino  · Anacoreta  · Estudi de cap femení  · Capçalera per a la revista «Pèl & Ploma»  · Retrat de Pablo Picasso  · May Belfort  · Interior de music-hall  · Una meuca  · La sega  · Penjoll amb Sant Jordi  · Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí  · Les coristes  · Els degenerats  · Gitaneta  · Els jugadors  · La galeria  · Dones de poble  · Bust femení  · Gran bacant  · Gran ballarina  · El roc de l'estany  · La bacant  · Cadira de braços de la joieria Roca  · Desembarcament de soldats procedents de Cuba