Edifici

Un edifici (del llatí aedificĭum)^[1] és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.^[2][3] Un edifici pot servir, entre d'altres, per a l'habitatge, treball (oficines, industrial, serveis, comerç), emmagatzematge, ensenyament, polític, sanitari, social, cultural, esportiu, transport, religiós, etc.

Amb el temps es van millorar les tècniques de construcció i es va començar a decorar diverses parts dels edificis, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical…), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució…), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius…). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.

Un edifici és «qualsevol construcció d’una certa grandària, destinada a habitació o altres usos, com una casa, un palau, un teatre, un temple, etc.»^[4] Tot i això, la paraula estructura té un sentit més ampli, incloses les formacions naturals i artificials,^[5] i no necessàriament té parets. Segons el diccionari Sturgis' Dictionary «la construcció difereix de l'arquitectura al sentit que exclou la idea de tractament artístic»^[6]

Hi ha un llarg vocabular per a diferenciar de manera més específica edificis segons la forma (per exemple amfiteatre, cúpula, gratacel… o la funció molí, hotel, escola, casa.

L'alçada es mesura des del nivell del carrer fins al punt més elevat, sovint excloent antenes i pals. La definició d'«edifici de poca alçada versus edifici de gran alçada» és un tema de debat, però generalment tres pisos o menys es considera de poca alçada.^[7]

Després de l'establiment de la indústria amb les seves persones jurídiques assimilades a individus,^[8] les ocupacions empresarials han adquirit el caràcter generalitzat de ser recents i efímeres i també múltiples.^{[Cal aclariment]}

Aquesta secció és un extracte de Història de l'arquitectura.[modifica]

Art
Algunes obres d'art prestigioses
Història
Arquitectura  · Pintura  · Escultura  · Literatura  · Cinema  · Fotografia  · Música  · Teatre
Escoles i historiografia
Historiografia de les arts plàstiques  · Estudi de les arts literàries i escèniques  · Estudi del cinema  ·  Estudi de la música  · Estudi de la fotografia
Mètode d'investigació
Hermenèutica  · Interpretació  · Observació  · Cerca biogràfica  · Cerca històrica  · Comparació
Àrees d'estudi
Arts escèniques  · Arts literàries  · Arts plàstiques  · Arts visuals  · Arts digitals
Contingut
Art europeu  · Art asiàtic  · Art africà  · Art precolombí  · Art oceànic  · Art prehistòric  · Art antic  · Art modern  · Art contemporani
Conceptes
Lèxic de la pintura  · Lèxic de l'escultura  · Lèxic de l'arquitectura  · Lèxic del cinema  ·  Lèxic de la fotografia  · Lèxic del teatre
Portal de les arts

La història de l'arquitectura és una subdivisió de la història de l'art encarregada de l'estudi de l'evolució històrica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions. Aquesta disciplina, així com qualsevol altra forma de coneixement històric, està subjecta a les limitacions i les potencialitats de la història com a ciència: existeixen diverses perspectives en relació al seu estudi. En la majoria dels casos -encara que no sempre- els períodes estudiats corren paral·lels als de la història de l'art i existeixen moments en què les estètiques se sobreposen o es confonen. No és d'estranyar que una estètica avantguardista en les arts plàstiques encara no hagi trobat la seva representació en l'arquitectura i viceversa.

Hi ha una clara prova de construcció d'habitatges des del voltant del 18000 aC.^[9] Els edificis es van fer comuns durant el Neolític (vegeu arquitectura neolítica).^[10] El jaciment arqueològic de Çatal Höyük a Turquia (6000-7000 aC) és un dels molt primers exemples, així com Jericó a Cisjordània (6000 aC).

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Parts del cos d'un edifici són:

• Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
• Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
• Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edificia l'interior o exterior.
• Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
• Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dona pas a les altres.
• Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la volta d'un vaixell invertit.
• Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
• Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
• Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
• Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
• Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
• Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
• Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
• Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

• Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i l'entrellaçament donat als materials emprats en l'obra.
• El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i les voltes.

La pràctica de dissenyar, construir i operar edificis sol ser un esforç col·lectiu de diferents grups de professionals i oficis. Segons la mida, la complexitat i el propòsit d'un projecte de construcció en particular, l'equip del projecte pot incloure:

• Un promotor immobiliari que assegura finançament per al projecte;
• Una o més institucions financeres o altres inversors que proporcionen el finançament
• Autoritats locals de planificació i codi.
• Un supervisor que realitza un ALTA/ACSM i estudis de construcció al llarg del projecte;
• Gerent de la construcció que coordina l'esforç dels diferents grups de participants del projecte;
• arquitectes i enginyers estructurals llicenciats que proporcionen disseny d'edificis i preparen documents de construcció;
• Les principals disciplines d'enginyeria de disseny que normalment inclourien els següents professionals: serveis de construcció Civil, Estructural, Mecànica o HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat) i Serveis Elèctrics d'Edificació, Fontaneria i Sanejament. També hi poden participar altres possibles especialistes en enginyeria de disseny, com incendis, acústica, enginyers de façanes, física d'edificis, telecomunicacions, AV (audiovisual), BMS (sistemes de gestió d'edificis), controls automàtics, etc. Aquests enginyers de disseny també preparen documents de construcció que s'emeten a contractistes especialitzats per obtenir un preu per les obres i seguir les instal·lacions.
• Arquitecte paisatgista;
• Dissenyadors d'interiors;
• Altres consultors;
• Contractistes que brinden serveis de construcció i instal·len sistemes de construcció com control de clima, elèctric, fontaneria, decoració, protecció contra incendis, seguretat i telecomunicacions;
• Agents de màrqueting o arrendament;
• Administradors d'instal·lacions que són responsables d'operar l'edifici.

• Préstec hipotecari
• Promotor immobiliari

Qualsevol edifici requereix una certa quantitat general d'infraestructura interna per funcionar, que inclou elements com a calefacció/refrigeració, energia i telecomunicacions, aigua i aigües residuals, etc. Especialment a edificis comercials (com oficines o fàbriques), aquests poden ser sistemes extremadament complexos que ocupen grans quantitats d'espai (de vegades ubicats en àrees separades o pisos dobles/sostres falsos) i constitueixen una gran part del manteniment regular requerit.

Sistemes per a transport de persones dins d'edificis:

• Ascensor
• Escala mecànica
• Passet rodant (horitzontal i inclinada)

Sistemes per al transport de persones entre edificis interconnectats:

• Passadís elevat
• Ciutat subterrània

Els avenços en la tecnologia de la construcció, noves idees, etc. poden permetre (o exigir) la construcció de nous tipus d'edificis i complexos, com ara una arcologia.

Aquesta secció és un extracte de Edifici bioclimàtic § Principis de la construcció bioclimàtica.[modifica]

Els principis de la bioconstrucció són els generals de l'ecologisme: parteixen de l'afany de conscienciar que el planeta és casa nostra i, per tant, és una responsabilitat envers nosaltres mateixos i les generacions futures cuidar-lo i preservar-lo en òptimes condicions, a ell i als éssers que l'habiten. Edificar tanmateix causa un gran impacte en el medi ambient. La bioconstrucció pretén minimitzar-lo, ajudant a un desenvolupament sostenible, que no esgoti els recursos. També tracta d'aconseguir un hàbitat saludable. La construcció bioclimàtica s'ha d'entendre com la manera de construir respectuosa amb el medi que l'envolta.

En el moment de pensar l'edifici s'han de tenir en consideració els següents aspectes:

• Gestió del sòl
• Gestió de l'aigua
• Gestió de l'aire
• Gestió de l'energia
• Consum i desenvolupament local

La construcció ecològica, per tant, és una manera de crear un hàbitat adequat a l'ésser humà, respectant de la millor manera que es pugui el medi on s'assenta. Així mateix té en compte factors com la proximitat i l'ús de materials fàcils d'utilitzar, amb la menor despesa energètica possible. L'objectiu és reduir l'impacte ambiental que la construcció té en el medi ambient, tractant al mateix temps d'arrelar en la societat la seva filosofia.^[12]

Els edificis es poden fer malbé durant la construcció de l'edifici o durant el manteniment. Hi ha diverses altres raons darrere dels danys en edificis, com accidents,^[13] com tempestes, explosions, enfonsaments causats per mineria, extracció d'aigua^[14] o fonaments deficients i lliscaments de terra.^[15] Els edificis també poden patir danys pel foc^[16] i inundacions en circumstàncies especials. També es poden deteriorar per manca de manteniment adequat o per treballs d'alteració realitzats incorrectament.

• Arquitectura
• Cadastre
• Casa
• Construcció
• Edifici inacabat
• Enginyeria de la construcció
• Enginyeria antisísmica
• Gratacel
• Urbanisme
• Síndrome de l'edifici malalt
• Llibre de l'edifici

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici

Viccionari