Elecció papal de 1277

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1277
Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 25′ N, 12° 06′ E / 42.42°N,12.1°E / 42.42; 12.1
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 maig - 25 novembre 1277 Modifica el valor a Wikidata
← elecció papal de setembre de 1276 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau del Papa de Viterbo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Viterbo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitNicolau III Modifica el valor a Wikidata

L'elecció papal de 1277 es va convocar a Viterbo després de la mort del papa Joan XXI i va durar del 30 de maig al 25 de novembre. Va ser l'elecció papal amb menys participants des de l'expansió del sufragi als cardenals-preveres i cardenals-diaques, amb només set cardenals electors, després de les morts de tres papes que no havien creat nous cardenals.[1] Com que Joan XXI havia revocat Ubi periculum, la butlla papal del Papa Gregori X va establir el conclave, amb la seva pròpia butlla Licet felicis recordationis, que indicava que els cardenals no havien de decidir amb presses. Després de sis mesos de deliberacions, els cardenals finalment van escollir el més vell, el cardenal Giovanni Gaetano Orsini, que va prendre el nom de Papa Nicolau III. Des del final de l'elecció fins al primer consistori papal de Nicolau III, el 12 de març de 1278, el nombre de cardenals vius va ser el més baix que hi ha hagut mai en la història de l'església catòlica.[1]

Electors

Els set cardenals electors estaven dividits a parts iguals entre els partidaris de Carles I d'Anjou i els partidaris de les grans famílies romanes, que s'oposaven als interessos de Carles a Itàlia, i hi havia un dels cardenals sense preferència.[2][3]

Elector Nacionalitat Facció Orde i títol Elevat Elevador Notes
Bertrand de Saint-Martin França neutral Cardenal-bisbe de Sabina 3 juny 1273 Papa Gregori X Degà del Col·legi Cardenalici
Anchero Pantaleone França Anjou Cardenal-prevere de S. Prassede 22 maig 1262 Papa Urbà IV Cardenal protoprevere; Cardenal-nebot
Guillaume de Bray França Anjou Cardenal-prevere de S. Marco 22 maig 1262 Papa Urbà IV Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Giovanni Gaetano Orsini Roma Roma Cardenal-diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Protodiaca, arxipreste de la Basílica Vaticana, inquisidor general i protector de l'orde dels Franciscans; Elegit Papa Nicolau III
Giacomo Savelli Roma Roma Cardenal-diaca de S. Maria in Cosmedin 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Futur Papa Honori IV
Goffredo da Alatri Itàlia Anjou Cardenal-diaca de S. Giorgio in Velabro 17 desembre 1261 Papa Urbà IV
Matteo Rosso Orsini Roma Roma Cardenal-diaca de S. Maria in Portico 22 maig 1262 Papa Urbà IV Nebot de Giovanni Orsini

Absents

Elector Nacionalitat Orde i títol Elevat Elevador Notes
Simon Monpitie de Brie França Cardenal-prevere S. Cecilia 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Legat a França; futur Papa Martí IV

Procediment

Inicialment, els cardenals es reunien una vegada al dia per la votació, i després dels escrutinis tornaven a les seves cambres.[4] Durant dos mesos, la votació es va desenvolupar sense incidents malgrat les discrepàncies entre els que volien un papa francès i els qui el volien romà. El cardenal da Alatri, l'únic que no era italià, va votar amb els francesos, mentre que Bertrand de Sabina va assumir una actitud neutral.[4] Després de sis mesos els magistrats de Viterbo, impacients, bloquegen els cardenals a l'ajuntament. Després de l'elecció, Nicolau III trasllada el papat a Roma.[5]

Referències

  • Bower, Archibald. 1766. The History of the Popes.
  • Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, Leipzig 1913, pàg. 9

Bibliografia

  1. 1,0 1,1 Miranda, Salvator. 1998. "Eleccions papals i conclaves del segle XIII (1216–1294)." Corregit per John Adams Sede Vacante 1277
  2. Medley, D.J. 2004. The Church and the Empire. Kessinger Publishing. ISBN 1-4191-5673-X. p. 171.
  3. Pham, John-Peter. 2004. Heirs of the Fisherman: Behind the Scenes of Papal Death and Succession. Oxford University Press. ISBN 0-19-517834-3. pàg. 24.
  4. 4,0 4,1 Bower, 1766, pàg. 307.
  5. Smith, Philip. 1885. The History of the Christian Church During the Middle Ages. Harper & Bros. pàg. 92.
  • Vegeu aquesta plantilla
Pre-1059
segle XI
1061 • 1073 • 1086 • 1088 • 1099
segle XII
1118 • 1119 • 1124 • 1130 • 1143 • 1144 • 1145 • 1153 • 1154 • 1159 • 1181 • 1185 • octubre de 1187 • desembre de 1187 • 1191 • 1198
segle XIII
1216 • 1227 • 1241 • 1243 • 1254 • 1261 • 1264–65 • 1268–71 • gener de 1276 • juliol de 1276 • setembre de 1276 • 1277 • 1280–81 • 1285 • 1287–88 • 1292–94 • 1294
segle XIV
1303 • 1304–05 • 1314–16 • 1334 • 1342 • 1352 • 1362 • 1370 • 1378 • 1389
segle XV
1404 • 1406 • Concili de Constança (1417) • 1431 • 1447 • 1455 • 1458 • 1464 • 1471 • 1484 • 1492
segle XVI
setembre de 1503 • octubre de 1503 • 1513 • 1521–22 • 1523 • 1534 • 1549–50 • abril de 1555 • maig de 1555 • 1559 • 1565–66 • 1572 • 1585 • setembre de 1590 • octubre–desembre de 1590 • 1591 • 1592
segle XVII
març de 1605 • maig de 1605 • 1621 • 1623 • 1644 • 1655 • 1667 • 1669–70 • 1676 • 1689 • 1691 • 1700
segle XVIII
1721 • 1724 • 1730 • 1740 • 1758 • 1769 • 1774–75 • 1799–1800
segle XIX
1823 • 1829 • 1830–31 • 1846 • 1878
segle XX
1903 • 1914 • 1922 • 1939 • 1958 • 1963 • agost de 1978 • octubre de 1978
segle XXI
2005 • 2013