Eleccions legislatives belgues de 2014

Eleccions legislatives belgues de 2014
 ← 2010 Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data25 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives belgues Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions belgues de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir150 membre de la Cambra de Representants de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat8.008.776 Modifica el valor a Wikidata
7.157.498
   89.37٪
Nombre de vots vàlids6.744.547    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 N-VA  — Bart de Wever
1.366.397   20.26٪
Parlamentari 33
<1
2>
 PS  — Elio Di Rupo
787.058   11.67٪
Parlamentari 23
<1
2>
 CD&V  — Wouter Beke
783.040   11.61٪
Parlamentari 18
<1
2>
 Open Vld  — Gwendolyn Rutten
659.571   9.78٪
Parlamentari 14
<1
2>
 MR  — Charles Michel
650.260   9.64٪
Parlamentari 20
<1
2>
 Vooruit  — Bruno Tobback
595.466   8.83٪
Parlamentari 13
<1
2>
 Groen  — Wouter Van Besien
358.947   5.32٪
Parlamentari 6
<1
2>
 Centre Demòcrata Humanista  — Benoît Lutgen
336.184   4.98٪
Parlamentari 9
<1
2>
 PVDA-PTB  — Peter Mertens
251.276   3.73٪
Parlamentari 2
<1
2>
 VB  — Gerolf Annemans
247.738   3.67٪
Parlamentari 3
<1
2>
 Ecolo  — Olivier Deleuze
222.524   3.3٪
Parlamentari 6
<1
2>
 Demòcrates Federalistes Independents  — Olivier Maingain
121.384   1.8٪
Parlamentari 2

El 25 de maig de 2014 es van celebrar eleccions legislatives a Bèlgica.[1] Van ser triats els 150 membres de la Cambra de Representants,[2] mentre que el Senat va deixar de ser triat directament després de la reforma de l'Estat de 2011-2012.[3] Aquestes van ser les primeres eleccions celebrades sota el regnat del rei Felip.

Conseqüències

Després de les eleccions de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[4] amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld).[5]

Interès Flamenc va patir una greu derrota i l'endemà Gerolf Annemans va anunciar la seva dimissió.[6]

Referències

  1. ↑ «Europa bekrachtigt 25 mei als Belgische verkiezingsdatum». HLN. [Consulta: 11 octubre 2014].
  2. ↑ Electoral system IPU
  3. ↑ «La sixième réforme de l’Etat» (en francès), 25-11-2014. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 12 febrer 2023].
  4. ↑ «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  5. ↑ «El Gobierno belga se reestructura ante la salida del partido mayoritario de la coalición» (en castellà). France 24, 10-12-2018. [Consulta: 30 juny 2024].
  6. ↑ «Tom Van Grieken désigné nouveau président du Vlaams Belang» (en anglès). RTBF, 19-10-2014. [Consulta: 23 juny 2024].
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions generals
Bandera belga
Eleccions regionals
Eleccions europees
  • 1979
  • 1984
  • 1989
  • 1994
  • 1996
  • 1999
  • 2004
  • 2009
  • 2014
  • 2019
  • 2024
Referèndums
  • 1950