Enric I de Baviera
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 920 Nordhausen (Alemanya) |
Mort | 1r novembre 955 (34/35 anys) Herzberg am Harz (Alemanya) |
Sepultura | Niedermünster (en) |
Duc de Baviera | |
948 – 955 ← Bertold de Baviera – Enric II de Baviera → | |
Activitat | |
Ocupació | feudatari |
Altres | |
Títol | Duc de Lotaríngia (940–940) |
Família | Dinastia otoniana |
Cònjuge | Judith de Baviera |
Fills | Enric II de Baviera, Hedwig de Suàbia, Gerberga II |
Pares | Enric I d'Alemanya i Matilde de Saxònia |
Germans | Edwiga de Saxònia Gerberga de Saxònia Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic Brunó de Colònia Thankmar |
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Orígens
Era el fill segon del rei Enric l'Ocellaire i de la seva esposa Matilda.
Desavinences amb Otó I
Va iniciar una revolta contra el seu germà gran Odó I de França el 938 juntament amb Eberard de Francònia i Gislebert de Lotaríngia, creient que estava en el seu dret de reclamar la corona. El 939 va ser vençut a Birten i es va veure obligat a fugir. Es va exiliar a la cort del rei Lluís IV de França. Va tornar, però, i es va reconciliar amb Otó, qui li va tornar la seva confiança atorgant-li el ducat de Lorena.
Malgrat tot, no va aconseguir establir la seva autoritat al ducat i, com a conseqüència, va ser destituït. Aleshores Enric va provar d'assassinar el seu germà Otó la primavera del 941 a Quedlinburg, però va ser descobert a temps. Va complir captiveri a Ingelheim fins que, considerant que ja havia expiat el seu pecat, va ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any.
Duc de Baviera
El 948 es va convertir en duc de Baviera en casar-se amb Judit de Baviera (filla de Welf I). Com a duc de Baviera es va veure implicat en guerres, de vegades en defensa dels seus territoris contra els hongaresos, i altres per ampliar-los, de manera que va annexionar-se Friül. Va fer d'intermediari perquè el seu germà es casés amb Adelaida reina a Pavia el 951. Entre el 953 i el 954 va fer front a una revolta promoguda per Liudolf, duc de Suàbia i per Conrad el Roig de Lotaríngia.
Mort i herència
Va morir el 955 a l'abadia de Pöhlde. El va succeir el seu fill Enric II com a duc de Baviera. Les seves despulles van ser soterrades al monestir Niedermünster a Regensburg,on també hi és la tomba de la seva esposa Judit.
- Niedermünster