Eopachyrucos
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Notoungulata |
| Família | Interatheriidae |
| Espècie | Eopachyrucos  Ameghino, 1901 |
| Espècies | |
| |
Eopachyrucos és un gènere extint de mamífers notoungulats de la família dels interatèrids que visqueren a Sud-amèrica des de l'Eocè inferior[1] fins a l'Oligocè superior,[2] fa entre 28,4 i 48 milions d'anys.[3] Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina i l'Uruguai.[3] Tenien les dents dotades d'arrels.[1] E. ranchoverdensis tenia les dents postcanines de corona més baixa que E. pliciformis. A més a més, era considerablement més grossa que el seu congènere.[4] El nom genèric Eopachyrucos significa ‘Pachyrucos [sic] de l'alba’.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Thenius, 1969, p. 529.
- ↑ 2,0 2,1 Reguero, Ubilla i Perea, 2003, p. 449.
- ↑ 3,0 3,1 Entrada «Eopachyrucos» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ Reguero, Ubilla i Perea, 2003, p. 447.
- ↑ Palmer, 1904, p. 264.
Bibliografia
- Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904.
- Reguero, M. A.; Ubilla, M.; Perea, D. «A new species of Eopachyrucos (Mammalia, Notoungulata, Interatheriidae) from the Late Oligocene of Uruguay» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 23, 2, 2003, pàg. 445-457. DOI: 10.1671/0272-4634(2003)023[0445:ansoem]2.0.co;2.
- Thenius, E. Phylogenie der Mammalia: Stammesgeschichte der Säugetiere (einschließlich der Hominiden) (en alemany). Walter de Gruyter & Co., 1969. DOI 10.1515/9783111646824. ISBN 9783111646824.