Francisco García-Valdecasas Santamaría
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1910  Còrdova (Espanya) |
| Mort | 22 gener 2005 (94 anys) Barcelona |
 Procurador a Corts | |
| 15 juliol 1965 – 7 febrer 1969 ← Santiago Alcobé i Noguer – Manuel Albaladejo García → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes, novena legislatura de les Corts franquistes | |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| 1965 – 1968 ← Santiago Alcobé i Noguer – Manuel Albaladejo García → | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Madrid Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Catedràtic de Farmacologia i Rector de la Universitat de Barcelona |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Julia García-Valdecasas Salgado |
| Germans | José María García-Valdecasas Santamaría |
Premis
| |
Francisco García-Valdecasas Santamaría (Còrdova, 1910 - Barcelona, 22 de gener de 2005)[1] fou un metge andalús.[2]
Biografia
Es doctorà en medicina a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia del futur polític Juan Negrín. Després amplià estudis a la Universitat de Göttingen, amb Hermann Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.[2]
Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) per donar suport a la caputxinada, i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.[3][4]
Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. A més a més, era acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadèmia de Farmàcia, i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el Premi Narcís Monturiol.
Era pare de la política Julia García-Valdecasas Salgado,[5] germà de José María García Valdecasas i cosí germà d'Alfonso García Valdecasas.
Obres
- Farmacología experimental y terapéutica general (1949)
- La transmisión química en las sinapsis adrenérgicas Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (1966)
Publicacions
- García-Valdecasas, Francisco. La Alimentación del hombre sano. Barcelona: [s.n.], 1947. [Conferència pronunciada el18 d'octubre a la Sessió inaugural de la Academia Deontológica]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco. Avances en terapéutica.Barcelona: `[Tip. Panten], 1954. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco. La Constitucion de la materia viva: discuro leído en el aula magna de la Universidad de Barcelona el día 23 de abril. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1955. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco. Farmacología. Barcelona: Espaxs, 1978. Farmacologia. ISBN 8440047320. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco, et alt. Farmacología experimental y terapéutica general. Barcelona: Salvat, 1972. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco. Función biológica de las catecol-aminas/ discurs d'ingrés llegit a la Real Academia de Farmacia. Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona, 1961. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- García-Valdecasas, Francisco, et alt. Introducción al estudio de la enzimoterapia. Madrid: Paz Montalvo, 1957. Monografías de terapéutica general (Paz Montalvo, 4). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Referències
- ↑ «Muere a los 94 años Francisco García Valdecasas, ex rector de la Universitat de Barcelona». La Vanguardia, 22-01-2005.
- ↑ 2,0 2,1 «Francisco García-Valdecasas Santamaría». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Directe.cat. «Recordant Valdecasas», 06-02-2009. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ «Francisco García-Valdecasas, ex rector de la Universidad de Barcelona». El País, 24-01-2005.
- ↑ «Fallece Julia García Valdecasas ex ministra de Aznar». La Razón. Arxivat de l'original el 2014-07-29 [Consulta: 29 juliol 2014].
Premis i reconeixements
- Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
- (1965) Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi
- Gran Creu al Mèrit Naval
- (1989)Premi Narcís Monturiol
-Bibliografia
- Cuenca Fernández, Eduardo «El profesor Francisco García Valdecasas Santamaría». Actualidad en farmacología y terapéutica, Vol. 3, Nº. 4, 2005, págs. 274-276. ISSN: 1698-4277 [Consulta: 31 juliol 2014].
Enllaços externs
- Francisco García-Valdecasas Santamaría al Catàleg d'Autoritats de la UB Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
- Francisco García-Valdecasas i Santamaría | Galeria de Metges Catalans
- Francisco García Valdecasas Santamaría Biografia a l'Enciclopèdia Catalana
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Santiago Alcobé i Noguer | Rector de la Universitat de Barcelona 1965-1968 | Succeït per: Manuel Albadalejo i García |