Franz Mertens
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1840 Środa Wielkopolska (Regne de Prússia) |
| Mort | 5 març 1927 (86 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | Cementiri Zentralfriedhof, (Viena) 48° 09′ 09″ N, 16° 26′ 29″ E / 48.152399°N,16.441329°E / 48.152399; 16.441329 |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Tesi acadèmica | De Functione Potentiali Duarum Ellipsoidium Homogenearum (Sobre la funció potencial de dues el·lipsoides homogénies) (1864) |
| Director de tesi | Ernst Kummer Leopold Kronecker |
| Q89547790 | Conjectura de Mertens Constant de Meissel-Mertens Funció de Mertens Teorema de Mertens |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Ocupador | Universitat Jagellònica Universitat de Viena |
| Membre de | Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Towarzystwo Naukowe Krakowskie (en)  |
| Interessat en | Teoria de nombres |
| Alumnes | Erwin Schrödinger |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ernst Sigismund Fischer Eduard Helly Tonio Rella |
| Família | |
| Pares | Julius Mertens i Henrica de Malignon |
Premis Fellow de la Royal Society (1874) | |
Franz Mertens (en alemany) o Franciszek Mertens (en polonès) (1840-1927) va ser un matemàtic alemany i/o polonès.
Vida i Obra
Mertens va estudiar matemàtiques a la Universitat de Berlín amb els professors Weierstrass, Kummer i Kronecker. Es va doctorar el 1865 amb una tesi sobre funcions potencials.[1] A partir d'aquest any va ser professor de la Universitat Jagellònica de Cracòvia, fins al 1884, en què es va traslladar a l'Institut Politècnic de Graz. El 1894 va ser nomenat professor titular de matemàtiques de la Universitat de Viena,[2] càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1911, tot i que va ser nomenat professor emèrit. Durant la seva docència a Viena va dirigir nombroses tesis doctorals i va ser professor, entre d'altres, d'Erwin Schrödinger.
Mertens va publicar 126 articles sobre diferents temes: sobre tot en teoria de nombres, àlgebra i anàlisi matemàtica. És especialment conegut per la funció de Mertens i la seva conjectura associada: una funció sobre la distribució de densitat dels nombres primers;[3] tot i que la conjectura va ser refutada el 1985.[4]
Referències
- ↑ Jameson, 2003, p. 244.
- ↑ Ciesielska i Domoradzki, 2014, p. 61.
- ↑ Ciesielski i Pogoda, 2012, p. 20.
- ↑ te Riele, 1985, p. 237.
Bibliografia
- Ciesielska, D.; Domoradzki, S. «On mathematical lectures at the Jagiellonian University in the years 1860‒1918. Essay based on manuscripts» (en (anglès)). Czasopismo Techniczne. Nauki Podstawowe, Vol. 111, Num. 1-NP, 2014, pàg. 59-71. ISSN: 2081-2671.
- Ciesielski, Krzysztof; Pogoda, Zdzisław «On Mathematics in Kraków Through the Centuries» (en (anglès)). Newsletter of the European Mathematical Scoiety, Num. 86, 2012, pàg. 19-24. ISSN: 1027-488X.
- Jameson, G.J.O.. The Prime Number Theorem (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-89110-3.
- te Riele, Herman J.J. «Some historical and other notes about the Mertens Conjecture and its recent disproof» (en (anglès)). Nieuw Archief voor Wiskunde, Vol. 3, Num. 2, 1985, pàg. 237-243. ISSN: 0028-9825.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Mertens» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)