Front Nacional (Txecoslovàquia)

Front Nacional

Dades
Tipus	organització
Història
Creació	5 abril 1945
Data de dissolució o abolició	7 febrer 1990
Governança corporativa
Seu	Praga (Txèquia)

El Front Nacional (en txec Národní fronta; en eslovac Národný front), també conegut com a Front Nacional de Txecs i Eslovacs, va ser una aliança política durant l'antiga Txecoslovàquia. Durant la seva primera etapa, d'igual forma que d'altres experiències similars com el Front Popular Patriòtic hongarès o el Front Nacional d'Alemanya Democràtica, era una aliança transversal com a moviment de resistència en la clandestinitat, i després de l'alliberament, adoptà una estratègia front populista i acabà sent un moviment de masses del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ).

Després de la crisi dels Sudets i l'ocupació alemanya, Txecoslovàquia va desaparèixer del mapa d'Europa. El que quedava sense annexionar de les terres txeques es van convertir en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, mentre que Eslovàquia, amb el territori que li quedava després de les annexions hongareses (en el Primer arbitratge de Viena i amb la invasió de Rutènia), es va independitzar amb el beneplàcit d'Alemanya. Tanmateix, les forces democràtiques van seguir unides després de la partició, formant al 1943 el Front Nacional com espai de resistència a l'ocupació.^[1]

Un cop alliberats els territoris, van començar les friccions i contradiccions entre els diferents partits que la composaven. Mentre els partits liberals i de dretes la consideraven conjuntural mentre no es resolia la transició, el Partit Comunista i les forces d'esquerres ho veien com una oportunitat per esdevenir hegemònics. I així ho van aconseguir amb el suport soviètic, un cop van rebutjar el control del Govern txecoslovac a l'exili amb la formació del govern de Košice.

Posteriorment, a les eleccions legislatives de 1946 només s'hi van poder presentar les organitzacions que en formaven part del Front, guanyant-les el Partit Comunista, especialment a les zones de Bohèmia i Moravia i Silèsia, mentre que a Eslovàquia va vèncer el Partit Democràtic. Després del cop txec del KSČ al 1948, el Front va adquirir un caràcter front populista semblant a les aliances del bloc comunista.^[2] Tots els partits membres van acceptar el lideratge del KSČ com a condició per a la seva continuïtat. Al 1969, el país es va reorganitzar com a federació de la República Socialista Txeca i la República Socialista Eslovaca. Es van crear organitzacions separades del Front Nacional per a cada component federal, que van proposar candidats al Consell Nacional Txec i al Consell Nacional Eslovac.

Partit	Logotip	Escons (1946)	Ideologia	Territori
Partit Comunista de Txecoslovàquia		93 / 300	Comunisme	Txèquia
Partit Comunista d'Eslovàquia		21 / 300	Comunisme	Eslovàquia
Partit Democràtic		43 / 300	Conservadorisme, Agrarisme	Eslovàquia
Partit Socialdemòcrata		37 / 300	Socialdemocràcia	Txèquia
Partit Nacional Social Txec		55 / 300	Socioliberalisme	Txèquia
Partit Popular		46 / 300	Democràcia cristiana	Txèquia
Partit de la Llibertat		3 / 300	Democràcia cristiana	Eslovàquia
Partit Laborista		2 / 300	Socialdemocràcia	Eslovàquia

Partit	Logotip	Ideologia	Territori
Partit Comunista de Txecoslovàquia		Comunisme	Txèquia
Partit Comunista d'Eslovàquia		Comunisme	Eslovàquia
Partit del Renaixement Eslovac		Socialisme cristià	Eslovàquia
Partit Popular		Socialisme cristià	Txèquia
Partit Nacional Social Txec		Socioliberalisme	Txèquia
Partit de la Llibertat		Socioliberalisme	Eslovàquia

Any	Vots	%	Escons	+/–	Pos.
1948	6,424,734	89.2%	300 / 300	300	1r
1954	8,484,102	97.9%	368 / 368	68	= 1r
1960	9,059,838	99.9%	300 / 300	68	= 1r
1964	9,412,309	99.9%	300 / 300	=	= 1r

Any	Vots	%	Cambra del Poble	+/–	Pos.	Vots	%	Cambra de les Nacions	+/–	Position
1971	10,153,572		200 / 200	100	1r	10,144,464		150 / 150	150	1r
1976	10,605,762	99.97%	200 / 200	=	= 1r	10,605,672	99.97%	150 / 150	=	= 1r
1981	10,725,609	99.96%	200 / 200	=	= 1r	10,725,895	99.96%	150 / 150	=	= 1r
1986	10,871,881	99.4%	200 / 200	=	= 1r			150 / 150	=	= 1r