Funció Crystal Ball

Exemples de la funció Crystal Ball.

La funció Crystal Ball (funció "Bola de Cristall") és una funció de densitat de probabilitat generalment utilitzada per a modelitzar ressonàncies de partícules en física d'altes energies. Rep el seu nom de la col·laboració experimental Crystal Ball que la va emprar per primer cop.[1] La funció està composta d'una part central Gaussiana i d'una cua esquerra de tipus llei de potència, a partir d'un llindar determinat. La funció i la seva primera derivada són continues.

La funció Crystal Ball ve donada per l'expressió:[2]

f ( x ; α , n , x ¯ , σ ) = N { exp ( ( x x ¯ ) 2 2 σ 2 ) , for  x x ¯ σ > α A ( B x x ¯ σ ) n , for  x x ¯ σ α {\displaystyle f(x;\alpha ,n,{\bar {x}},\sigma )=N\cdot {\begin{cases}\exp(-{\frac {(x-{\bar {x}})^{2}}{2\sigma ^{2}}}),&{\mbox{for }}{\frac {x-{\bar {x}}}{\sigma }}>-\alpha \\A\cdot (B-{\frac {x-{\bar {x}}}{\sigma }})^{-n},&{\mbox{for }}{\frac {x-{\bar {x}}}{\sigma }}\leqslant -\alpha \end{cases}}}

On

A = ( n | α | ) n exp ( | α | 2 2 ) {\displaystyle A=\left({\frac {n}{\left|\alpha \right|}}\right)^{n}\cdot \exp \left(-{\frac {\left|\alpha \right|^{2}}{2}}\right)} ,
B = n | α | | α | {\displaystyle B={\frac {n}{\left|\alpha \right|}}-\left|\alpha \right|} ,
N = 1 σ ( C + D ) {\displaystyle N={\frac {1}{\sigma (C+D)}}} ,
C = n | α | 1 n 1 exp ( | α | 2 2 ) {\displaystyle C={\frac {n}{\left|\alpha \right|}}\cdot {\frac {1}{n-1}}\cdot \exp \left(-{\frac {\left|\alpha \right|^{2}}{2}}\right)} ,
D = π 2 ( 1 + erf ( | α | 2 ) ) {\displaystyle D={\sqrt {\frac {\pi }{2}}}\left(1+\operatorname {erf} \left({\frac {\left|\alpha \right|}{\sqrt {2}}}\right)\right)} .

La constant N {\displaystyle N} és un factor de normalització i α {\displaystyle \alpha } , n {\displaystyle n} , x ¯ {\displaystyle {\bar {x}}} i σ {\displaystyle \sigma } són paràmetres lliures a determinar a partir de les dades.[3] erf és la funció error.

Vegeu també

Referències

  1. M. J. Oreglia. «A Study of the Reactions psi prime --> gamma gamma psi, Ph.D. Thesis, SLAC-R-236 (1980); Apèndix D.». [Consulta: 19 abril 2021].
  2. J. E. Gaiser. «Charmonium Spectroscopy from Radiative Decays of the J/Psi and Psi-Prime, Ph.D. Thesis, SLAC-R-255 (1982); Apèndix F.». [Consulta: 19 abril 2021].
  3. T. Skwarnicki. «A study of the radiative CASCADE transitions between the Upsilon-Prime and Upsilon resonances, Ph.D Thesis, DESY F31-86-02(1986); Apèndix E». [Consulta: 19 abril 2021].