Gérard Jugnot

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «La filmografia acaba en 2009»
Plantilla:Infotaula personaGérard Jugnot

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gérard Jean Jugnot Modifica el valor a Wikidata
4 maig 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
19è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Formaciólycée Pasteur de Neuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, televisió i teatre Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema, guionista, director de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorRTL Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSaïda Jawad (2010–2015) Modifica el valor a Wikidata
ParellaSaïda Jawad Modifica el valor a Wikidata
FillsArthur Jugnot
 () Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit
  •  Oficial de la Legió d'Honor
  •  Cavaller de la Legió d'Honor
  •  Orde Nacional del Mèrit Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0432040 Allocine: 6527 Allmovie: p96463 TCM: 97340 TMDB.org: 21171
Musicbrainz: b412e5e1-ade8-4b00-9e93-9d7439b8ca16 Discogs: 576633 Modifica el valor a Wikidata

Gérard Jugnot és un actor, director, guionista i productor francès nascut el 4 de maig de 1951 a París. És el pare de l'artista Arthur Jugnot, que va tenir amb la sastressa Cécile Magnan. El 2009 era el company de l'actriu Saïda Jawad.

Actor i autor al començament amb Le Splendid al costat de Thierry Lhermitte, Christian Clavier, Marie-Anne Chazel, Michel Blanc i Josiane Balasko, va participar en els èxits que van contribuir a llançar les seves carreres respectives Les Bronzés, Anem a fer bronze a la neu o Le Père Noël est une ordure. Ell va trigar més temps a destacar, i va prendre part sobretot amb Patrice Leconte o Jean-Marie Poiré en pel·lícules que posen sovint en escena actors que han gravitat al voltant de l'Splendid, com Anémone o Martin Lamotte.

A mitjans dels anys 80 hi ha un gor significatiu en la carrera de Gérard Jugnot: s'afaita el bigoti, i això li dona una imatge de francès mitjà a Tandem. Si continua brillant en la comèdia pura, les seves pel·lícules són sovint tenyides d'un toc dramàtic, com a Une époque formidable o de Monsieur Batignole, dues de les seves pròpies realitzacions, o també la pel·lícula Les Choristes de Christophe Barratier, el seu més gran èxit de recaptació.

Des del començament dels anys 80, Gérard Jugnot és un dels pilars del cinema francès i ha participat en molts dels seus èxits més populars.

Biografia

Al Liceu Pasteur de Neuilly-sur-Seine coneix Christian Clavier, Thierry Lhermitte i Michel Blanc. Junts, formen la tropa còmica del Le Splendid. En paral·lel d'aquesta carrera teatral, fa el seu inici a la pantalla gran amb Les Valseuses (1974) de Bertrand Blier, El Jutge i l'Assassí (1976) de Bertrand Tavernier.

És amb Les Bronzés, el 1978, i Le Père Noël est une ordure, el 1982, dues peces del Splendid adaptades al cinema, que Gérard Jugnot accedeix al reconeixement públic. El comediant no triga a ser reclamat per cineastes per a la seva imatge de "francès mitjà". Porta en paral·lel una carrera de director, estrenant-se darrere la càmera a Pinot simple flic el 1984.

Premis

Nominacions

  • Premis César 1988:César al millor actor per Tandem
  • Premis César 1992: César al millor actor per Une époque formidable
  • Premis César 1998: César al millor actor secundari per Marthe
  • Premis César 2005: César al millor actor per Les Choristes
  • Teatre
    • 1998: per Espèces menacées
    • 1999: per Espèces menacées
    • 2003: per État critique

Filmografia

Actor

1973 - 1979

  • 1973:
  • 1974:
    • Les Valseuses de Bertrand Blier: un de vacances
    • Que la fête commence de Bertrand Tavernier: l'home a peu
    • Les Suspects de Michel Wyn: un col·lega de Bernard Vauquier
  • 1975:
    • Le Bol d'air - curt-metratgede Charles Némès: Gérard
    • C'est pas parce qu'on a rien a dire qu'il faut fermer sa gueule de Jacques Besnard: Gaston
    • Pas de problème ! de Georges Lautner: El serraller
    • Vous ne l'emporterez pas au paradis de François Dupont-Midy: el servent
  • 1976:
  • 1977:
    • Casanova and co de Fritz Antel: Valente
    • La Coccinelle a Monte-Carlo de Vincent McEveety: Servent
    • Des enfants gâtés de Bertrand Tavernier: Marcel Bonfils
    • La Septième Compagnie au clair de lune de Robert Lamoureux: Gaston Gorgeton
    • Vous n'aurez pas l'Alsace i la Lorraine de Coluche: Primer capità dels mosqueters
  • 1978:
    • Anem a fer bronze (Les Bronzés) de Patrice Leconte: Bernard Morin
    • Pauline et l'ordinateur de Francis Fehr: El fals metge
    • Les Petits Câlins de Jean-Marie Poiré
    • Si vous n'aimez pas ça, n'en dégoûtez pas les autres de Raymond Lewin: el mateix
    • Le Cœur de bronze (telefilm) de Pierre Cavassilas
  • 1979:

1980 - 1989

  • 1980:
    • Retour en force de Jean-Marie Poiré: l'inspector Bonardi
    • Les Charlots contre Dracula de Jean-Pierre Desagnat i Jean-Pierre Vergne: Gaston Lepope, detective
    • Le Coup du parapluie de Gérard Oury: Frédo
  • 1981:
  • 1982:
    • L'Adieu aux as (sèrie televisada) de Jean-Pierre Decourt: Gaston Poirier a l'épisodi: La mode de l'avionnette
    • Merci Bernard de Jean-Michel Ribes (sèrie televisada)
    • Quin Nadal! (Le Père Noël est une ordure) de Jean-Marie Poiré: Felix - També és coguionista i co-dialoguista de la pel·lícula.
    • Per 100 briques t'as plus rien... d'Édouard Molinaro: Paul
    • Le Quart d'heure américain de Philippe Galland: Ferdinand – També és coguionista de la pel·lícula.
  • 1983:
    • La Fiancée qui venait du froid de Charles Némès: Maurice
    • Papy fait de la résistance de Jean-Marie Poiré: Adolfo Ramirez
  • 1984:
    • Le Garde du corps de François Leterrier: Paul Domec
    • Just the Way You Are d'Édouard Molinaro - El recepcionista de l'hotel "Mont-Blanc"
    • Pinot simple flic: de Gérard Jugnot - Robert Pinot (també és coguionista)
  • 1985:
    • Les Rois du gag de Claude Zidi: Paul Martin
    • Scout toujours... de Gérard Jugnot: Jean-Baptiste Foucret - (també és coguionista) -
    • Tranches de vie de François Leterrier: El cosí de Malounian
    • Cinématon de Gérard Courant - el mateix a "1985"
    • Hold-up "Clip de Louis Chédid rodat en 35mm de J.P. Bergman
  • 1986:
    • Nuit d'ivresse de Bernard Nauer: Jugnot, convidat colèric
  • 1987:
    • Le Beauf d'Yves Amoureux: Gilbert
    • Tandem de Patrice Leconte: Bernard Rivetot
    • Tant qu'il y aura des donas de Didier Kaminka: Un espectador de la pel·lícula de Sam
  • 1988:
    • Sueurs froides sèrie TV, 1 episodi
    • Palace sèrie TV, 1 episodi
    • Sans peur et sans reproche de Gérard Jugnot: Bellabre - (també és coguionista)
  • 1989:
    • Les Cigognes n'en font qu'à leur tête de Didier Kaminka: El ginecòleg

1990 - 1999

  • 1990:
  • 1991:
    • Les Clés du paradis de Philippe de Broca: Paul Cavaillac
    • Les Secrets professionnels du Dr. Apfelglück: Diveros directors - Martini
    • Une époque formidable... de Gérard Jugnot: Michel Berthier - també és coguionista
  • 1992:
    • Voyage a Rome de Michel Lengliney: Thierry
  • 1993:
    • La Pharmacie – curt-metratge de la sèrie 3000 guionistes contra un virus – Únicament direcció
  • 1994:
    • Casque bleu de Gérard Jugnot: Patrick - també és coguionista
    • Les Faussaires de Frédéric Blum: Sacha Cohn
    • Grosse Fatigue de Michel Blanc: Gérard Jugnot, ell mateix
  • 1996:
    • Caigui qui caigui, em caso (Fallait pas !...) de Gérard Jugnot.: Bernard Leroy - també és coguionista
    • Fantôme avec chauffeur de Gérard Oury: Georges Morel
  • 1997:
  • 1999:
    • L'Ami du jardin de Jean-Louis Bouchaud: Roger
    • Au bain... Mari ! – curt-metratge - de Pascal Graffin: Narcisse
    • Trafic d'influence de Dominique Farrugia: Gérard Ravanelli

2000 - 2009

  • 2000:
    • Meilleur Espoir féminin de Gérard Jugnot: Yvon Rance - també és coguionista
  • 2001:
    • Oui, mais... d'Yves Lavandier: Erwann Moenner, psychothérapeute
  • 2002:
    • Monsieur Batignole de Gérard Jugnot: Edmond Batignole - també és coguionista i co-productor
    • Le Raid de Djamel Bensalah: Carlito
  • 2003:
    • Les Clefs de bagnole de Laurent Baffie: Un artista que refuusa tornar amb Laurent
    • Volpone (telefilm) de Frédéric Auburtin: Grappione
  • 2004:
  • 2005:
    • Boudu de Gérard Jugnot: Christian Lespinglet - també és co-productor.
    • No juris mai res (Il ne faut jurer de rien !) d'Eric Civanyan: Van Buck
  • 2005:
    • Pollux, le manège enchanté de Dave Borthwick i Jean Duval: veu de Sam
  • 2006:
    • Les Bronzés 3 - Amis per la vie de Patrice Leconte: Bernard Morin
    • Un printemps a Paris de Jacques Bral: Alex
    • Les Brigades du Tigre de Jérôme Cornuau: el comissari Faivre
  • 2007:
    • L'Île aux trésors d'Alain Berberian: John Silver
    • Ali Baba et les 40 voleurs (telefilm) de Pierre Aknine: Ali Baba
    • L'Auberge rouge de Gérard Krawczyk: el ‘pare Carnus
  • 2008:
    • Ça se soigne ? de Laurent Chouchan: Stan
    • Faubourg 36 de Christophe Barratier: Pigoil
    • Musée haut, musée bas de Jean-Michel Ribes: Roland Province
    • La Sicilienne de Marco Amenta: Le procurador
  • 2009:
    • Envoyés très spéciaux de Frédéric Auburtin: Albert Poussin
    • Rose et Noir de Gérard Jugnot

Director

  • 1984: Pinot simple flic
  • 1985: Scout toujours...
  • 1988: Sans peur i sans reproche
  • 1991: Une époque formidable...
  • 1994: 3000 Scénarios contre un virus: La farmàcia
  • 1994: Casc blau (Casque bleu)
  • 1996: Fallait pas !...
  • 2000: Meilleur Espoir féminin
  • 2002: Monsieur Batignole
  • 2005: Boudu
  • 2009: Rose et Noir

Teatre

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gérard Jugnot
Registres d'autoritat