Gottfried Köthe
![]() Gottfried Köthe, a l'esquerra, amb Otto Toeplitz. Bonn, 1930 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Gottfried Maria Hugo Köthe ![]() 25 desembre 1905 ![]() Graz (Imperi austrohongarès) ![]() |
Mort | 30 abril 1989 ![]() Frankfurt del Main (Alemanya) ![]() |
![]() | |
1960 – 1961 ← Wilhelm Hahn – Fritz Ernst → | |
President Societat Alemanya de Matemàtics | |
1958 – 1958 ← Emanuel Sperner – Willi Rinow → | |
Rector Universitat de Magúncia | |
1954 – 1956 ← Arnold Schmitz – Johannes Kraus → ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Münster (1930–1931) Universitat de Bonn (1929–1930) Universitat de Göttingen (1928–1929) Universitat de Graz (1923–1927) ![]() |
Tesi acadèmica | Beiträge zu Finslers Grundlegung der Mengenlehre ![]() ![]() |
Director de tesi | Anton Rella i Robert Daublebsky von Sterneck der Jüngere ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra i topologia ![]() |
Lloc de treball | Heidelberg ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Frankfurt (1965–1971) Universitat de Heidelberg (1958–1965) Universitat de Magúncia (1946–1958) Universitat de Giessen (1940–1946) Universitat de Münster (1931–1940) ![]() |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors ![]() |
Membre de | Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1960–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Werner Hildenbrand, Rolf Grigorieff, Helmut Ulm, Wolfgang Uhl, Bernhard Gramsch, Joseph Wloka, Peter Gänßler, Tosun Terzioğlu, Manfred Grathwohl, Ralf Hollstein, Jürgen Maetzke, Norbert Adasch, Rolf Kultze, Herbert Kupisch, Gunter Bengel, Hilde Bünding, Georg Lang, Jacobus Zaat, David Findley, Jaime Lesmes, Takashi Ichinose, Gunter Frank, Peter Spuhler, Dieter Wich, Rudolf Peter, Eitel-Eberhard Markwirth, Hans-Jürgen Moschke, Karl Hainer, Gil Henriques, Georgios Pantelidis, Johann Walter, Ulf Schlotterbeck, Elisabeth Hagemann, Hans Brummund, Carl-Heinz Scriba, Friedhorst Ballier i Shih-hua Hu ![]() |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Sophie Kunz (1931 - †1960) Gertrud Irene Pachali (1962-1971) ![]() |
Pares | Hugo Köthe i Josefa Jungl |
Premis
|
Gottfried Köthe (Graz, 25 de desembre de 1905 - Frankfurt del Main, 30 d'abril de 1989) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
Kóthe va estudiar matemàtiques, física, química i filosofia a la universitat de Graz entre 1923 i 1927, excepte un semestre a la universitat d'Innsbruck.[1] Després d'obtenir el doctorat a Graz el 1927, va fer estudis postdoctorals a les universitat de Zúric, Göttingen, Bonn i Münster, el que li va permetre estudiar amb Paul Finsler, Emmy Noether, Otto Toeplitz i Heinrich Behnke, respectivament.[2] El 1931 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Münster en la qual va donar classes fins a l'any 1940, quan va ser nomenat professor de la universitat de Giessen on va romandre fins al 1946. Tot i la seva col·laboració amb el Ministeri d'Afers Estrangers com assessor científic per l'encriptació de missatges,[3] el seu progrès acadèmic durant aquests anys va ser lent, prova indirecta de la seva hostilitat amb el règim nazi.[4]
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va ser nomenat professor de la universitat de Magúncia, de la qual va ser rector entre 1954 i 1956.[5] El 1957 va ser nomenat director del recent fundat Institut de Matemàtica Aplicada de la universitat de Heidelberg,[6] de la qual també va ser rector el 1960-61. Finalment, el 1965 va ser nomenat professor de la universitat de Frankfurt. S'hi va jubilar el 1971.
Köthe es va fer conegut en els anys trentes pels seus treballs sobre espais vectorials topològics lineals fets conjuntament amb Otto Toeplitz, un matemàtic jueu amb qui va mantenir amistat fins a la seva mort el 1940. El seu llibre Topologische Lineare Räume (Espais topològics lineals), publicat en dos volums el 1960 i el 1969 (el segon volum directament en anglès),[7] va esdevenir el clàssic sobre la matèria.[8] També son destacables els seus treballs sobres els ideals nilpotents.[9] Va publicar gairebé una centena d'articles científics[10], la majoria dels quals sobre anàlisi funcional.[11]
Referències
- ↑ Tillmann, 1990, p. 9.
- ↑ Weidmann, 1990, p. 2.
- ↑ Weidmann, 1990, p. 4.
- ↑ Schaefer, 1990, p. 91.
- ↑ Tillmann, 1990, p. 10.
- ↑ Schaefer, 1990, p. 90.
- ↑ Dörflinger, 2015, p. 6.
- ↑ Tillmann, 1990, p. 16-17.
- ↑ van der Waerden, 1985, p. 211.
- ↑ Tillmann, 1990, p. 18-21.
- ↑ Teschke, Wegner i Werner, 2011, p. 66.
Bibliografia
- Schaefer, Helmut H. «Gottfried Köthe» (en alemany). Jahrbuch der Heidelberger Akademie der Wissenschaften, 1990, pàg. 89-91. ISSN: 0341-2865.
- Teschke, Olaf; Wegner, Bernd; Werner, Dirk. 80 Years of Zentralblatt MATH (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-3-642-21171-3.
- Tillmann, Heinz Günther «Gottfried Köthe, 1905-1989» (en alemany). Note di Mathematica, Vol. 10, Num. 1, 1990, pàg. 9-21. ISSN: 1590-0932.
- van der Waerden, Bartel. A History of Algebra: From al-Khwārizmī to Emmy Noether (en anglès). Springer, 1985. ISBN 978-3-642-51601-6.
- Weidmann, J. «Gottfried Köthe, 1905-1989» (en anglès). Note di Mathematica, Vol. 10, Num. 1, 1990, pàg. 1-7. ISSN: 1590-0932.
Enllaços externs
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png)
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gottfried Köthe» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dörflinger, Gabriele. «Köthe, Gottfried». Homo Heidelbergensis mathematicus, 2015. [Consulta: 18 setembre 2021]. (alemany)
- «Gottfried Köthe». Verzeichnis der Professorinnen und Professoren der Universität Mainz. [Consulta: 18 setembre 2021]. (alemany)