Guanidina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 59,048 Da |
| Trobat en el tàxon | Canavalia ensiformis, mandariner, Satsuma, caqui de Virgínia, Nesprer del Japó, Pomera, alfals, presseguer, Trèvol de prat, trèvol blanc, Hippospongia communis, Eulophia bicallosa, Liparis formosana, Citrus × deliciosa i Pomera comuna |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₅N₃ |
 | |
| SMILES canònic | Model 2D C(=N)(N)N |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 50 °C |
| Entalpia estàndard de formació | −56,01 kJ/mol |
La guanidina és un compost pur cristal·lí, molt alcalí, format per de l'oxidació de la guanina. Es troba de manera natural a l'orina com un producte normal del metabolisme de les proteïnes. S'empra en la fabricació de plàstics i explosius.[1] No s'ha de confondre amb la guanosina, una de les bases que formen l'ADN.[2]
Catió guanidini
Amb una constant de dissociació àcida pKa de 12.5, la guanidina està protonada en condicions fisiològiques, amb una càrrega de +1. Aquest àcid conjugat de la guanidina s'anomena catió guanidí, [CH₆N₃]+.[3]
-
-
híbrid de ressonància -
formes canòniques
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guanidina
- ↑ Göbel, Michael; Klapötke, Thomas M. «First structural characterization of guanidine, HN˭C(NH2)2» (en anglès). Chemical Communications, 30, 2007, pàg. 3180. DOI: 10.1039/b705100j. ISSN: 1359-7345.
- ↑ Hawley's condensed chemical dictionary. Sixteenth edition, 2016. ISBN 978-1-119-31246-8.
- ↑ Perrin, D. D.. Dissociation constants of organic bases in aqueous solution : supplement 1972. Londres: Butterworths, 1972. ISBN 0-408-70408-X.
| Identificadors | CAS · InChIKey · PubChem · AEPQ · ChEBI · ChemSpider · ChEMBL · UNII · DrugBank · Infocard ECHA · HMDB · DSSTOX · RxNorm CUI · NDF-RT · UMLS CUI · IUPHAR · Beilstein: 506044 · MeSH · Gmelin: 100679 · HSDB · |
|---|