Guerra hispano-sudamericana Combat del Callao |
Tipus | guerra |
---|
Data | 1864 – 1866 |
---|
Escenari | Illes Xinxa, Perú, Oceà Atlàntic |
---|
Lloc | illes Chincha |
---|
Estat | Perú, Equador, Xile, Bolívia i Espanya |
---|
Resultat | Consolidació de la Independència del Perú, Tractat de Lima del 1883 |
---|
Bàndols |
---|
Xile Perú Bolívia Equador | Espanya | |
Forces |
---|
|
Batalles de la Guerra hispano-sudamericana ( 1864- 1866) |
---|
Tomé – Papudo – 1a de Chiloé – Abtao – 2a de Chiloé – Paquete del Maule – Valparaíso – Callao – Tornado |
La Guerra hispano-sudamericana o Guerra de les Illes Xinxa fou un conflicte armat que va enfrontar al Regne d'Espanya contra les repúbliques de Xile i el Perú, seguides de Bolívia i l'Equador en menor grau.[1] El conflicte es va iniciar amb l'ocupació espanyola de les Illes Xinxa en 1864[1] i va acabar amb el tractat de Pau signat a Lima, el 12 de juny de 1883.
Aquesta guerra és coneguda com a Guerra contra Espanya a Xile i Perú, mentre a Espanya l'anomenava la Guerra del Pacífic o Primera Guerra del Pacífic, tot i que aquest terme és generalment utilitzat per a referir-se a la guerra entre Bolívia, Xile i Perú, entre 1879 i 1883.
La guerra
El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Perú va començar amb una baralla entre peons espanyols d'una hisenda a Talambo i el terratinent peruà Manuel Salcedo que va acabar amb dos morts i diversos ferits. Les notícies que van arribar a la flota i el Govern espanyol va sol·licitar explicacions, i la manca d'entesa entre el Govern peruà i l'enviat espanyol va portar a l'ocupació espanyola de les peruanes Illes Xinxa en 1864. Malgrat els acords inicials entre Espanya i Perú mitjançant una resolució pacífica, el canvi de govern al Perú, forçat per un cop d'estat, va rebutjar aquest acord inicial. Xile va intervenir en el conflicte negant-se a proveir als vaixells espanyols primer i declarant la guerra a Espanya seguidament el 25 de setembre de 1865, Perú ho va fer el 13 de desembre i ja en 1866 també li van declarar la guerra a Espanya l'Equador (el 30 de gener) i Bolívia (el 22 de març).
Les accions de guerra es van donar entre 1865 i 1866, sent els principals combats navals el de Papudo,[2] d'Abtao, el bombardeig de Valparaíso i la batalla del Callao.[3] Les hostilitats van acabar en 1866 i es va aconseguir un armistici en 1871. Els tractats de pau es van signar de manera bilateral entre cada país sud-americà i Espanya en els anys 1879 (Perú i Bolívia), 1883 (Xile) i 1885 (Equador).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra hispano-sudamericana
- ↑ 1,0 1,1 Calmanash, Emma. Las Cautivas Correntinas en la Guerra del Paraguay (1864-1870), Memorias Rescatadas (en castellà). Editorial Dunken, 2013, p. 273. ISBN 9870265626.
- ↑ Anuario La Nación (en castellà). La Nación, 1955, p. 372.
- ↑ Ruz, Fernando. El Organizador de la Victoria (en castellà). Andres Bello, 1980, p. 90.
|
---|
Xile prehispànic | |
---|
Descobriment (1520-1540) | |
---|
Conquesta (1540-1600) | Expedició de Pedro Valdivia · Destrucció de Santiago · Batalla de Tucapel · Batalla de Mataquito · Batalla de Curalaba · Destrucció de les set ciutats |
---|
La Colònia (1600-1810) | Guerra d'Arauco · Terratremol de 1647 · Terratrèmol de 1730 · Conspiració dels tres Antonios · Escàndol Escorpí |
---|
Independència de Xile (1810-1823) | Pàtria Vella (1810-1814) | Primera Junta Nacional de Govern · Motí de Figueroa · Primer Congrés Nacional · Primer cop d'Estat de José Miguel Carrera · Revolució del 5 de setembre · Llibertat de Ventres · Segon cop d'estat de José Miguel Carrera · Campanya de la Pàtria Vella |
---|
Reconquesta (1814-1817) | |
---|
Pàtria Nova (1817-1823) | |
---|
|
---|
Organització de la República (1823-1830) | Constitució Moralista · Conquesta de Chiloé · Lleis Federals · Sublevació de Campino · Constitució Lliberal · Revolució de 1829 |
---|
República Conservadora (1830-1861) | Constitució de 1833 · Motí de Quillota · Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana · Colonizació de Llanquihue · Colonizació d'Aysén · Presa de possessió de l'estret de Magallanes · Revolució de 1851 · Codi Civil · Qüestió del sacristà · Revolució de 1859 |
---|
República Liberal (1861-1891) | Ocupació de l'Araucania · Guerra hispano-sudamericana · Guerra del Pacífic · Genocidi selknam · Incendi de l'Església de la Compañía · Guerra Civil de 1891 |
---|
República Parlamentària (1891-1925) | |
---|
República Presidencial (1925-1973) | Congrès Termal · Gran Depressió · Sublevació de l'Esquadra · Massacre de Ránquil · Matança del Seguro Obrero · Terratrèmol de 1939 · Llei de Defensa de la Democràcia · Revolució de la chaucha · Terratrèmol de Valdivia · Reforma agrària · Reforma universitària · Nacionalizacin del cobre · Crisi de 1973 · Cop d'estat de 1973 |
---|
Dictadura militar (1973-1990) | Chicago Boys · Violacions dels drets humans · Conflicte del Beagle · Tractat entre Argentina i Xile · Prebiscit de 1980 · Crisi de 1982 · Jornades de Protesta Nacional · Atemptat contra Augusto Pinochet · Visita de Joan Pau II · Plebiscit de 1988 |
---|
Transició a la democràcia (1990-actualitat) | Comisió Rettig · Arrest d'Augusto Pinochet · Abolició de la pena de mort · Reforma Processal Penal · Comisió Nacional sobre Presó Política i Tortura · Reformes constitucionals del 2005 · Revolució pingüina · Crisi del Transantiago · Terratrèmol de 2010 · Bicentenari · Protestes en Aysén · Conflicte maputxe · Protestes (2019-2020) · Pandèmia per COVID-19 |
---|
Vegeu també: Història de les dones xilenes · Història econòmica de Xile · Història de l'Església Católica a Xile |