HL del Taure
HL del Taure | |
---|---|
Tipus | estrellade tipus T Tauri, estel, objecte estel·lar jove, estrella variable Orió, objecte de Herbig-Haro, font propera a infrarrojos i estrella variable |
Tipus espectral (estel) | K3[1] |
Constel·lació | Taure |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 14,49 (banda V)[2] |
Moviment propi (declinació) | −15,3 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 4,2 mas/a [2] |
Ascensió recta (α) | 4h 31m 38.5108s[3] |
Declinació (δ) | 18° 13' 57.8597''[3] |
Part de | núvol molecular de Taure, LDN 1551, IRAS 04287+1807 (en) i NAME Tau-Aur Complex (en) |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J04313843+1813576 (2MASS) GSC 01269-01065 (GSC) JP11 5275 (JP11) HL Tau (Catàleg General d'Estrelles Variables) SDSS J043138.46+181357.8 (Sloan Digital Sky Survey) WDS J04317+1814B (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) UCAC2 38202581 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) HBC 49 (Second catalog of emission-line stars of the Orion population) [FGM2003] 29 (An XMM-Newton-based X-ray survey of pre-main sequence stellar emission in the L1551 star-forming complex (en) ) [FGM2003] S19 (An XMM-Newton-based X-ray survey of pre-main sequence stellar emission in the L1551 star-forming complex (en) ) [GMM2009] Tau L1551 2 (A Spitzer survey of young stellar clusters within one kiloparsec of the Sun: cluster core extraction and basic structural analysis (en) ) HH 150 (A working catalogue of Herbig Haro objects (en) ) Gaia DR3 3314312226646863488 (Gaia DR3) TIC 353752575 (TESS Input Catalog) AAVSO 0425+18B (AAVSO) UCAC4 542-009387 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog) |
HL del Taure (HL Tauri) és una estrella T Tauri molt jove a la constel·lació del Taure, a uns 450 anys llum (140 pc) de la Terra en el Núvol Molecular de Taure.[4][5] La lluminositat i la temperatura efectiva d'HL Tauri implica que la seva edat és de menys de 100.000 anys.[6] Amb una magnitud aparent de 15.1, és massa feble per ser vista a ull nu. Està envoltada per un disc protoplanetari marcat per bandes fosques visibles en la radiació submilimètrica que poden indicar un nombre de planetes en el procés de formació. S'acompanya per l'objecte de Herbig-Haro HH 150, un doll de gas emès al llarg de l'eix de rotació del disc que està col·lidint amb pols interestel·lar a prop i gas.[7]
Referències
- ↑ «An optical spectroscopic study of T Tauri stars. I. Photospheric properties» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 22-04-2014, pàg. 97. DOI: 10.1088/0004-637X/786/2/97.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Weintraub; Kastner; Whitney «In Search of HL Tauri». The astronofysical journal letters. Bibcode: 1995ApJ...452L.141W. DOI: 10.1086/309720.
- ↑ Stephens; Looney; Kwon; Fernández-López; Hughes «Spatially resolved magnetic field structure in the disk of a T Tauri star». Corwell University. arXiv: 1409.2878. Bibcode: 2014Natur.514..597S. DOI: 10.1038/nature13850.
- ↑ Boss; Morfill; Tscharnuter. The University of Arizona Press. Origin and evolution of planetary and satellite atmospheres. ISBN 978-0-8165-1105-1.
- ↑ «Jets, bubbles, and bursts of light in Taurus». European Space Agency, 06-11-2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: HL del Taure