Ilsa, the Tigress of Siberia
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jean Lafleur |
Protagonistes | Dyanne Thorne Howard Maurer Michel Maillot (en) Michel-René Labelle (en) |
Producció | Roger Corman i Ivan Reitman |
Guió | Marven McGara |
Fotografia | Richard Ciupka |
Muntatge | Debra Karen |
Vestuari | Nicoletta Massone |
Dades i xifres | |
País d'origen | Canadà |
Estrena | 1977 |
Durada | 90 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Pressupost | 250.000 $ |
Descripció | |
Gènere | pel·lícula d'explotació sexual |
Lloc de la narració | Unió Soviètica |
Ilsa, the Tigress of Siberia és l'última pel·lícula de la saga anomenada Ilsa.[nota 1] Aquesta cinta ha estat traduïda a alguns idiomes com Ilsa i comparteix amb les altres pel·lícules la mateixa actriu protagonista (Dyanne Thorne), temàtica semblant i un cartell de presentació similar (la dona insinuant els seus grans pits, amb les cames entre obertes, un objecte a la mà i la mirada clavada en l'espectador[1]). Per aquestes similituds hom la considera l'últim títol de la saga.[2]
Sinopsi
S'ambienta a Sibèria, al final de l'època de Stalin, en concret en 1953. Ilsa és la sàdica i viciosa directora del Gulag 14 en el qual es reeduca als presos al mateix temps que se¡ls atemoreix pel dia i a la nit es lliura a relacions lascives amb els seus subordinats. En el gulag els evadits són perseguits i assassinats a l'instant o portats al recinte filat i allí rematats o lliurats a la seva tigressa. A més es tortura als presos amb tècniques de reeducació, com aplicar-los descàrregues elèctriques quan responen erròniament.
Malgrat que les tortures tracten de ser esborronadores, la veritat és que resulten poc aterridores i fan l'efecte de quedar-se bastant més enrere del que havien de ser les tècniques de rentada de cervell soviètiques, fins i tot dècades després, quan la situació no era tan horrible segons denúncies d'organitzacions com Amnistia Internacional.[3]
Les activitats al gulag acaben quan arriba la notícia de la mort de Stalin amb l'entrada d'un desconegut Nikita Khrusxov com a Secretari General del PCUS a l'URSS, la qual cosa obliga Ilsa i als seus a matar a tots els presoners, incendiar el camp i fugir del país per por de les represàlies. Encara que en la realitat va haver-hi canvis de polítics i restitucions d'alguns dirigents empresonats capritxosament pel dictador, aquests successos van ser més propis dels països del Pacte de Varsòvia que de la mateixa URSS.[4]
D'aquí la pel·lícula fa un salt de 23 anys fins als Jocs Olímpics de Mont-real en 1976, on Ilsa regenta una cadena d'hotels i bordells de luxe i, per casualitats de la vida, es troba al presoner més resistent de tots els que va tenir sota el seu domini.
Repartiment
- Dyanne Thorne: Ilsa
- Jean-Guy Latour : Gregory
- Michel-René Labelle
- Gilbert Beaumont
- Ray Landry
- Terry Haig
- Jacques Morin
- Henry Gamer
- Jorma Lindqvist
- Gil Viviano
Polèmica sobre la seva valoració
Aquesta és l'única de les tres pel·lícules de la trilogia produïda al Canadà i amb Jean LaFleur com a director en lloc de Don Edmonds; d'altra banda reprodueix l'esquema bàsic de les narracions anteriors:
- Lloc tancat i dominat per Ilsa.
- Actes sàdics i també eròtics.
- Final amb escenes d'acció no excessivament ben resoltes.
- Escenes de sadisme especialment aconseguides.
Però referent a la narració i conducció de la història no existeix acord sobre la qualitat de la cinta. Per a alguns és la millor o almenys igual que les altres tres;[5] altres fonts la puntuen per sota de l'aprovat i com la pitjor de la saga.[6]
Novament, es veuen clares fallades en les escenes d'acció, el comando soviètic no sembla especialment ben entrenat ni resolt, i Ilsa fa més llàstima que menyspreo en el moment final del film. Com en el cas de la Hiena de l'harem el personatge continua viu, potser per a una possible quart lliurament. Així Anchor Bay Entertainment va voler comprar els drets d'aquesta pel·lícula quan es va realitzar la remasterització; però els propietaris no els van vendre.[6]
La pel·lícula ha estat inclosa com un dels exemples de cinema gore en algunes recapitulacions sobre aquest.
Notes
- ↑ Malgrat que el director espanyol Jesús Franco dirigiria després Greta - Haus ohne Männer sobre la sàdica directora d'una clínica psiquiàtrica per a dones.
Referències
- ↑ Online Filmedatenbank, http://www.ofdb.de/view.php?page=film&fid=3132, última visita 12 de desembre de 2006
- ↑ Internet Movie Data base, http://www.imdb.com/title/tt0076112/ última visita 12 de diciembre de 2006
- ↑ Amnistia Internacional, Presos de conciencia en la URSS: su tratamiento y condiciones - informe de Amnistía Internacional. Londres, Amnesty International, D.L., 1980
- ↑ Pablo J. De Irazazábla, Crisis roja: Kruschov entierra a Stalin, nº 97 de La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, novembre de 2006
- ↑ Online.Filmendatabase, http://www.ofdb.de/view.php?page=film&fid=639, última visita 13 de diciembre de 2006
- ↑ 6,0 6,1 Internet Movie Data Base, http://www.imdb.com/title/tt0078398/, última visita 13 de desembre de 2006
Enllaços externs
- Tràiler de la pel·lícula a YouTube