Júpiter fred

Impressió artística d'un júpiter fred.

Un júpiter fred (plural «júpiters freds», sense titlla,[1] de vegades es denominen bessons de Júpiter[2]) són una classe de planetes extrasolars la massa dels quals està a prop o supera al de Júpiter (1.9 × 1027 kg) i órbitan als seus sols en patrons més o menys similars.[3] Dins del nostre Sistema Solar, Júpiter i Saturn serien els principals exemples d'aquesta classe planetària. El terme implica que els planetes órbitan a la zona exterior i més freda del seu estel, sense tenir en compte l'escalfament intern del planeta.[4][5]

Notables júpiters freds

  • 14 Herculis c
  • 47 Ursae Majoris c
  • 47 Ursae Majoris d
  • 55 Cancri d
  • Epsilon Eridani b
  • Gliese 777 b
  • HD 70642 b
  • Júpiter
  • Mu Arae i
  • OGLE-2006-BLG-109Lb
  • OGLE-2006-BLG-109Lc
  • Saturn
  • VB 10b
  • Fomalhaut b
  • HR 8799 b
  • HR 8799 c
  • HR 8799 d
  • 2M1207b
  • HD 154345 b

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Els sons de la llengua: fonètica i fonologia». A: Introducció a la lingüística hispànica. Cambridge University Press, 2001, p. 108. ISBN 0521803144. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ Life in the Solar System and Beyond. 1st, 2004, p. 230. ISBN 978-1852331016. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Discovery: Even Tiny Stars Have Planets, <http://www.space.com/scienceastronomy/090528-exoplanet-small-star.html>
  4. ↑ 50-year-old planet-hunting method nabs its first planet, <http://www.astronomy.com/asy/default.aspx?c=a&id=8316>
  5. ↑ Planet Found Orbiting Same-Size Star, <http://news.nationalgeographic.com/news/2009/05/090529-new-planet-found.html>

Enllaços externs

  • «Planet-hunting method succeeds at last». Planet Quest. NASA, 28-05-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-04. [Consulta: 7 setembre 2009].