José Guerra Campos

José Guerra Campos

Biografia
Naixement	13 setembre 1920 Seares de Abaixo (província de la Corunya) (en)
Mort	15 juliol 1997 (76 anys) Sentmenat (Espanya)
Bisbe de Conca
13 d'abril de 1973 – 26 de juliol de 1996
← Inocencio Rodríguez Díez Ramón del Hoyo López →
Secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola
1964 – 1972
← Nou càrrec Elías Yanes Álvarez →
Procurador en Corts
13 de novembre de 1967 – 30 de juny de 1977
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat Pontifícia de Salamanca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	bisbe catòlic (1964–), prevere catòlic de ritu romà (1944–), polític, orador
Consagració	Fernando Quiroga Palacios
Habitavit in nobis
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Bisbe de Conca 13 abril 1973 – ← Inocencio Rodríguez Díez (en) – Ramón del Hoyo López → Diòcesi: bisbat de Conca Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola 1966 – 1972 ← cap valor – Elías Yanes Álvarez → Bisbe auxiliar 15 juny 1964 – Diòcesi: bisbat de Madrid-Alcalá Bisbe auxiliar de Madrid 15 juny 1964 – 13 abril 1973 Diòcesi: arquebisbat de Madrid Bisbe titular 15 juny 1964 – 13 abril 1973 Diòcesi: Mutia (en) Diputat al Congrés dels Diputats

José Guerra Campos (Ames, la Corunya, 13 de setembre de 1920 - Sentmenat, Vallès Occidental, 15 de juliol de 1997) va ser un bisbe, teòleg i filòsof espanyol.^[1]

Va fer estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Santiago de Compostel·la des de 1931 a 1940, amb una interrupció durant la Guerra Civil Espanyola (on va combatre en la 108a Divisió franquista). Va estudiar batxillerat eclesiàstic a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, com a alumne del Pontifici Col·legi Espanyol. Va obtenir el Batxiller en Sagrada Teologia en aquesta universitat en 1945 i es va llicenciar i doctorar per la Universitat Pontifícia de Salamanca en 1945.

Fou ordenat sacerdot el 15 d'octubre de 1944. Entre 1945 i 1964 exercí de professor al Seminari Diocesà de Santiago de Compostel·la (Teologia, Introducció als Evangelis, Història de la Filosofia i Litúrgia), a l'Institut de Cultura Religiosa Superior (Història de les Religions, Història de l'Església) i en les Facultats de Medicina i de Farmàcia de la Universitat Compostel·lana (Deontologia general i mèdica). També fou canonge reliquiari, per oposició, de la Catedral compostel·lana des de 1951.

Entre 1945 i 1964 fou Consiliari dels Joves Universitaris d'Acció Catòlica; viceconsiliari de l'Arxiconfraria Universal de l'Apòstol Sant Jaume i director del seu butlletí «Compostela»; secretari de les Juntes dels Anys Sants Jacobeus; membre del Centre d'Estudis Jacobeus i de l'Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarmiento (del CSIC); també fou director adjunt en una fase de les excavacions arqueològiques en la Catedral de Santiago de Compostel·la.^[2]

Fou consultor de l'Episcopat Espanyol en el Concili Vaticà II (1962-1963) i nomenat bisbe titular de Mutia i auxiliar de Madrid-Alcalá el 15 de juny de 1964. Com a bisbe va participar en les sessions del Concili de 1964 i 1965, amb intervenció especial sobre l'ateisme marxista en la constitució «Gaudium et Spes». Fou membre del Secretariat Pontifici pel Diàleg amb els no Creients (1965-1973); del Comitè d'enllaç de les Conferències Episcopals Europees (1965-1972); representant de l'Episcopat Espanyol en el Primer Sínode de Bisbes a Roma (1967); convocat per al segon per la Secretaria del Sínode (1969).^[3]

De 1964 a 1972 fou secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola; president de la Unió Nacional d'Apostolat Seglar; consiliari de la Junta Nacional de l'Acció Catòlica Espanyola; president de la Comissió Catòlica Espanyola de la Infància; president del Comitè Rector de la Campanya contra la fam al món; director de l'Institut Central de Cultura Religiosa Superior. Membre fins a 1976 de la Junta del Patronat Menéndez i Pelayo del CSIC; president de la Comissió Assessora de Programes Religiosos de RTVE fins a 1973. Des del 13 d'abril de 1973 fou bisbe de Conca.

Va ser inspirador de la revista religiosa Iglesia-Mundo i de l'Hermandad Sacerdotal Española, que agrupava a 6000 sacerdots contraris als canvis que el Concili Vaticà II va introduir a l'Església catòlica.

Designat procurador en Corts pel Dictador el 1967, va formar part del grup més reaccionari, i així va ser un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976 en les Corts Espanyoles van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els Principis Fonamentals del Movimiento.^[4]

Va morir a Sentmenat (Barcelona), en una residència de la Societat Missionera de Crist Rei, institut erigit per ell mateix en 1994, i les seves restes van ser inhumades en la catedral de Conca el dia 17 de juliol de 1997.

• La esperanza del Evangelio. Editorial Sol, 2006, p. 185. ISBN 978-84-612-8977-6. 
• «Diálogo sobre la libertad religiosa.». Altar Mayor, Nº. 12, Enero 2009, p. 363-374 [Consulta: 6 març 2010].^{[Enllaç no actiu]}
• Lecciones sobre ateísmo contemporáneo. Madrid : Fe Católica,, 1978. ISBN 84-7072-097-X. 
• La ley de divorcio y el Episcopado español: (1976-1981). Madrid : ADUE, 1981. ISBN 84-85369-02-5. 
• Exploraciones arqueológicas en torno al sepulcro del Apóstol Santiago. Santiago de Compostela : Cabildo de la Catedral, 1983. ISBN 84-7009-192-1. 

• Antonio Fernández Ferrero. Guerra Campos. EDICEP, 2003, p. 293. ISBN 978-84-7050-712-0. 
• «El pensamiento ideológico y político de monseñor Guerra Campos en el horizonte de la Transición: inmovilismo y tradicionalismo en el seno de la Iglesia». Arxivat 2018-03-19 a Wayback Machine.