Josep Arranz i Romeu

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJosep Arranz i Romeu
Biografia
Naixement24 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata
Nou Barris (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Activitat
Ocupacióperiodista, publicista, activista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya
Assemblea Nacional Catalana
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Col·lectiu Drassanes Modifica el valor a Wikidata
Facebook: josep.a.romeu X: JosepArranz Modifica els identificadors a Wikidata

Josep Arranz i Romeu (Nou Barris, Barcelona, 24 d'octubre de 1961) és un periodista, publicista i activista polític. Membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i fundador i director de la primera revista de divulgació tecnològica en català, Quaderns Tècnics, que es va editar del 1985 al 1990. Ha estat director de la publicació de formació en tecnologia en llengua castellana Electrónica & Comunicaciones Magazine,[1] del 1987 al 1990 i primer president de l'Associació Catalana de Premsa Tècnica i Científica (ACPTC), fundada l'1 de febrer de 1989.[2]

És fundador de l'estudi de comunicació i publicitat La Xicra Comunicació, del qual és màxim responsable des de l'any 1993 fins a l'actualitat.[3]

Va participar en les mobilitzacions estudiantils dels anys 1976/1977 des de l'Assemblea d'Estudiants de la llavors Escuela Técnica José Antonio Girón de Barcelona.[4]

L'estiu de 1987 ­va dur a terme la tr­avessa De Salses a G­uardamar a peu amb l'objectiu de reivindi­car els límits geogrà­fics nord i sud dels Països Catalans com una realitat cultural tangible i la unitat de la llengua catalana. Ta­mbé es van voler promocionar l­es travesses de gran ­recorregut o GR.[5][6] i es va portar a terme des del 14 de juny al 10 d'agost[6] i va comptar durant el trajecte amb l'adh­esió i col·laboració­ de molts particulars­ i de fins a 37 dels ajuntaments p­er on passava. 47 mitjan­s de comunicació d'ab­ast local i nacional (bàsicament premsa escrita i ràdio i eventualment televisió) ­van cobrir l'esdeveniment).[6] La travessa va ser precedida per una iniciativa amb objectius similars en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes: "La volta en carro als Països Catalans". Feta el 1978, durant 100 dies quatre carros, quatre cavalls i, per torns, 300 persones, varen recórrer 3000 quilòmetres per petites carreteres, camins, túnels i mar. Se'n van editar fins a tres llibres explicant aquella experiència.[7]

També va ser impulsor de l'Assemblea de Veïns i Veïnes de la Plaça de la Vila de Madrid.[8] Fou impulsor de la consulta veïnal a La Rambla de l'abril de 2012.[9][10]

Va ser fundador i coordinador de la sectorial de Veïns de l'Assemblea Nacional Catalana.[11] i secretari i posteriorment coordinador de l'Equip de Coordinació Intersectorial (ECI), que agrupava les assemblees sectorials de l'ANC. l'ECI va organitzar diferents Jornades de treball, conferències i debats.[12] També ha estat col·laborador de la plataforma Esquerres per la Independència,[13] i redactor del seu llibre de ponències.[14] Ha publicat diversos articles relacionats amb el món veïnal[15] i amb el procés constituent de la República Catalana.[16]

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 va formar part de la candidatura de la CUP-Crida Constituent com a membre del col·lectiu Drassanes,[17] una de les organitzacions que donaven suport a la candidatura en aquelles eleccions.[18]

Referències

  1. ↑ «Electrónica & Comunicaciones Magazine 1987-1990».[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Inscripció d'Associacions de la Generalitat de Catalunya».
  3. ↑ «La Xicra Comunicació - Qui som». Arxivat de l'original el 2017-03-19. [Consulta: 18 març 2017].
  4. ↑ «Escuela José Antonio Girón».
  5. ↑ «La Vanguardia - "Un barcelonés da un millón y medio de pasos para cubrir el trayecto de Salses a Guardamar"».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Notícia a El Pais».
  7. ↑ «La volta en carro als Països Catalans». Arxivat de l'original el 2017-09-26.
  8. ↑ «Treva a la plaça Vila de Madrid».
  9. ↑ «Vecinos de La Rambla organizan una consulta popular de propuestas de mejora».
  10. ↑ «La Rambla vol veu i vot».
  11. ↑ «L'ANC Vic signa un conveni amb 12 associacions de veïns de la ciutat».
  12. ↑ «Les Sectorials de l'ANC impulsaran el debat constitucional».
  13. ↑ «Esquerres per la Independència».
  14. ↑ «El món veïnal, per la República Catalana».
  15. ↑ «Independència i entitats veïnals». Arxivat de l'original el 2017-03-16. [Consulta: 14 març 2017].
  16. ↑ «ElPunt/Avui - No trivialitzem el procés constituent.».
  17. ↑ «Drassanes per la República Catalana».
  18. ↑ «Llista Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Barcelona, eleccions Parlament 2015». Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 14 març 2017].