Ksi Pegasi
Ksi Pegasi | |
---|---|
Tipus | estel, estrella de tipus F, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | F6V[1] |
Constel·lació | Pegàs |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 16,416 pc [2] |
Radi | 1,86 R☉ |
Magnitud absoluta | 3,25 |
Magnitud aparent (V) | 4,2 (banda V)[3] |
Diàmetre angular | 1 mas[3] |
Massa | 1,17 M☉ |
Temperatura efectiva | 6.234 K[4] |
Paral·laxi | 60,9161 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −493,133 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 233,354 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 9,7 km/s[5] |
Velocitat radial | −5,853 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 9.800 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 22h 46m 41.5799s[2] |
Declinació (δ) | 12° 10' 22.3889''[2] |
Metal·licitat | −0,31[4] |
Lluminositat | 4,5 lluminositats solars |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J22464156+1210228 (2MASS) HD 215648 (Henry Draper Catalogue) HIP 112447 (Catàleg Hipparcos) HR 8665 (Catàleg d'Estrelles Brillants) SAO 108165 (Catàleg SAO) GJ 872 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars) ξ Peg (nomenclatura de Bayer) ADS 16261 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) PLX 5516 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) ASCC 996971 (All-sky Compiled Catalogue) LSPM J2246+1210W (LSPM-NORTH catalog) BD+11 4875 (Bonner Durchmusterung) BD+11 4875A (Bonner Durchmusterung) CCDM J22467+1211A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 31778 (Catàleg General de Boss) GCRV 14308 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 112447 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +10522 (Two-Micron Sky Survey) JP11 3532 (JP11) LFT 1735 (Luyten Five-Tenths catalogue) LHS 3851 (Luyten Half-Second catalogue) LTT 16693 (Luyten Two-Tenths catalogue) NLTT 54819 (New Luyten Two-Tenths catalogue) PPM 141833 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 3316 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SPOCS 984 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) TD1 29336 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 1155-2186-1 (Catàleg Tycho) UBV 19514 (UBV) YZ 11 9091 (YZ) uvby98 100215648 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J22467+1210A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) IRAS 22442+1154 (IRAS) Ci 20 1381 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) PM 22442+1155 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) WEB 20055 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 2719475542666622976 (Gaia Data Release 2) 46 Peg (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 2719475542667772416 (Gaia DR3) IDS 22417+1139 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) TIC 60716322 (TESS Input Catalog) AG+11 2850 (AGK3U) UBV M 26609 (UBV) |
Ksi Pegasi (ξ Peg / ξ Pegasi / 46 Pegasi) és un estel binari en la Constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +4,20.[7] S'hi troba a 53 anys llum del sistema solar i és membre del grup de Wolf 630.[8]
Component principal
La component principal del sistema, Ksi Pegasi A (LHS 3851 / GJ 872 A), és una nana groga de tipus espectral F7V més calenta i lluminosa que el Sol.[7] Té una temperatura superficial de 6.167 ± 36 K i una lluminositat 4,7 vegades major que la lluminositat solar. Més massiva que el Sol, amb una massa entre 1,2 i 1,3 masses solars, Ksi Pegasi A sembla ser en realitat una estrella subgegant d'uns 5.000 milions d'anys.[9] La mesura precisa del seu diàmetre angular amb l'interferòmetre CHARA —1,091 ± 0,008 mil·lisegons d'arc— permet avaluar el seu diàmetre, resultant ser aquest un 91% més gran que el radi solar.[10] No s'ha detectat excés en la radiació infraroja emesa ni a 24 ni a 70 μm, cosa que sembla descartar la presència d'una quantitat significativa de partícules de pols al voltant de l'estel.[11] Les seves característiques són similars a les de ι Piscium o Asellus Primus (θ Bootis), ambdues també a una distància semblant de la Terra.
Ksi Pegasi presenta un contingut metàl·lic inferior al solar. La seva abundància relativa de ferro ([Fe/H] = -0,26) és aproximadament la meitat que en el Sol, però elements com a neodimi, manganès i coure són encara més deficitaris; el contingut relatiu d'aquest últim metall equival a una cinquena part de l'existent en el Sol. Per contra, la seva abundància en liti és significativament superior a la solar.[12]
La seva relativa proximitat així com les seves característiques físiques han fet que Ksi Pegasi haja estat seleccionada pel projecte Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de possibles planetes terrestres orbitant al voltant d'ella.[13]
Component secundària
Ksi Pegasi B (LHS 3852 / GJ 872 B) és una nana roja de tipus espectral M1 i magnitud +11,7.[14] Té una massa igual al 41% de la massa solar.[15] Visualment a uns 11 segons d'arc de la primària, la distància real entre les dues components és d'almenys 180 ua.[9]
Referències
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ 7,0 7,1 «Xi Pegasi A» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Xi Pegasi Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 9,0 9,1 «Xi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal, 746, 1, 2012. 101.
- ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters, 700, 2, 2009. pp. L73-L77.
- ↑ Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Dwarfs in the Local Region». The Astronomical Journal, 131, 6, 2006. pp. 3069-3092.
- ↑ TPF-C's Top Target Stars[Enllaç no actiu]
- ↑ «LHS 3852 Xi Pegasi B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics, 442, 2, 2005. pp. 635-642.