L'Orador

Infotaula d'obra artísticaL'Orador

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 100 aC
Data de descobriment o invenció1566 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentllac Trasimè Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricaciócera perduda Modifica el valor a Wikidata
Movimentart etrusc i escultura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Materialbronze Modifica el valor a Wikidata
Mida179 (alçària) cm
Propietat deCosme I de Mèdici (1566 (Gregorià)–1574) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Arqueològic Nacional de Florència (Florència) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1566 (Gregorià) descobriment (llac Trasimè) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari2 Modifica el valor a Wikidata

L'Orador també coneguda com L'Arringatore, és una de les escultures més importants i admirades de l'art etrusc, data del Segle I aC, i representa a un orador, el noble anomenat Aule Metel (Aulus Metellus en llatí, Aule Metel en etrusc).[1]

Panoràmica del Llac Trasimè, a la riba del qual es va trobar l'estàtua de l'Orador.

Lloc de la troballa

L'escultura va ser trobada l'any 1566 prop del Llac Trasimè, pertanyent a la província de Perusa, a la regió d'italiana d'Úmbria.

Autor

Es desconeix l'autoria de l'escultura, però durant llarg temps es creia que era romana, però a la part inferior de la túnica apareix un nom en caràcters etruscs (AULESI.METELIS.VEU.VESIAL.CLENSI CEN.JRELES.TECE.SANSL.TERINE EL TEU INES. CHISVLICS), pel que es creu que va poder ser un exvot. [2][3]

Estil i característiques tècniques

El pavelló etrusc del Museu Arqueològic de Florència.
  • Aquesta escultura pertany a l'art etrusc, amb estil hel·lenístic i influència romana.
  • Estàtua de cos sencer.
  • Material: bronze de fosa.
  • Altura: 1,80 m.
  • Llueix una toga romana.

Conservació

Actualment es troba al Museu Arqueològic de Florència.

Referències

  1. ↑ Larissa Bonfante. Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies. Wayne State University Press, 1986, p. 139–. ISBN 0-8143-1813-4. 
  2. ↑ Thesaurus Linguae Etruscae 651; Corpus Inscriptionum Etruscarum 4196
  3. ↑ Koen Wylin. Il verbo etrusco: ricerca morfosintattica delle forme usate in funzione verbale. L'ERMA di BRETSCHNEIDER, 2000, p. 112–. ISBN 978-88-8265-084-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Orador
  • Museu Nacional Etrusc de Vila Giulia, a Roma (en italià)
  • Etruscs. Déus i Homes. Text sobre la religió etrusca. cervantesvirtual.
  • Alfabet etrusc.