L'hora 25
La Vingt-cinquième Heure | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Henri Verneuil |
Protagonistes | Anthony Quinn Virna Lisi Michael Redgrave Marcel Dalio Alexander Knox Serge Reggiani Robert Beatty Jean Desailly Françoise Rosay Olga Schoberová Albert Rémy Grégoire Aslan Jacques Marbeuf Jacques Marin Jacques Préboist Jan Werich (en) John Le Mesurier Liam Redmond Paul Pavel Harold Goldblatt Meier Tzelniker Kenneth J. Warren Raoul Delfosse Marius Goring Wolfgang Völz Valentino Macchi |
Director artístic | Robert Clavel |
Producció | Carlo Ponti Simon Schiffrin |
Guió | Henri Verneuil François Boyer Wolf Mankowitz, adaptació de La Vingt-cinquième Heure de Virgil Gheorghiu |
Música | Georges Delerue Maurice Jarre |
Dissenyador de so | Antoine Petitjean |
Fotografia | Andréas Winding |
Muntatge | Françoise Bonnot |
Vestuari | Rosine Delamare |
Productora | Les Films Concordia (França) Compagnia cinematografica mondiale (Itàlia) Compagnia cinematografica champion |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Itàlia i República Federal Socialista de Iugoslàvia |
Estrena | 1967 |
Durada | 134 minuts |
Idioma original | Francès, anglès i romanès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | Drama i cinema bèl·lic |
Tema | Segona Guerra Mundial |
Lloc de la narració | Romania, Alemanya i Hongria |
Època d'ambientació | Segona Guerra Mundial i segle XX |
L'hora 25 (títol original en francès: La Vingt-cinquième Heure) és una pel·lícula franco-italo-iugoslava dirigida per Henri Verneuil, estrenada el 1967. És una adaptació de la novel·la de Virgil Gheorghiu apareguda el 1949. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
El 1939, en un poble romanès, un home, Iohann Moritz, és denunciat com jueu - tot i que no ho és- pel cap de la policia local que cobeja la seva dona. Moritz és llavors enviat a un camp de treball. La seva dona Suzanna és obligada a demanar el divorci per conservar amb què educat els seus fills. Evadint-se amb altres presoners jueus cap a Hongria, país on la vida és menys dura per als jueus, és pres per espia romanès. Torturat, és llavors enviat com a treballador hongarès «voluntari» a Alemanya. Un metge de les SS el treu de la cua, com a mostra excepcional de puresa de la família heroica , llunyana descendència de la raça ària. Acaba la guerra com SS i es deixa casar amb una alemanya, abans d'ajudar presoners francesos a escapar-se dels seus carcellers i permetre'ls així unir-se als americans. Considerant-ho llavors com súbdit d'una nació enemiga, aquests l'internen una vegada més com a presoner de guerra. Iohann Moritz és alliberat el 1949, tretze anys després d'haver entrat en el sistema dels camps.[2]
Repartiment
- Anthony Quinn: Iohann Moritz
- Virna Lisi: Suzanna Moritz
- Serge Reggiani: Traïan Koruga
- Grégoire Aslan: Nicolai Debresco
- Marcel Dalio: Strul
- Jacques Marin: el soldat a casa de Debresco
- Françoise Rosay: Sra. Nagy
- Paul Pavel: presoner al camió
- Jacques Préboist: presoner al camió
- Jean Desailly: el cap de cabinet del ministre
- Michael Redgrave: l'advocat de Iohann
- Albert Rémy: Joseph Grenier
- Jan Werich: el sergent Constantin
- Jacques Marbeuf: l'oficial alemany
- Robert Beatty: el coronel Greenfield
- John el Mesurier: el president del tribunal
- Harold Goldbatt: Isaac Nagy
- Alexander Knox: el procurador