La llegenda de l'indomable
Cool Hand Luke | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Stuart Rosenberg |
Protagonistes | Paul Newman George Kennedy Strother Martin Robert Drivas Dennis Hopper Luke Askew Morgan Woodward J. D. Cannon Harry Dean Stanton Ralph Waite Wayne Rogers Robert Donner Lou Antonio Anthony Zerbe Clifton James Jo Van Fleet Marc Cavell Richard Davalos Warren Finnerty Joe Don Baker James Gammon Rance Howard Charles Tyner John McLiam |
Producció | Gordon Carroll |
Dissenyador de producció | Cary Odell |
Guió | Donn Pearce i Frank Pierson |
Música | Lalo Schifrin |
Fotografia | Conrad L. Hall |
Muntatge | Sam O'Steen |
Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
Distribuïdor | Warner Bros.-Seven Arts, Inc. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1r novembre 1967 |
Durada | 123 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Califòrnia |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 3.200.000 $ |
Recaptació | 16.217.773 $ (Estats Units d'Amèrica) 16.218.161 $ (mundial) |
Descripció | |
Basat en | Cool Hand Luke (en) |
Gènere | drama, cinema de presons i pel·lícula basada en una novel·la |
Qualificació MPAA | GP |
Lloc de la narració | Florida |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar al millor actor secundari (1968) Oscar al millor actor (1968) Oscar al millor guió adaptat (1968) Oscar a la millor banda sonora (1968)
|
Premis | |
La llegenda de l'indomable (títol original en anglès Cool Hand Luke) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stuart Rosenberg, estrenada el 1967. Aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Donn Pearce. Està doblada al català.[1]
Argument
Per haver destruït parquímetres, Luke (Paul Newman) és condemnat a dos anys de presó en un camp de presoners de Florida. Però refractari a l'autoritat dels guardians, no pot sotmetre’s a la disciplina d'un camp on les humiliacions i els maltractaments són moneda corrent. Aviat, assabentant-se de la mort de la seva mare, després d'haver estat tancat al calabós, intenta evadir-se.[2]
Repartiment
- Paul Newman: Lucas 'Luke' Jackson
- George Kennedy: Dragline
- Robert Drivas: Loudmouth Steve
- Strother Martin: Capità
- J.D. Cannon: Society Red
- Lou Antonio: Koko
- Jo Van Fleet: Arletta
- Clifton James: Carr
- Morgan Woodward: Boss Godfrey
- Luke Askew: Boss Paul
- Marc Cavell: Rabbitt
- Richard Davalos: Blind Dick
- Robert Donner: Boss Shorty
- Warren Finnerty: Tattoo
- Dennis Hopper: Babalugats
- Joy Harmon: la dona
- Harry Dean Stanton: Tramp
- Anthony Zerbe: Dog Boy
Comentaris
La pel·lícula és una paràbola sobre l'autoritat i la rebel·lió amb aquests papers típics de totes les pel·lícules de reclusos: el carceller sàdic, el caid de gran cor, etc. Es tracta d'un dels papers més importants de la carrera de Paul Newman.
Al voltant de la pel·lícula
- El número de presoner de Luke (37) és una referència a la Bíblia:
« | Car res no és impossible a Déu | » |
(Evangeli segons Lluc, capítol 1,verset 37).
- El rodatge ha tingut lloc a Lodi i a Stockton així com a la vall de San Joaquin a Califòrnia.
- El paper de la mare de Luke havia estat ofert a Bette Davis però el va refusar finalment.
- Una presó com la que es podia veure en el Deep South americà en aquell temps ha estat construïda per a la pel·lícula al nord de Stockton a Califòrnia. Una dotzena d'edificis han estat erigits incloent-hi una caserna, un menjador, el barri dels guardians, la casa del director i la canera.
- La música que se sent mentre Luke anima els altres presoners a treballar més de pressa a la carretera ha estat utilitzada més tard per la cadena de televisió ABC per la seva emissió Eyewitness News .
- Es tracta de la primera pel·lícula on treballa Anthony Zerbe.
- Una escena de la pel·lícula ha estat represa en la introducció de la cançó Civil War del grup americà Guns 'n' Roses.
Premis i nominacions
Premis
- 1968: Oscar al millor actor secundari per George Kennedy[3]
Nominacions
- 1968: Oscar al millor actor per Paul Newman[3]
- 1968: Oscar al millor guió adaptat per Donn Pearce i Frank Pierson[3]
- 1968: Oscar a la millor banda sonora per Lalo Schifrin[3]
- 1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Paul Newman
- 1968: Globus d'Or al millor actor secundari per George Kennedy