Liber Elegantiarum

Infotaula de llibreLiber Elegantiarum
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan Esteve Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà i llatí Modifica el valor a Wikidata
Publicaciósegle XV Modifica el valor a Wikidata

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489.[1] Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyament del llatí en la qual, partint de frases escrites en català, s'ofereix la frase llatina equivalent. El colofó del llibre diu:

« Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus... »

Se’l considera el primer diccionari de la llengua catalana, ja que les obres lexicogràfiques anteriors són col·leccions de glosses o postil·les marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"[2]), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).[3]

Basant-se en la data de la seva dedicatòria (1472), se’l considera el primer diccionari d'una llengua romànica. Sigui fiable o no una tal data, el que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una època (darreries del s. XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romanç pròpia de cada territori, i es publiquen obres en què s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Així, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-françois, el 1490 Alfonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum.

Fonts

Els estudiosos de l'obra, entre els quals destaquen Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Lluís Polanco, han assenyalat com a obres de les quals Joan Esteve se serveix d'exemple quant a la forma i, molt especialment, pel que fa als continguts, les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccolò Perotti[4] (un best-seller de l'època) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facetiarum (Llibre de les facècies) de Poggio Bracciolini, del qual extreu les frases o fragments més lúbrics i desvergonyits. Recentment (2003), Andrés Colón i Germà Colón, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) —un manual per a l'ensenyament del llatí als minyons, amb frases en italià amb el seu equivalent en llatí, i que fou adaptat al castellà per Nebrija i al català per Jeroni Amiguet—, han revelat que la meitat de les frases que conté aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses en el Liber Elegantiarum.

Notes

  1. Esteve, Joan. Liber elegantiarum, de Paganinus de Paganinis. Venetiis: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Ministerio de Cultura, 3 octubre, 1489. 
  2. Vegeu, per exemple Les obres de mossen Ausias March ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs (Disponible en línia)
  3. Colon, Germà. Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976. L'Abadia de Montserrat, 1977, p. 142 i ss. ISBN 978-84-7202-153-2. 
  4. Lluís B. Polanco Roig, Els "Rudimenta Grammatices" de Niccolò Perotti, inspiradors del "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve; Caplletra, Revista Internacional de Filologia, nº 13, tardor de 1992, pàgs. 135-174. Disponible en línia (PDF)[Enllaç no actiu]

Vegeu també

Bibliografia

  • Moll, Francesc de Borja. El "Liber Elegantiarum". Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals. (en castellà). Barcelona: Universidad de Barcelona, 1960. 
  • Gulsoy, Joseph «La lexicografia valenciana». Revista Valenciana de Filologia. Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València [València], Vol. VI (1959-1962), 2-3, 1964, pàgs. 109-142.
  • Esteve, Joan; Colón Domènech, Germà (estudi preliminar). Liber Elegantiarum (Edifició facsímil i estudi preliminar de Germà Colón Domènech, Universitat de Basilea). Castelló de la Plana: Ed. Inculca, 1988. 
  • Polanco Roig, Lluís Bernat. El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edició crítica i estudi.. Vol. I. Val¡encia: Roderic - Repositori de contingut lliure. Universitat de València, 1995 [Consulta: 23 gener 2018]. «(tesi doctoral)» 
  • Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 1995. 
  • Colón, Andrés; Colón, Germán. La enseñanza del latín en la Baja Edad Media. Madrid: Ed. Gredos, 2003. 
  • Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: Ed. UOC, 2005.