Lluís de Prades i d'Arenós

Plantilla:Infotaula personaLluís de Prades i d'Arenós
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mort1429 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
20 juny 1407 –
← Francesc Climent Sapera – Climent VIII de Peníscola →
Diòcesi: bisbat de Mallorca
Bisbe de Mallorca i Menorca
1407 – 1429
← Francesc Climent Sapera – Climent VIII de Peníscola →
Bisbe de Tortosa
1404 – 1404
Bisbe diocesà
17 agost 1403 –
← Hug de Llupià i Bages
Diòcesi: bisbat de Tortosa
Bisbe diocesà
28 juny 1390 –
← Pere Cima – Francesc Climent Sapera →
Diòcesi: bisbat de Mallorca
Bisbe de Mallorca i Menorca
1390 – 1403
← Pere Cima – Francesc Climent Sapera → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, sacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJoan de Prades Modifica el valor a Wikidata  i Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig Modifica el valor a Wikidata
GermansTimbor de Prades
Pere de Prades
Jaume de Prades Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Fill de Joan I de Prades, senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença, i de Sança Eximenis d'Arenós.

Lluís de Prades, quan mor el bisbe de Mallorca Pere Cima, és un dels candidats a la prelatura, però el Capítol reunit el 2 de maig de 1390 elegeix a Jaume Ribes.[1]Climent VII considera que l'elecció és una prerrogativa papal i nomena el 28 de juny a Lluís de Prades, batxiller en Decrets per la universitat de Lleida,[2] notari pontifici i paborde del mes de gener de la catedral de València, com a bisbe de Mallorca, estant aquest a la cort papal d'Avinyó.[3][4]

Arriba A Mallorca l'1 d'abril de 1392, i fa l'entrada solemne a la ciutat i la catedral. Una vegada assentant al bisbat, Joan I li encomana en 1392 la tasca d'aturar les banderies a l'illa, i acusat de parcial, li revoca l'encàrrec el 1394.[5] Els dies 22 i 23 d'abril de 1395 celebra un sínode on es publiquen diverses constitucions.[6][7] El 16 de setembre de 1401 aconsegueix de Benet XIII un breu pontifici per proveir un fons d'ajut per mantenir els eclesiàstics de la seva diòcesi mentre estudien en qualsevol universitat del regne.[8] En 1404 realitza una visita pastoral per Mallorca i Menorca.[9]

Entre 1403-1404 i 1407 hi ha un canvi en la possessió dels bisbats de Tortosa i Mallorca:[10] Primer, és nomenat Francesc Climent com a bisbe de Mallorca, i Lluís de Prades és traslladat al bisbat de Tortosa, però sembla que aquest canvi no fos efectiu i tant Francesc com Lluís no ocuparen els respectius bisbats.[11] De fet, el mateix 1404 Lluís tornava a dirigir els assumptes de la diòcesi de Mallorca.[12]

Als anys següents passarà cada vegada menys temps en el seu bisbat. Així, el 29 de juliol de 1406 surt cap a Savona per visitar Benet XIII;[13] i tot i que torna a Mallorca, on el 5 de febrer de 1404 col·loca la primera pedra de la tercera columna i l'inici dels fonaments de la quarta columna de la catedral,[14] torna a moure's, i així en setembre del mateix any estava a València, i en desembre assisteix al Concili de Perpinyà, on es mostra com un ferm partidari de Benet XIII.[15]

Al febrer de 1410 fou un dels candidats al bisbat de Barcelona en morir el bisbe Francesc de Blanes.[16] Des d'aquest any, en què l'anterior cambrer de la cúria papal, l'arquebisbe de Narbona passa a l'obediència d'Alexandre V,[17][18] Lluís de Prades ocupa el càrrec de cambrer, fins a, almenys, 1415,[19] seguint la cort papal de Benet XIII. En 1416 torna a Mallorca acompanyat de Sant Vicent Ferrer, però de seguida torna a Peníscola, on residia.[20]

En 1424 estava Alfons de Borja administrant les rendes del bisbat de Mallorca, a instàncies d'Alfons el Magnànim, deixant a Lluís de Prades, partidari ferm de Benet XIII, sense recursos, malalt i exiliat a Roma,[21] ciutat on acabarà morint l'any 1429.

Referències i notes

  1. ↑ Villanueva 1851: p. 11.
  2. ↑ Rubió i Lluch 2000: p. CXII.
  3. ↑ Villanueva 1851: p. 31.
  4. ↑ Eubel 1913: p. 323.
  5. ↑ Villanueva 1851: pp. 33-35.
  6. ↑ Villanueva 1851: p. 36.
  7. ↑ Villanueva 1852: pp. 169-170.
  8. ↑ Furió 1852: pp. 202-203.
  9. ↑ Villanueva 1851: p. 43.
  10. ↑ Segons Eubel, Francesc Climent és elegit per a Mallorca i Lluís de Prades per a Tortosa, el 17 d'agost de 1403; i el canvi de bisbats, és a dir, Francesc Climent a Tortosa, i Lluís de Prades tornant a Mallorca, és aprovat el 20 de juny de 1407. (Eubel 1913: pp. 223 i 323)
  11. ↑ Monjas Manso 2005: p. 98.
  12. ↑ Villanueva 1851: p. 44.
  13. ↑ Villanueva 1851: p. 47.
  14. ↑ Furió 1852: p. 207.
  15. ↑ Villanueva 1851: p. 49.
  16. ↑ Duran i Cañameras 1952: p. 50.
  17. ↑ Cuella Esteban 2009: p. 211.
  18. ↑ Cuella Esteban 2005: p. 24.
  19. ↑ Cuella Esteban 2006: p. 326.
  20. ↑ Villanueva 1851: pp. 51-52.
  21. ↑ Villanueva 1851: p. 55.

Bibliografia

  • Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : II. La curia itinerante (1404-1411) (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2005. ISBN 84-7820-778-3. 
  • Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : III. La curia de Peñíscola (1412-1423) (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2006. ISBN 84-7820-846-1. 
  • Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : IV. El papa Luna (1394-1423), promotor de la religiosidad hispana (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2009. ISBN 978-84-7820-993-4. 
  • Duran i Cañameras, Fèlix «Margarida de Prades (I)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 1, 1952, pp. 47-51.
  • Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Monasterii (Munchen): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913. 
  • Furió, Antonio. Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (en castellà). Palma: Imprenta a cargo de D. Juan Guasp, 1852. 
  • Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420. 
  • Monjas Manso, Lluís. Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de l'Edat Mitjana: a través de les visites pastorals del patriarca Sapera, 1414-1425. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 84-8415-735-0. 
  • O'Callaghan, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896. 
  • Rubió i Lluch, Antoni (ed.). Documents per a la història de la cultura catalana medieval. vol. II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 84-7283-547-2. 
  • Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. XXI. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851. 
  • Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. XXII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1852.