Lope Gisbert y García Tornel
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Lope Gisbert y Tornel 25 setembre 1824 Múrcia (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 1r febrer 1888 (63 anys) Manila (Filipines) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
4 de maig de 1872 – 28 de juny de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Múrcia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
18 de febrer de 1876 – 28 d'abril de 1880 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Llorca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Luis Díez Moreu → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Motril | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Es coneix per | Intentà crear una llengua universal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Unió Liberal Partit Conservador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Lope Gisbert y García Tornel (Múrcia, 25 de setembre de 1824 – Manila, 1 de febrer de 1888)[1] fou un humanista i polític murcià, diputat a les Corts Espanyoles i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia
Va estudiar humanitats al Col·legi de San Fulgencio de Múrcia, es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i fou professor de matemàtiques en un institut de segon ensenyament. Fou deixeble de Bonifacio Sotos Ochando, qui havia elaborat una proposta de «llengua universal» anterior a l'esperanto, i el 1861 va fundar una Societat de la Llengua Universal a la que s'hi adheriren el duc de Rivas, Alcalá Galiano, Francisco Martínez de la Rosa, Pascual Madoz, Emilio Castelar i Eugenio Hartzembusch. El 1862 va publicar un Manual de la Lengua Universal.[2] Alhora va dirigir el setmanari La Palma a Múrcia.
Fou elegit diputat a les Corts de 1864, 1865 i 1867 pels districtes de Múrcia i Cartagena. El 1866 es casà en segones noces amb Pilar Fontes Rossique, filla del VIII marquès d'Ordoño, Mariano Fontes Queipo de Llano.[3] La reina el va nomenar comte de Torres Ysabel.
Durant el sexenni revolucionari fou nomenat Director General de Duanes i subsecretari d'Hisenda i Governació, contribuint a la Llei de Navegació de 1868 i a reforma aranzelària de 1869. Fou elegit diputat per Múrcia a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.[4] El 1869 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5]
Durant la restauració borbònica es va integrar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de Llorca a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i pel de Motril a les eleccions generals espanyoles de 1884.[6] En 1876 fou nomenat delegat especial del govern a París per tal d'arranjar el deute extern espanyol. El 1878 també fou nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, director del Banco Hispano Colonial a l'Havana, director general d'Hisenda de l'illa de Cuba i en 1881 fou Comissionat Especial de la Compañía General de Tabacos de Filipinas per a establir-se a l'arxipèlag, on hi va romandre fins a la seva mort.[7] Entre altres condecoracions, va rebre la gran creu de l'Orde d'Alfons XII, de l'Orde de Leopold de Bèlgica, de l'Orde de Francesc Josep d'Àustria i de l'Orde de la Corona d'Itàlia.[8]
Referències
- ↑ Lope Gisbert a geneanet.org
- ↑ Lope Gisbert y su gramática de lengua universal per Amelia Cano Calderón
- ↑ Enrique Fuster, conde de Roche: Aristocracia y Cultura
- ↑ Julián Navarro Melenchón. Organización social y sistemas políticos en Murcia durante la I República. Universitat de Múrcia, 2004, p.430.
- ↑ Medalla 3 Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. de la RACMP
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Martín Rodrigo y Alharilla DEL DESESTANCO DEL TABACO A LA PUESTA EN MARCHA DE LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS (1879-1890
- ↑ Carlos Moreu Spa, esbozo biográfico pàgina 4
Enllaços externs
- Retrat de Lope Gisbert y García Tornel
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Manuel Seijas Lozano | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 3 1869-1888 | Succeït per: Raimundo Fernández Villaverde |