Mariano Socini

Plantilla:Infotaula personaMariano Socini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1482 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1556 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGirolamo Benvoglienti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLaelius Socinus, Celso Socini Modifica el valor a Wikidata

Mariano Sozzini —dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare— (Siena, 1482 – ?, 1556) fou un jurista italià, que va donar nom a la cautela sociniana.[1] Era descendent de Mariano Socini el vell (1397–1467) el capdavanter d'una família de lliurepensadors. Es casà amb Agnese Petrucci tingueren set fills, incloent-hi Celso Socini, Lelio Socini, i Alexandre Socini, que morí jove, però fou el pare de Faust Socini, que esdevingué la figura visible del moviment unitarista socinià a Polònia. Mariano Socini el jove fou jurisconsult a la Universitat de Pàdua i va emetre un veredicte sobre el divorci d'Enric VIII d'Anglaterra,[2] en el que mantingé que la dispensa inicialment concedida a Enric per a casar-se amb Caterina d'Aragó era invàlida, quedant lliure el rei per a maridar-se amb Anna Bolena.[3]

Mariano Socini, en un dictamen de l'any 1550 va sostenir la validesa d'un tipus de clàusula testamentària que posteriorment adoptaria el seu nom, com a cautela de Socini o cautela sociniana.[4] Aquest dictamen està recollit a l'obra de Socini Consiliorum sive malis Responsorum, i té com a punt de partida el testament atorgat per Nicola Antoneri, noble florentí que va instituir hereus dos dels seus fills i, al tercer, li deixà un llegat superior a la llegítima, però imposant a aquesta atribució un gravamen, sota la hipòtesi que, de rebutjar-lo el legitimari (el tercer fill), la seva participació quedaria restringida a la seva legítima estricta.[1]

En el dret civil català la referida clàusula o cautela ha quedat establerta i generalitzada a l'article 451-9-2 del Codi Civil de Catalunya.[5]

Obra

Consilia, 1571
  • Consilia (Consiliorum siue malis Responsorum Mariani Socini iunioris iurisconsultissimi, patricii, Senensis, equitis, & Pontificiæ, Cæsareæque Aulæ Comitis, ac Consistorialis Aduocati præclarissimi) (en llatí). 1, 1571. 
    • Consilia (en llatí). 2. Venècia: Domenico Guerra & Giovanni Battista Guerra & C., 1571. 
    • Consilia (en llatí). 3. Venècia: Domenico Guerra & Giovanni Battista Guerra & C., 1571. 
  • Commentaria (en llatí). 1. Venècia: Società dell'Aquila che si rinnova, 1585. 
    • Commentaria. 2. Venècia: Società dell'Aquila che si rinnova, 1585. 

Referències

Bibliografia

  • «cautela sociniana¹». A: Diccionari jurídic. Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Jurídics (IEC), desembre 2010. DOI 10.2436/10.2000.30.1. [Enllaç no actiu]
  • Institut de Dret Privat Europeu i Comparat (Universitat de Girona) «Art. 451-9 CCCat» (html). Projecte Norma Civil. Arxivat de l'original el 2016-07-13 [Consulta: 15 juliol 2016]. Arxivat 2016-07-13 a Wayback Machine.
  • Alemán Uris, Javier; Ballesteros de los Ríos, María (supervisió) «Cautela Socini: A propósito de la STS 17/1/2014» (pdf) (en castellà). Revista Online de Estudiantes de Derecho. Universidad Autónoma de Madrid, núm. 4, 2014, pàg. 6 + nota 16. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2016 [Consulta: 14 juliol 2016].
  • Williams, George Huntston. The radical reformation (en anglès). Kirksville, Missouri, USA: Truman State University Press, 1992. ISBN 9780943549835 [Consulta: 15 juliol 2016]. 
  • Wyatt, Michael. The italian encounter with Tudor England: A cultural politics of translation (html) (en anglès). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2005, pàg. 283, nota 166. ISBN 9780521848962 [Consulta: 15 juliol 2016]. 
Registres d'autoritat