Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009
Dades | |
---|---|
Tipus | article de llista de Wikimedia |
Governança corporativa | |
Part de | History of the Spanish Socialist Workers' Party (en) |
Els membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009 eren 36 militants del PSOE durant la Segona República Espanyola i la guerra civil espanyola, encapçalats per Juan Negrín, que havien estat expulsats del partit el 1946 i que van ser rehabilitats el 2009.
L'expulsió
La major part dels expulsats ho fou pel seu alineament amb la postura de Juan Negrín durant i després d'acabar la Guerra Civil. El PSOE, controlat per Indalecio Prieto, decidí la seva expulsió el 1946, acusant-los de subordinació al Partit Comunista d'Espanya i a la Unió Soviètica. Aquesta decisió es va comunicar al partit a l'exili mexicà a través d'El Socialista de 23 d'abril de 1946, poc abans de la celebració del XV Congrés del PSOE (el segon a l'exili) celebrat a Tolosa de Llenguadoc en maig d'aquell any. Tanmateix, la suspensió com a militants de Negrín i Álvarez del Vayo ja les havia proclamat en març de 1939 l'Agrupació Socialista Madrilenya en ple cop del coronel Casado.[1] A les sessions de Corts de la República celebrades a Mèxic el novembre de 1945 i davant la divisió entre "negrinistes" i "prietistes", es formaren dos grups: l'encapçalat per Juan Negrín i Ramón Lamoneda amb 14 diputats, i els altres 34 diputats, a les ordres d'Indalecio Prieto.
Tal com explicava el preàmbul de la resolució:
« | ... la investigació historiogràfica més moderna (Santos Juliá, Ángel Viñas, Enrique Moradiellos, Ricardo Miralles) ha posat de relleu que la major part de les acusacions dirigides contra Juan Negrín i els seus col·laboradors propers en el govern i en el PSOE, no tenen cap fonament (en particular la seva presumpta submissió a Moscou o el cessament, a instàncies soviètiques, d'Indalecio Prieto del Ministeri de Defensa Nacional) i que el suport de Negrín en el partit comunista i en l'URSS per a organitzar una política de resistència, després de la caiguda de Barcelona, va estar orientada a garantir la sortida del major nombre possible de republicans mentre es preparaven les estructures per al seu suport a l'exili ... | » |
— Preàmbul de la resolució del 37 Congrés Federal del PSOE: "reincorporar a la disciplina del Partit, a títol pòstum " |
Diputats expulsats
- Juan Negrín López, diputat per Las Palmas de Gran Canaria.
- Julio Álvarez del Vayo, diputat per Madrid.
- Ramón Lamoneda Fernández, diputat per la província de Granada.
- Ramón González Peña, diputat per Huelva.
- Jerónimo Bugeda Muñoz, diputat per Jaén.
- Juan Simeón Vidarte y Franco Romero, diputat per Badajoz.
- Julia Álvarez Resano, diputada per Madrid
- Matilde de la Torre Gutiérrez, diputada per Oviedo.
- Edmundo Lorenzo Santiago, diputat per La Corunya.
- Antonio Pasagali Lobo, diputat per Jaén.
- Ángel Galarza Gago, diputat per Zamora.
- Vicente Sarmiento Ruiz, diputat per la província de Màlaga.
- Miguel Amilibia Matximbarrena, diputat per Guipúscoa.
- Nicolás Jiménez Molina, diputat per província de Granada.
- Veneranda García Manzano,
- Adrián García Andreu,
- Leandro Pizarro González,
- José Rodriguez Vega,
- Antonio Huerta Villabona,
- Gabriel Morón Díaz,
- Vidal Rebora,
- Suarez Guillen,
- Carlos Abad,
- José Moreno Remacha,
- César Rodriguez González,
- Amaro del Rosal Díaz,
- Modesto Moyro,
- Juan Bautista Alvarado,
- Saturnino Gimeno,
- Matilde Cantos Fernández,
- Max Aub,
- Juan Pablo García,
- Jesús Ibañez Rodríguez,
- Jesús Vallina González,
- Felipe García Álvaro,
- Mariano Moreno Mateo
La rehabilitació
En el 37è Congrés Federal del PSOE que va tenir lloc entre el 4 i el 6 de juliol de 2008 va aprovar una resolució per a reintegrar a títol pòstum Juan Negrín i 35 militants més com a militants del partit.[2] La devolució de carnets als seus descendents es va dur a terme en un acte celebrat el 24 d'octubre de 2009.[3] L'ex vicepresident Alfonso Guerra ho definí com a "un acte de reparació d'una injustícia [..] El PSOE es va equivocar".[3]