Menahem ben Saruq

Plantilla:Infotaula personaMenahem ben Saruq
Biografia
Naixement920 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort970 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lexicògraf, filòsof Modifica el valor a Wikidata

Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (hebreu: מנחם בן יעקב בן סרוק, Mĕnaḥem ben Yaʿăqōḇ ben Saruq‎) (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.[1]

Biografia

Nascut a Tortosa, es trasllada a Còrdova i entra al servei d'Issac ben Ezra, funcionari califal. Torna a Tortosa quan mor Issac,[2] però el fill d'aquest, Hasday ibn Xaprut, metge i conseller dels califes Abd-ar-Rahman III i al-Hàkam II el reclama i el nomena secretari personal seu, i l'anima a fer estudis de la llengua hebrea, envoltat per un grup de deixebles.[3]

Els seus estudis filològics es desenvolupen en el Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic, el qual fou atacat pel gramàtic Dunaix ben Labrat en la seva crítica o Tēshuvot per les seves aportacions filològiques i exegètiques, i aconseguí per les seves acusacions que Menahem perdé el mecenatge de Hasday ibn Xaprut, i fins i tot, acabà a la presó.[4] És possible que poc després morís.[5] A aquestes crítiques, els deixebles de Menahem: Isaac ben Gikatilla, Isaac ben Caprun i Judà ben David Hayyuj replicaren amb les Tēshuvot Talmidey Mĕnaḥem en contra de les opinions de Ben Labrat.[6][5]

Obra

En tota la seva obra Menahem intenta que l'hebreu recupere la posició com a idioma creatiu, com l'idioma exclusiu de la societat jueva.[7] És un extraordinari estilista, amb un important domini del vocabulari hebreu.[8]

Gramàtica

  • Maḥberet (Composició) o Lèxic hebreu escrit en hebreu.[9] Consta d'una introducció, on l'autor explica les seves idees gramaticals, i un cos, ordenat alfabèticament, on registra totes les arrels de la llengua hebrea bíblica, uns 2.500. La finalitat que buscava l'autor fou facilitar la comprensió de la Tanakh o Bíblia jueva, que es veu reforçada quan en explicar les diferents accepcions de les paraules, comenta el sentit de passatges bíblics, i es converteix en un veritable tractat exegètic.[4] Aquest és el primer diccionari hebreu escrit en hebreu, i possiblement el primer diccionari hebreu sistemàtic de qualsevol tipus.[10]

Poesia

  • Paraules de dol. Poesia elegíaca de dol per la mort d'Issac ben Ezra.[5]
  • Cant fúnebre per la mort de la mare de Hasday ibn Xaprut.[5]
  • Introducció de la carta enviada a Josep, sobirà khàzar (poble turc establit al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan, i convertit al judaisme al segle vii), pel diplomàtic Hasday ibn Xaprut.[11]
  • Carta a Hasday ibn Xaprut defensant la seva innocència.[4]

Referències i notes

  1. ↑ Forcano 2013: pp. 36-37.
  2. ↑ Segons Toy, li dedica un elogi, que fou col·locat en la sinagoga que construí, i a més, escrigué unes elegies que encara es reciten en època de dol.
  3. ↑ Valle Rodriguez (a), p. 487.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Valle Rodriguez (a), p. 488.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Toy
  6. ↑ Valle Rodriguez (b), p. 113.
  7. ↑ Drory, p. 8.
  8. ↑ Valle Rodriguez (a), p. 489.
  9. ↑ Veure Saruq-Filipowski
  10. ↑ Maman
  11. ↑ Pérez Castro, pp. 5-6.

Bibliografia

  • Drory, Rina. «El contexto hebreo de los contactos entre las culturas judía y arabe: el oriente, la españa musulmana y la españa cristiana», en Encuentro de las Tres Culturas en la España del Medioevo (1995. Salamanca), 14 pp. [Ponència]. (castellà)
  • Forcano, Manuel «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, abril 2013, p.36-37. ISSN: 1695-2014.
  • Maman, Aharon. «Menaħem ben Saruq’s Maħberet: The first Hebrew-Hebrew dictionary Arxivat 2012-01-21 a Wayback Machine.». Kernerman Dictionary News, 13 (2005) [Edició en línia] (anglès)
  • Pérez Castro, Federico. Poesía secular hispano-hebrea. Madrid : CSIC, 1989, 399 pp. ISBN 84-00-06969-2. (castellà)
  • Saruq, Menahem ben; Filipowski, Herschell (editor i transcriptor). The first Hebrew and Chaldaic Lexicon to the Old Testament. Londres: James Madden, 1854. (anglès) (hebreu)
  • Toy, Crawford Howell; Bacher, Wilhelm. «MENAHEM BEN SARUḲ (MENAHEM B. JACOB IBN SARUḲ». Jewish Encyclopedia [Edició en línia] (anglès)
  • Valle Rodriguez, Carlos del. (a) «La exégesis bíblica de Menahem ben Saruq». Revista Catalana de Teología, 2 (Barcelona : Facultat de Teologia, 1977), pp. 485-499. (castellà)
  • Valle Rodriguez, Carlos del. (b) El Diván poético de Dunash ben Labrat. Madrid : CSIC, 1988, 543 pp. ISBN 84-00-06831-9. (castellà)
Registres d'autoritat