Messier 2
Messier 2 | |
---|---|
Tipus | cúmul globular |
Tipus espectral (estel) | II |
Descobert per | Giovanni Domenico Maraldi[1] |
Data de descobriment | 11 setembre 1746[1] |
Constel·lació | Aquari |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,012 Mpc [2] |
Radi | 88 a. ll.[1] |
Magnitud absoluta | −8,97[3] |
Magnitud aparent (V) | 6,25 (banda V)[3] |
Moviment propi (declinació) | −4,54 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | 6,77 mas/a [4] |
Velocitat radial | −5,3 km/s[3] −6,7 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 21h 33m 27.0199s[5] |
Declinació (δ) | -1° 10' 36.3''[5] |
Metal·licitat | −1,66[6] |
Part de | Via Làctia |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 7089 |
M2 (Catàleg Messier) NGC 7089 (New General Catalogue) BD-01 4175 (Bonner Durchmusterung) HD 205146 (Henry Draper Catalogue) GCRV 13546 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GCl 121 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) Melotte 235 (Catàleg Melotte) C 2130-010 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 3526 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) |
L'objecte Messier 2 (també conegut com a M2 o NGC 7089) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Aquari. Va ser descobert per Jean-Dominique Maraldi el 1746.
Descobriment i visibilitat
L'M2 és visible a ull nu a cinc graus al nord de l'estrella Beta Aquarii. Amb Binoculars o un petit telescopi es pot identificar com una nebulosa no estel·lar, mentre que amb telescopis grans es poden veure estrelles individuals; les estrelles més brillants tenen una magnitud aparent de 13.1.
Va ser descobert per l'astrònom francès Jean-Dominique Maraldi el 1746 quan observava un cometa amb Jacques Cassini. Charles Messier el va redescobrir 1760 pensant que es tractava d'una nebulosa sense cap estrella associada. William Herschel va ser el primer a veure estrelles individuals en 1794.
Dades científiques
Amb una extensió de 175 anys llum, l'M2 és un dels cúmuls globulars més grans que es coneixen. El cúmul és ric, compacte, i significativament el·líptic.
Amb 13 mil milions d'anys és també un dels cúmuls globulars més vells associats a la Via Làctia. La distància de l'M2 és prop de 37.500 anys llum de la Terra i el cúmul conté al voltant de 150.000 estrelles.
L'M2 té 21 estrelles variables conegudes. Les més brillants són estrelles gegants vermelles i grogues. El tipus espectral del conjunt és F4.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Messier 2». [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
- ↑ 4,0 4,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
- ↑ 5,0 5,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
- ↑ Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.
Enllaços externs
- Observacions històriques de l'M2 (en anglès)
- Base de dades astronòmiques SIMBAD