Mulan (pel·lícula de 1998)
Pòster de la pel·lícula | ||
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Tony Bancroft i Barry Cook | |
Protagonistes | cap valor | |
Director artístic | Ric Sluiter | |
Producció | Pam Coats | |
Dissenyador de producció | Hans Bacher | |
Guió | Rita Hsiao, Chris Sanders, Philip LaZebnik, Raymond Singer, Eugenia Bostwick-Singer i Robert D. San Souci | |
Música | Jerry Goldsmith i Matthew Wilder | |
Muntatge | Michael Kelly i James Melton | |
Productora | Walt Disney Pictures i Walt Disney Animation Studios | |
Distribuïdor | Buena Vista Distribution i Disney+ | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Estrena | 19 juny 1998 | |
Durada | 88 min | |
Idioma original | anglès | |
Versió en català | Sí | |
Color | en color | |
Pressupost | 90.000.000 $ | |
Recaptació | 304.300.000 $ (mundial) 120.620.254 $ (Estats Units d'Amèrica) | |
Descripció | ||
Basat en | Mulan (en) | |
Gènere | cinema musical, cinema fantàstic, cinema d'aventures, cinema d'arts marcials, comèdia dramàtica i cinema familiar | |
Qualificació MPAA | G | |
Lloc de la narració | Xina | |
Època d'ambientació | Guerra Sinoxiongnu | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | Oscar a la millor banda sonora o còmica (1999)
| |
Lloc web | movies.disney.com… | |
← Hèrcules Mulan II → |
Mulan és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1998, dirigida per Tony Bancroft i Barry Cook i produïda per Walt Disney Pictures; s'inspira en la història de Robert D. Sant Souci, i està basada en la llegenda xinesa de Hua Mulan.[1] Ha estat doblada al català.[2]
El desenvolupament de l'obra va començar el 1994, quan diversos supervisors artístics van viatjar a la Xina per informar-se sobre la cultura del país.[cal citació] La pel·lícula va obtenir crítiques positives per part dels crítics i del públic;[cal citació] va ser premiada amb un Globus d'Or[3] i diversos premis Annie al millor llargmetratge animat,[4] a part de ser nominada als Oscar.[5] El 2005 es va estrenar una seqüela publicada directament en vídeo anomenada Mulan II.
Argument
La trama està ambientada a la dinastia Han, Fa Mulan és la filla única de l'ancià Fa Zhou i de la seva esposa Fa Li. A causa de l'edat del seu pare, decideix fer-se passar per un home per lluitar contra la invasió dels huns capitanejats per Shan Yu. En la seva aventura l'acompanyen Mushu, un drac diminut, un grill de la sort, i els guerrers Yao, Ling i Chien-Po.
Repartiment
Personatge | Veu en anglès (original) | Veu en català[6] |
---|---|---|
Mulan | Ming-Na Wen | Mar Roca |
Capità Li Shang | B.D. Wong | Raúl Llorens |
Mushu | Eddie Murphy | Eduard Farelo |
Yao | Harvey Fierstein | Josep Maria Zamora |
Ling | Gedde Watanabe | Xavier Fernández |
Chien Po | Jerry Tondo | Joaquim Sota |
Shan-Yu | Miguel Ferrer | Alfonso Vallés |
Fa Zhou | Soon-Tek Oh | Joaquim Díaz |
Àvia Fa | June Foray | Marta Martorell |
Matrimoniera | Miriam Margolyes | Glòria Roig |
Gran avantpassat | George Takei | Constantino Romero |
Chi Fu | James Hong | Eduard Lluís Muntada |
Emperador | Pat Morita | Jordi Dauder |
Fa Li | Freda Foh Shen | Carme Alarcón |
Producció
L'origen de Mulan és un curtmetratge produït directament per a vídeo titulat Xina Doll, sobre una nena xinesa oprimida i pobra a qui un príncep encantador britànic porta a occident per fer-la feliç. Més tard, l'assessor de Disney i autor de llibres infantils Robert D. Sant Souci suggerí fer una pel·lícula del poema xinès La cançó de Hua Mulan, i Disney va combinar tots dos projectes.[7]
El desenvolupament de la pel·lícula es va iniciar el 1993 i la producció va començar el 1994 després que l'equip de producció envia un grup de supervisors artístics a la Xina durant tres setmanes per fer fotografies i fer esbossos de monuments històrics i zones culturals que els servissin d'inspiració.[cal citació] Els cineastes van decidir canviar la personalitat de Mulan i fer-la més atractiva i altruista.[cal citació] A diferència de The Lion King (1994) i El geperut de Notre Dame (1996), van utilitzar un disseny artístic que s'assemblés el màxim possible al toc oriental.[cal citació]
Per elaborar als 2.000 soldats huns durant l'escena de la batalla, l'equip de producció va desenvolupar un programari que van anomenar Attila que permetia que un miler de personatges es moguessin amb autonomia. Del programa van fer una variant anomenada Dinasty que van utilitzar per a la batalla final a la Ciutat Prohibida en la qual es van crear 3000 personatges. Per ambientar l'escena amb la gentada es va utilitzar el programa RenderMan dels estudis Pixar. Un altre programari que van utilitzar va ser el Faux Plane per afegir profunditat a les imatges bidimensionals, tot i que ja va ser utilitzat en cinc preses de la pel·lícula, entre les quals s'inclou la Gran Muralla Xinesa i la batalla a la Ciutat Prohibida. En el moment que el públic ovacionava a Mulan, les persones eren reals i van ser afegides dins d'un fons animat.[cal citació]
Referències
- ↑ J. Lau. «Ode to Mulan» (en anglès). Yellow Bridge. [Consulta: 11 agost 2007].
- ↑ «Mulan». Ésadir.cat. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «1998 56th Golden Globe Awards» (en anglès). LA Times. Arxivat de l'original el 20 de maig de 2007. [Consulta: 11 agost 2007].
- ↑ «26th Annie Award Winners» (en anglès), 1998. [Consulta: 9 agost 2007].
- ↑ «1998 Academy Award Winners» (en anglès), 1999. [Consulta: 9 agost 2007].
- ↑ «Mulan». Eldoblatge.com. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Brown, Corie and Laura Shapiro. "Woman Warrior." Newsweek. 8 de juny de 1998. Vol 131: p. 64-66. (anglès)
Vegeu també
Enllaços externs
- Mulan a Goita què fan, ara!