Nacionalisme dàlmata

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)

El nacionalisme dalmàtic és un moviment polític que promou una especial nacionalitat dàlmata, ús del llenguatge dàlmata i l'autonomia de la Dalmàcia,

El nom de dàlmata

Els últims 150 anys han estat en la divergència del debat sobre l'ètnia dàlmata. Per als nacionalistes croats Dalmàcia és només una regió, geogràfica, mentre que per als nacionalistes dalmates és el nom d'un grup ètnic. A Dalmàcia no es va utilitzar molt. Sobre l'ús del nom Dalmata tenim molts més registres. Per exemple Giovanni Lucio Dalmata, Giorgio Orsini Dalmata, Giovanni Dalmata, La Scuola Dàlmata dei Santi Giorgio e Trifone,[1] etcètera

Història

El nacionalisme dàlmata es remunta al segle xix quan van xocar nacionalistes dàlmates amb nacionalistes croats. Nacionalistes dàlmates es van reunir al voltant de la partit autònoma (més tard Societa Politica Dalmata) guiat per Luigi Lapenna i Enrico Keller. Diari nacionalista dàlmata eren La Voce Dalmatica e més tard Il Dalmata . Gran influència sobre el nacionalisme dalmàtic tenien llibres i articles de Nicolo Tommaseo.

Organització

Partit Nacional Dàlmata (Partito Nazionale Dalmata) 2008. -

Comunitat Nacional Dàlmata (Dalmatinska Nacionalna Zajednica, Buonda Nazional Dalmot)[2] 2017. -

Partit Popolar Dalmata (Dalmatinska Narodna Stranka) 1990. - ?[3]

Acció Dálmata (abolit) 1990.-2003.[3]

Oliva - Partit autònoma dàlmata (abolit) 2003. - 2011.

Referències

  1. «Scuola Dalmata dei SS. Giorgio e Trifone detta anche degli Schiavoni - Scuola Dalmata di Venezia» (en italià). [Consulta: 26 desembre 2017].
  2. «Dalmatinska Nacionalna Zajednica». Arxivat de l'original el 2017-08-12. [Consulta: 25 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 Ethnic Politics in Eastern Europe: A Guide to Nationality Policies, Organizations, and Parties. M.E. Sharpe, 1995., p. 63-64.. 
  • Vegeu aquesta plantilla
alsacià andalús anglès aragonès aranès asturià basc • bavarès bretó càntabre canari • castellà català • cors • escocès estremeny • flamenc gallec gal·lès lleonès mallorquí mari murcià occità padà sard savoià sicilià sudtirolès tàtar txetxè valldostà valencià való vènet